diumenge, 15 de maig de 2011

IU BOHIGAS: UN HOMENATGE

Parlament del Tinent d'Alcalde d'Educació i Cultura, Miquel Berga, amb motiu de l'acte d'homenatge a Iu Bohigas per la seva fidelitat, defensa i treball en favor de la Llengua Catalana.

Aquest parlament es publicà al programa de la Festa Major de Salt de 1986, d'on l'hem extret.




La celebració d'aquest II Congrés Internacional de la Llengua Catalana ha estat el marc idoni perquè la Corporació Municipal decidís homenatjar algun saltenc que hagi mantingut una actitud de fidelitat, defensa i treball en favor de la llengua catalana. Havíem de buscar algú que amb la seva trajectòria personal hagués ajudat -juntament amb tants d'altres catalans- a fer possible que la nostra llengua no sigui avui objecte d'estudi de l'Antropologia Lingüística, sinó que, com ho prova la conferència de la senyora Berkenbusch, pugui ésser objecte d'estudis de sociolingüística. És a dir, una llengua viva que justament pel seu arrelament social planteja problemes interessants als sociolingüistes. Una llengua minoritària que demostra la seva capacitat de supervivència en una situació de llengües en contacte sense un estat i amb els esdeveniments històrics jugant-hi, massa sovint, en contra.

No ha estat difícil trobar unanimitat en la corporació quan s'ha suggerit d'atorgar un distintiu honorífic, en aquesta perspectiva, al Sr. Iu Bohigas i Blanch.

No ha estat difícil perquè en la trajectòria personal de l'Iu Bohigas tots hi detectem aquella sòbria, però tossuda i constant voluntat dels qui des de la dignitat personal han viscut "per salvar-nos els mots".

Ja des dels anys de la primera joventut, l'Iu comença amb companys com l'Agustí Cabruja -a qui fa uns mesos vàrem recordar aquí mateix- i d'altres l'aventura de publicar quinzenalment la que seria la millor revista de Salt dels anys trenta: "Poble de Salt". Una publicació no cal dir en català i amb unes inquietuds culturals que han de fer enveja i, potser, vergonya, als qui haguérem de viure 40 anys seguits de desert cultural. Deixeu-me llegir una mena d'editorial del primer número de la revista publicat el 13 de desembre de 1930, que il·lustra l'estat de salut cultural d'aquest poble 56 anys enrera:
El que segueixi els moviments de l'estat d'ànim del poble de Salt, haurà comprovat indubtablement que d'un quant temps ençà ha millorat notablement en el seu aspecte cultural; al "Centro Obrero de Cultura, Floreal", ultra les múltiples representacions teatrals realitzades, s'han portat a cap una sèrie de conferències; al "Centro Republicano de Salt" no s'han quedat endarrera organitzant igualment un cicle de conferències, altre tant ha ocorregut en l'estatge de les escoles cristianes.
Fa uns mesos una colla d'entusiastes de la cultura fundaren una entitat sota el nom força expressiu de "Grup Excursionista Germanor" amb el noble afany d'educar-se i educar a l'ensems a tot el jovent del poble física i moralment i a tal objecte procuren bastir una biblioteca -que prou falta fa al poble- on poder satisfer les seves ànsies.
No fa gaires dies, també portats per un esperit de germanor, un estol de joves aimants de les coses nostrades, han fundat un "Foment de la Sardana".
Doncs bé, nosaltres hem volgut donar un pas més en aquest aspecte. Cal considerar que Salt compta amb elements suficients per a fer una publicació local en les pàgines de la qual poder divulgar les coses que interessen al poble; i amb aquest afany desinteressat donem a la llum pública aquest portaveu amb el nom de POBLE DE SAL T, no dubtant de la bona acollida que el poble en general ens dispensarà. 
Andalla

En aquest primer número ja hi trobem l'inici de la passió per la llengua que l'Iu Bohigas ha mantingut fins avui. En una secció titulada "Pro-llengua vernacla", el jove mestre de 19 anys que llavors era l'Iu iniciava unes col·laboracions a la manera de les que Pompeu Fabra havia fet a la Publicitat al qual deia -Iu signava amb el pseudònim Pal·las- "al qual des d'aquestes columnes preguem que ens perdoni l'atreviment".

En tot cas els "atreviments" de l'Iu Bohigas per divulgar -normalitzar, en diríem ara- la llengua han continuat fins avui. Durant els anys trenta a la redacció de "Poble de Salt" des d'on onejà la Bandera Republicana el 14 d'abril de 1931, "quan encara a Girona no s'havia proclamat la República", com recordava el mateix Bohigas a l'Autonomista el 1933. Fins i tot, i m'és motiu d'entranyable satisfacció, com a regidor de cultura del nostre Ajuntament durant un breu període de 1936.

Després, el front, l'exili, els camps de concentració, l'implacable consolidació del franquisme i el retorn. Iu Bohigas torna al poble els primers anys 50. Culte, discret i respetuós torna a treballar en defensa de la llengua en una situació on les institucions públiques sabien que l'ajuntament polític comportava la renúncia a la pròpia llengua. On pretendre ensenyar català era un certificat automàtic de persona sospitosa i perillosa. On segons explicava en Josep Cristòfol que juntament amb en Pau Masó i l'Emili Serra han volgut comparèixer a l'Ajuntament per donar testimoni de moltes de les coses que estic dient, per obtenir permís per fer unes classes de català n'havien de dir "classes de toponímia" o trobar-se a parlar de literatura catalana s'havia de disfressar amb allò de les "Veladas Literarias".

En aquest context, l'Iu Bohigas fa les primeres classes de català de la post-guerra a Girona. Durant els anys 55, 56 i 57 és el professor de les classes que organitza la Unió Excursionista de Catalunya al local de les Ferreries Velles de Girona. El secretari de l'UEC, en Josep Cristòfol va substituir l'Iu, continuant les classes uns anys més.

Mentrestant, l'Iu inicia l'any 1956 1a seva aportació més original i potser la més efectiva en les condicions d'aquells anys: les classes per correspondència. A Gràfiques Bat li imprimeixen un fulletó on l'Iu descriu el seu mètode i les condicions d'inscripció. Per donar publicitat a les seves "Lliçons Pràctiques de Català per correspondència" posa petits anuncis als diaris de l'època,  naturalment en castellà. Així veiem com el 18 de juliol de 1956, Iu Bohigas celebrava d'una manera personal el 20è aniversari del "Alzamiento Nacional" inserint a "La Vanguardia" aquest anunci: "Aprenda a escribir correctamente el catalan, en casa, sin esfuerzo y en poco tiempo. Le informara Ivo Bohigas. Unión,16 Salt (Gerona)". Els anuncis s'anaven publicant a diversos diaris i a revistes catalanes de l'exili i, d'aquesta manera, per correspondència la passió per la divulgació i l'estudi de la Llengua d'Iu Bohigas arriba durant anys des de Barcelona als racons més inversemblants de Catalunya o a ciutats tan allunyades com Nova York.

Finalment -i per no fer-me carregós- voldria recordar que Iu Bohigas fou també la primera persona que féu classes de català a Salt després de la guerra. Fou durant l'any 1962, i les classes trobaren tota mena de dificultats. No fou possible fer-les ni al Patronat Parroquial i alumnes i professor s'hagueren de "refugiar" a la Guarderia de la Fàbrica Gassol gràcies a les gestions de la Srta. Magda Capdevila, autèntica animadora de la vida cultural a Salt durant aquells anys de la seva estada al poble. Algun alumne d'aquelles classes recorda encara com aquella activitat pedagògica era consentida però vigilada ritualment per la parella de la guàrdia civil.

Són alguns exemples d'una trajectòria i d'unes actituds clares, coherents, valentes i constants de fidelitat i defensa de la llengua. És per tot això que, havent recollit diversa documentació i testimonis personals, que vaig tenir l'honor de proposar al Ple de la Corporació l'atorgament de la placa de plata que preveu el Reglament Especial d'Honors i Distincions al Sr. Iu Bohigas i Blanch amb la següent inscripció: "L'Ajuntament de Salt al Sr. Iu Bohigas i Blanch, en reconeixement de la seva fidelitat i defensa de la Llengua Catalana". L'Ajuntament Plenari ho aprovà per unanimitat. Vaig proposar, també, que la placa es lliurés, excepcionalment, fora del Saló de Sessions per fer-ho coincidir amb els actes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Cedeixo, doncs, ara, la paraula al Sr. Alcalde i li prego que faci el lliurament de la placa.

Gràcies.
Salt, 8 de maig de 1986




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada