EXILI

L'Iu Bohigas i els llibres: un refugi a l'exili

La relació de l'Iu Bohigas amb els llibres va ser constant al llarg de tota la seva vida, i ni tan sols l'exili la va poder estroncar, com ho fan palès les frases que reproduïm, extretes de la correspondència que va mantenir amb la seva companya Felipa, durant els 9 anys que varen haver de passar separats.

Així, el dia 9 de setembre de 1940, pocs mesos després d'haver sortit del camp de concentració de Setfonts, escrivia: Divendres passat vaig rebre el paquet amb els llibres que t'havia encarregat. El Diccionari és excel·lent.

En una carta del març de 1941 expressava el seu entusiasme per la seva adquisició més recent: Ja tinc el “Grand mémento”. Tots els elogis que et vaig avançar sobre aquesta obra són pocs. Aquesta enciclopèdia Larousse de dos volums, tot un luxe sens dubte, l'havia adquirit malgrat les penúries que passaven a França: Aquí tampoc mengem pa blanc. Però la ració és una mica més gran que la vostra. Aquest mes ha estat de 320 grams. A propòsit de menjar, nosaltres hem trobat una fòrmula per fabricar-nos l'oli. Sense olives. A base de llavors de llinet. Al menys serveix per a les amanides, i àdhuc, barrejat amb un altre que ens venen o amb mantega, per cuinar.

En aquella època l'Iu treballava a la vinya, a Rasiguères: Perdona la poca factura cal·ligràfica d'aquestes ratlles  -s'excusava en una de les seves lletres-.  Tota la setmana he estat premsant, fins i tot avui, i tinc els braços molt cansats.

Després de constatar que la seva vida i la dels seus familiars segueix com de costum: treballant i menjant, això últim amb restriccions, afegia: Ara els dies festius no són tan avorrits com abans. Ara puc llegir i estudiar. I això em diverteix. No estant tu amb mi, qui, si no els llibres, pot proporcionar-me algun plaer? Sobretot, tenint-los tan variats, encara que cap no es pugui considerar de mer passatemps. Però, ja ho saps, jo prefereixo les obres d'estudi a les novel·les.

I tot seguit no es pot estar de tornar a glossar les excel·lències  de l'enciclopèdia: A banda del seu ric cabdal de text, és en extrem interessant per la seva acurada i profusa il·lustració. Principalment a base de reproduccions fotogràfiques, algunes en color, de les millors obres d'art.

El juny de 1942, intentava animar en la distància la seva companya amb aquestes paraules: en les actuals circumstàncies, la lectura és la meva única distracció possible. Espero rebre d'un moment a l'altre uns llibres que vaig encarregar la setmana passada. Es tracta d'extenses antologies dels poetes i novel·listes fancesos dels segles XIX i XX, acompanyades de l'estudi crític de les obres de cada autor. Es referia als llibres “Les philosophes du XVIIIème siècle”, “Les romanciers français (1800-1930)” i “Les Poètes français (1800-1920)” que va rebre unes setmanes més tard, juntament amb un Atles.

En una altra lletra, després d'interessar-se per la salut dels familiars i coneguts, li pregunta a la Felipa: No saps si encara són a casa les taules i bancs que tenia a la meva escola de vespres? I els meus llibres, es conserven bé?. Es referia sens dubte als llibres que va haver de deixar quan va marxar al front, i que no tornaria a recuperar fins després del seu retorn de l'exili.

En altres cartes, tot somiant en l'anhelat retrobament, desgrana il·lusionat com serà la seva vida quan estiguin junts, i afegeix: També penso en la nostra biblioteca, amb molts llibres i molt escollits. [...] La meva biblioteca comença a ser força nodrida. Ja saps que els llibres han estat sempre la meva distracció predilecta. [...] Quan vinguis (car, a despit de totes les dificultats, reeixirem a reunir-nos), si segueixes aficionada a la lectura, no et mancaran llibres. Naturalment, molts són en francès, però en tinc també forces en castellà i àdhuc alguns en català.

L'any 1945, des d'Arles sur Tech, on treballava al bosc, fent llenya, després d'alegrar-se pel proper casament del seu germà Narcís, escrivia: Jo penso sovint en la nostra futura llar. Això em distreu i em conforta. Penso en tu, que seràs la meva dona, en els nostres fillets que no ens mancaran. I seran molt macos i simpàtics. La meva existència actual no tindria raó de ser si no confiés en tot això. Porto una ruda vida de treball. Ara guanyo una mica més que abans. Vaig a veure si em puc comprar un vestit i alguna peça més, sense oblidar certs llibres que ja tinc escollits. Quan torni portaré un bagul-biblioteca. Ara, més que mai, la lectura i l'estudi son el meu refugi intel·lectual.

Un refugi, els llibres, que no va abandonar mai més.

El mes de març de 2012 la família de l'Iu Bohigas hem donat les cartes originals que l'Iu va enviar durant més de 10 anys a la seva companya Felipa al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, on han quedat dipositades.