dissabte, 14 de maig de 2011

ENTREVISTA (PUNT DIARI 8 de maig de 1986)

Avui al vespre, al local de les Bernardes, l'Ajuntament de Salt retrà un homenatge a Iu Bohigas i Blanch, al qual lliurarà una artística placa com a premi per la seva fidelitat a la llengua catalana. Iu Bohigas va ser, probablement, el primer que va organitzar classes de llengua catalana després de la guerra, l'any 1956, en plena dictadura franquista. Acabava de tornar d'un llarg exili a França i ja es posava de nou al servei de la cultura i del poble, quan la policia encara trucava de tant en tant a casa seva per comprovar si havia desaparegut del seu domicili. A més, l'Iu Bohigas havia estat fundador de la revista titulada "El Poble de Salt", l'any 1930, juntament amb l'Agustí Cabruja. I havia col·laborat a "L?Autonomista" escrivint articles de política.

Iu Bohigas i Blanch
Organitzador de les primeres classes de català de la postguerra, rebrà avui un homenatge a Salt

- S'esperava aquest homenatge?
- No, i puc dir que m'ha sorprès l'acord de l'Ajuntament.
- És de suposar que li agrada?
- Home, no diré pas que em desagradi, però potser hi hauria altres persones que s'ho mereixerien més que jo.
- Vostè té alguna carrera?
- Sí, jo vaig fer el magisteri, però vaig exercir molt poc. Només vaig fer de mestre a Bonmatí, un temps abans de la guerra.
- De què feia, doncs, quan va esclatar la guera?
- Treballava interinament a l'Ajuntament de Salt, a l'oficina que en deien de Consums, que era un impost municipal.
- I això de la revista titulada "El Poble de Salt", què?
- Sí, la vaig fundar amb en Cabruja l'any 1930.
- Quin caire tenia?
- Primer era independent, però en arribar la República es va convertir en el portaveu de la Joventut Republicana, i després de l'Esquerra Republicana.
- Fins quan va durar?
- Fins als fets d'octubre del 1934.
- I va escriure en algun altre lloc?
- Sí, vaig ser redactor del diari "L'Autonomista", amb en Dàrius Rahola.
- Què tal era en Dàrius, com a director?
- Era molt tractable i tenia molta mà esquerra.
- I què hi escrivia, vostè?
- Jo feia articles de caire polític, sobre la situació d'aquell moment.
- De quin partit era?
- D'Esquerra Republicana, encara que quan vaig anar al front, pel novembre del 36, ja era del PSUC.
- I ara?
- Ara no sóc de cap.
- Bé, parlem de les seves classes de català. Com les va organitzar?
- Sí, se'm va acudir que podia fer classes de la nostra llengua per correspondència, tal com es feia amb altres idiomes i matèries.
- Quan va ser?
- A mitjan 1956. Vaig posar uns a nuncis a "La Vanguardia" i a "Destino".
- I s'hi va apuntar molta gent?
- Una vintena de tot Catalunya i també de fora.
- De fora?
- Sí; catalans que vivien a Mallorca, a l'Aragó i fins i tot un de Nova York.
- Hi hagué represàlies?
- No, perquè jo mateix vaig anar a presentar a la "Delegación del Ministerio de Educación" si ho podia fer i em varen contestar que no hi havia pas cap llei que ho prohibís.
- I classes personals amb alumnes?
- També en vaig fer aviat. El de la botiga "La Moda", de la plaça del Vi, que era de la Junta de la Unió Excursionista de Catalunya em va venir a buscar perquè fes un curs, aquell mateix any o el següent. Ell també havia llegit el meu anunci a "La Vanguardia".
- Recorda els alumnes que tenia?
- Una vintena de nois i noies. Entre ells hi havia l'actual senador Francesc Ferrer.
- On les feia?
- Al mateix local de la U.E.C., al carrer de les Ferreteries Velles.
- No els varen dir res?
- No. Només que la policia venia alguna vegada a casa, perquè en tornar de l'exili l'any 1953 em vaig presentar al govern civil.
- I ara no escriu res?
- Sí, però només per a mi. Ara mateix tinc una narració en vers, feta només amb monosílabs.

I l'Iu Bohigas en llegeix un tros francament ben escrit. Qui s'anima a publicar-los?
Pere Madrenys (PUNT DIARI, 8 de maig de 1986)












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada