dimarts, 22 de desembre de 2020

BONES LLAVORS

Amb aquest títol, David Pagès i Cassú aplega un conjunt d'articles publicats els darrers anys en diversos mitjans de comunicació. Entre aquests articles, fem esment del que porta per títol "Iu Bohigas: passió per la llengua catalana", que ja havia vist la llum al núm. 301 de la Revista de Girona.

Al próleg del llibre, Albert Jané es congratula d'haver descobert, gràcies a aquesta publicació, "l'existència  del senyor Iu Bohigas, un digne col·lega meu". 

Ens n'alegrem d'aquesta descoberta i felicitem a en David per la iniciativa, alhora que desitgem que el llibre tingui una bona acollida.




UNIVERSITAT DE GIRONA: FONS IU BOHIGAS

L'any 2017, la família de l'Iu Bohigas, a través de Mon Marquès, vam cedir la documentació que teníem relativa a l'ensenyament del català a la Universitat de Girona.

El Fons és de gran importància per la història de la llengua, en tant que permet documentar la represa en l'ensenyament del català durant la primera postguerra i el franquisme.

El fons està format principalment per documents relatius a les "Lliçons pràctiques de català per correspondència" que Iu Bohigas va idear i impartir a partir de 1956, incloent els materials del curs i la correspondència creuada entre Iu Bohigas i els seus alumnes. El fons inclou també documentació relativa al "Curs de llengua catalana per correspondència", organitzat per la Generalitat de Catalunya a l'exili i supervisat per Pompeu Fabra, que Iu Bohigas va cursar entre 1948 i 1949 per formar-se i acreditar-se com a professor de català, a més de correspondència amb diferents entitats i editorials, o amb Albert Manent i Joan Sales.

Inventari del fons IU BOHIGAS I BLANCH



dilluns, 9 de desembre de 2019

Iu Bohigas a la Viquipèdia

Gràcies a la col·laboració de la Biblioteca que porta el seu nom, Iu Bohigas ja figura a la Viquipèdia.

dilluns, 1 de maig de 2017

Passió per la llengua catalana

Al núm. 301 de la Revista de Girona, David Cassú presenta un escrit sobre Iu Bohigas, amb el títol "Passió per la lengua catalana".

Així comença l'article:

"Iu Bohigas i Blanch formava part d’aquell col·lectiu de persones que, malgrat haver perdut la guerra, tenien consciència que encara hi havia país. Que no estava tot perdut. Que, des d’allà on fos, calia continuar. Ell, en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, féu les primeres classes de català de la postguerra a Girona i a Salt, i ideà un mètode propi d’ensenyament de la llengua per correspondència."

dilluns, 27 d’abril de 2015

Les tres roses

Rosa de l'Estany
Del roser de la veïna
tres poncelles han florit:

una d'elles –purpurina–
quatre dies l'han marcit ...

La segona –sense espina–
se l'ha endut l'anhel d'un pit ...

(Del roser de la veïna
tres poncelles han florit.)

Només queda la menys bella,
sense flaire ni color ...

–Oh!, qui encara fos poncella!–
diu la rosa, trista flor ...

Mira entorn i plega el plor:
es veu sola ...
i es consola.

Iu Bohigas