dissabte, 21 de maig de 2011

ENTREVISTA A IU BOHIGAS

Portada: Lluís Mateu
Entrevista al Sr. Iu Bohigas
Periodista, ex-col·laborador de "El Poble de Salt" i soci actiu del "Centre Republicà".

Entrevista extreta del llibre EL POBLE DE SALT DURANT LA SEGONA REPÚBLICA, 1931-1936, de Josep Burch i Montserrat Vivern (Servei Municipal de Publicacions de l'Ajuntament de Salt - 1986)

1. Què va passar a Salt el 14 d'abril de 1931?

El gran esdeveniment del dia 14 d'abril es va saber a la tarda. Cap al vespre va sortir del Centre Republicà un grup de gent que formava una comitiva i va anar a prendre possessió de l'Ajuntament amb la bandera republicana, que ja era la de la I República. L'Alcalde de Salt va proclamar la República des del Centre Republicà, és tot el que recordo. El 3 de maig es va fer una festa, es van ballar sardanes a la Plaça del Veïnat, on hi havia el Centre Republicà. Va ser festiu, no va haver-hi cap aldarull, no va haver-hi cap violència.

2. Vostè creu que la línia seguida pel poble era la mateixa que va seguir la República a tot l'Estat, o creu que es pot parlar d'una evolució diferent?

No va ésser per a tot igual. Aquí les eleccions les va guanyar la candidatura republicana. En el conjunt de Catalunya també van guanyar les esquerres, concretament l'Esquerra Republicana. Hi havia llocs on van guanyar les dretes, de tendència monàrquica, però en el conjunt de l'Estat van quedar en minoria. O sigui que a les grans ciutats, a les ciutats importants de Catalunya, van triomfar les esquerres, millor dit els republicans.

Aleshores la República era una cosa que es veia venir, la República va vèncer per una elecció popular. No va haver-hi oposició, els que n'eren contraris van acceptar la voluntat del poble. Així va passar molt dolçament sense violència de cap classe enlloc, i aquí tampoc. No va haver-hi oposició violenta, va venir més tard, la violència, va venir més tard.

3. El Marquès de Camps era un gran terratinent, fins a quin punt la seva riquesa influïa en les decisions del poble?

Era l'amo, era un gran cacic, durant molts anys ell feia i desfeia. Tenia uns quants subordinats seus, gent distingida del poble ... com ara els metges, per exemple, el veterinari, gent de carrera que hi havia per aquí. Tots eren instruments del marquès, feien la política del marquès. Era de la Lliga, el partit de dretes que hi havia aleshores, catalanista, regionalista, i ell era l'amo aquí fins que va venir l'oposició dels republicans, que tenien el seu centre al Veïnat. El Centre Republicà era situat a la plaça i d'allí va sortir la candidatura republicana que va triomfar per primera vegada.

L'Esquerra Republicana va governar l'Ajuntament durant tot el període de la República, sempre va triomfar. En totes les eleccions que es van fer, sempre va triomfar l'Esquerra Republicana aquí a Salt.

4. Com eren les relacions entre la majoria republicana i la minoria de la Lliga?

Bé, bones, perquè justament a la Lliga hi havia com a cap de la minoria en Dídac Bover, músic bastant popular, que era molt manejable. Ell sempre deia que sí. Encara que ell representava la Lliga, com que es veien en minoria, no hi posava mai oposició. Havia sentit a dir als mateixos regidors republicans que era una oposició molt mansa la que feia la Lliga. Mai no va haver-hi violències.


5. Quina creu que fou la tasca més important que va realitzar Esquerra Republicana des de l'Ajuntament?

La tasca cultural. També durant el govern republicà es van posar les clavegueres a tot el poble, que no n'hi havia. Es van asfaltar els carrers, no tots, però molts. Aquí la República va venir molt dolçament, suaument, sense violències. Però les violències van venir després.


6. Era una força important, l'Anarquisme?

Aquí a Salt hi havia un nucli molt important de la CNT, el Sindicat Unic, era molt fort. De la província de Girona potser era el més fort que hi havia, fins i tot més que a Girona, almenys si no en quantitat en qualitat. Tot i que la majoria dels de la CNT votaven l'esquerra, els semblava que pels seus interessos, era millor abstenir-se. Venien moments d'eleccions i no feien propaganda contra l'esquerra, sinó, a favor de l'abstenció, i no votar, naturalment, era perjudicar l'esquerra. Perquè els que votaven, quan ho feien, votaven l'esquerra i si s'abstenien sortia la dreta. Així i tot, aquí a Salt, en les eleccions municipals i, fins i tot, a les de diputats sempre van guanyar les esquerres, excepte les del 1933. Els anarquistes deien que havien passat coses, topades, no pas aquí sinó en altres llocs i van fer aquesta propaganda de no votar. I va tenir les conseqüències: van donar el poder a la dreta.

De fet és això, després, va passar el que va passar ... els fets d'octubre, els fets de Barcelona, la República Catalana i la consegüent caiguda de la Generalitat.

Aquí també van tancar el Centre Republicà i el Floreal, que era el centre de la CNT, i Salt va quedar sense cap autoritat de caràcter polític. Van posar un governador nomenat des de Madrid. L'Ajuntament no el van pas destituir, va continuar funcionant, però naturalment era en una situació que poca cosa tenia a fer, amb els centres d'Esquerra i la CNT tancats. No va ser fins al mes de febrer del 1936 que van venir noves eleccions i va triomfar el Front Popular, i aleshores van tomar a obrir els centres, va tomar a ser com abans.

7. Quina va ser l'actuació de l'Ajuntament davant les diferents vagues sindicals?

Aquí, l'alcalde no s'hi va oposar, a les vagues, sempre es va posar al costat dels treballadors. Malgrat que alguns cops els membres de l'Ajuntament van fer la contra, sempre que van poder es van posar al costat dels vaguistes, gent que era de la CNT i també molts socis del Centre Republicà. Els més radicals ja no venien al Centre Republicà, portaven la direcció del Floreal; amb aquests no hi teníem tanta amistat. No obstant això, quan es veien venir els moments difícils ens ajudaven. Durant els fets d'octubre van venir els principals del Floreal al Centre Republicà a posar-se a la nostra disposició pel que pogués passar. O sigui que en els moments difícils ens ajuntàvem; ara, que després passava que tots anaven per les seves.

8. Quina era l'actuació entre els socis del Sindicat Únic i els del Centre Republicà?, quina relació hi havia entre ells?


A vegades eren prou amics, però quan feien propaganda de no votar, naturalment nosaltres no hi podíem estar d'acord.

A més a més sortien tres periòdics a Salt: el de l'Esquerra Republicana, que era «El Poble de Salt»; el de la CNT, que era el «Despertar»; i per últim «L'Amic del Poble».

9. Quin va ser el paper dels sindicats agrícoles a Salt?

Els sindicats agrícoles tenien poca força, ni tan sols se'n deia sindicat, se'n deia Gremi de Sant Isidre. També els hortolans tenien dos sindicats, però eren a Girona. Els pagesos tenien el Sindicat (Gremi) de Sant Isidre dominat pel Marquès de Camps, naturalment, i era un sindicat que ben poca cosa feia, d'actes públics no en feia cap.

10. Creu que hi havia una massa popular activa o apolítica desinteressant-se dels afers del poble?

Hi havia de tot en el Centre Republicà i en el Floreal; després hi havia el Casal Saltenc, que si bé no era de dretes, la majoria dels que hi anaven ho eren, de la Lliga. Doncs aquí es feien periòdics, hi havia biblioteca, s'impartien cursos, s'organitzaven molts actes. La immensa majoria que venia al Centre Republicà s'interessava pel cinema que es feia cada diumenge, pels dies que es feien sardanes ... Ara, sempre hi havia una minoria que anava a la Biblioteca i s'interessava per tot. La majoria anava al cinema, al cafè, a llegir el diari i si hi havia extraordinari assistia a les festes.

11. Quines associacions creu que van tenir un pes en la vida de Salt?

D'aspecte cultural va haver-hi entitats corals, grups de teatre al Centre Republicà, al Floreal i al Casal Saltenc, i abans del Casal es feia al Patronat de Sant Lluís (actual Ateneu Saltenc). Hi havia un orfeó dirigit per Dídac Bover. I també hi havia dues cooperatives, una al Veïnat i l'altra a Salt, que eren bastant importants.

12. Els grans problemes estatals, com influïren en la vida quotidiana?


De tot allò que passava a Espanya, Salt n'estava sempre al corrent, però el que passava a França o a Amèrica no interessava a ningú.

13. Quin era el funcionament intern del Centre Republicà? Qui li donava suport, els obrers o la petita i mitjana burgesia?


En el Centre Republicà hi havia un cafè, una sala d'actes, un cinema, i cada any es feia una junta nova. Les campanyes electorals es feien a base de mítings. En el Centre hi anaven més que res obrers, però també hi havia petita burgesia. En el Centre Republicà no tots eren de l'ERC, sinó que hi havia un grup que era socialista. Molts, la majoria, aquells que s'interessaven per la política eren d'Esquerra Republicana. Hi havia, però, socis del CR que no ho eren d'ERC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada