dimarts, 24 de maig de 2011

PARLEM D'HISTÒRIA

Escrit de l'historiador i activista cultural saltenc Agapit Alonso, publicat al núm. 268 de LA FARGA (febrer 2010)

Des de la mort del dictador i després d’un llarg temps en què els poders varen establir una manera de fer i presentar les coses..., només tenien ressò i semblaven bones aquelles que realitzaven els personatges més manejables de la comunitat. Afortunadament, després d’una generació podem recuperar la veritable història i les persones significatives de veritat del nostre poble que jo més d’una vegada havia reclamat des d’aquesta revista, tot dient que la història del nostre poble era molt més àmplia que no, solament, la que representaven d’una manera oficial. I això vol dir que l’ordre, la raó i la justícia són presents avui dia a Salt, i és bo per a una societat avançada i d’una normalitat democràtica. Un exemple ben clar ha estat l’acord de tots els grups municipals de donar el nom de Teresa Pons i Tomàs a un espai de la zona del Veïnat. Gràcies.

Iu Bohigas
L’Iu Bohigas i Blanch, mestre, va néixer a Salt l’1 de maig de 1911 i va morir el 2004. Fill de pares hortolans del Veïnat. De petit anava al col·legi particular del mestre republicà Pere Gallostra, al Veïnat.
Va estudiar magisteri i va exercir a Bonmatí l’any 1931. Però ben aviat va tenir problemes perquè el tarannà republicà, democràtic i de llibertat de consciència del mestre Bohigas no va agradar al fabricant i amo de la colònia de Bonmatí. Quan el mestre va treure la creu de l’aula, el cacic va moure els fils per treure Bohigas de lloc.

Bohigas va ser un membre actiu del centre republicà, que no era la seu solament d’un partit, sinó, el lloc de trobada de tots els republicans.

També era redactor del periòdic quinzenal “El Poble de Salt”, òrgan del Centre Republicà i més tard portaveu de la Joventut Republicana.

L’Iu Bohigas formà part del Consell Municipal de Salt, representant el Centre Republicà d’Esquerres a les eleccions del 19 d’octubre de 1936. Després va anar al front i allà també ve fer de mestre. Es va exiliar a França el 1939.

A mitjans dels anys 50 va tornar i començà les classes de català a Girona d’un manera clandestina.

L’Iu Bohigas és un clar exemple de lluita activa i d’amor al país de veritat malgrat les adversitats que sofrí al llarg de tota la seva vida, mai fàcil perquè era una persona amb una gran idea i que no es deixava manipular, i amb una voluntat de ferro. Els homes que iniciaren la campanya democràtica i republicana en el nostre poble que portà la república el 14 d’abril de 1931 van ser en llur majoria exdeixebles de Pere Gallostra, entre ells l’Iu Bohigas. L’escola del mestre Pere era una autèntica forja de ciutadans lliures de prejudicis confessionals, que haurien pogut determinar la fanatització de les diferents promocions d’alumnes. Lluny de les escoles on es mediatitzaven les consciències infantils en nom d’uns principis sectaris.

Jo sempre he pensat que amb la restauració democràtica no se li varen donar tots els papers que mereixia un home d’aquestes característiques i els poders fàctics es van estimar més afavorir a  elements completament manejables o ninots. I bé, doncs, per tot això, per tots els mèrits que l’Iu tenia, que no són pocs, seria injust que soterréssim en la indiferència la memòria del ciutadà Iu Bohigas. Hi tenim un deure d’agraïment i fora bo que les autoritats del poble de Salt preservessin un espai públic per al mestre Iu Bohigas. És una urgència històrica.
Agapit Alonso i Pont

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada