diumenge, 30 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ

L'alumne envia més exercicis per corregir. L'Iu els corregeix, els comenta i els torna a l'alumne. Com sempre, s'en queda una còpia, en paper ceba. 






dissabte, 29 d’octubre del 2011

divendres, 28 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ

L'alumne envia la segona tanda de lliçó d'exercicis perquè l'Iu els corregeixi



dijous, 27 d’octubre del 2011

dimecres, 26 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ

L'alumne justifica el seu retard en enviar els primers exercicis:




dimarts, 25 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ

Comentaris a l'exercici preliminar de l'alumne: 







dilluns, 24 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ

Carta d'un alumne, comentant les principals dificultats que va trobar en fer l'exercici preliminar



L'exercici preliminar amb els errors comesos per l'alumne.


diumenge, 23 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ

En aquest post i els següents es mostren alguns exemples de la correspondència entre l'Iu Bohigas i un alumne. Aquest exemple es repeteix amb d'altres alumnes: una vegada inscrits l'Iu els enviava un llibre de gramàtica i un exercici preliminar, consistent en la traducció d'un text del castellà. L'alumne no rebia els resultats de l'exercici preliminar fins al final del curs. Llavors havia de repetir el mateix exercici preliminar i així en comparar-lo amb el què havia fet a l'inici del curs podia apreciar els progressos que havia fet en aquest temps.



Distingit Senyor:

He rebut la vostra sol·licitud d'inscripció a les meves "Lliçons pràctiques de Català per Correspondència".

Em plau, doncs, d'enviar-vos els primers elements d'aquestes lliçons:

a) En paquet a part, un llibre de gramàtica, triat entre els millors que ofereix l'actual bibliografia didàctica catalana. Aquest llibre és merament auxiliar i només haureu de consultar-lo quan us en serà feta l'oportuna indicació.

b) Ací adjunt, un exercici preliminar, consistent a traduir al català uns fragments de textos castellans. Aquest exercici és destinat a posar de manifest l'estat actual de les vostres coneixences de català, i presenta, a posta, nombroses dificultats. No us serà tornat, degudament corregit, fins a la fi del curs, puix que aleshores repetireu la traducció dels mateixos fragments i podreu així constatar, comparant els dos exercicis (l'inicial i el final), els progressos que haureu realitzat en el domini de la nostra llengua.

Els altres exercicis seran, naturalment, més planers, progressivament adaptats als vostres coneixements. Les dificultats hi seran escaienment dosificades, de manera que les pugueu vèncer gradualment, gairebé sense cap esforç.

No vacil·leu a consultar-me sobre tots els casos dubtosos, sobre totes les dificultats que se us presentin, no sols en l'execució dels exercicis, sinó sempre que escrigueu en català.

El vostre número d'inscripció és el 25. Esmenteu-lo, si us plau, en tots els vostres escrits i exercicis.

Atentament vostre,

P.S. - He rebut també el vostre gir postal de 260 ptes. , import total del curs. Moltes gràcies.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

TRÍPTIC: ELS NOSTRES CONTRINCANTS

Editorial d'El Poble de Salt del 22 d'octubre de 1932

Som esquerristes. I donem al mot esquerrisme el sentit pristí d'avançada liberal i democràtica. Som, a més a més, catalanistes. El partit polític que aplega els nostres dos ideals, l'Esquerra Republicana de Catalunya, és avui el confluent de les escomeses dels diversos sectors que suren en el garbuix procel·lós de la contenda electoral que s'apropa. Aquests sectors, deixant a part mants nuclis d'escassa importància, són: la Lliga Regionalista, el Bloc Obrer i Camperol i la Federació Anarquista Ibèrica. La nostra tasca d'avui es reduirà a examinar-los una mica a corre-cuita.

La Lliga Regionalista. -És el reducte inveterat dels plutòcrates i teòcrates del nostre país. És l'extremisme negre disfressat de blanc. El llop amb pell d'ovella. Compta incondicionalment amb els sufragis dels terratinents, dels grans industrials, dels financers, dels ultramontans i de les dames de la «cotilla i les polacres». Quan no pot exigir els vots, els capta. I, en darrer terme, els compra. En els pobles rurals on no hi ha grandeses del diner i del pergamí, la Lliga hi és representada pel rector i el vicari, algun caciquet, quatre famílies «bien» i llurs satèl·lits. En les campanyes electorals fa demagògia de «pau, pau i pau» i de «patufista». En síntesi  podria simbolitzar-se per uns rosaris en què una moneda d'or suplís el crucifix. En les vinents eleccions somnia treure les majories a les cinc circumscripcions. Del que no dubtem és que es traurà molts «quartos» de la butxaca.

El Bloc Obrer i Camperol.-Existeixen una mena de plantes determinades tal·lòfites- que, a certes apropiades condicions climatològiques i geològiques, apareixen gairebé espontàniament.
El comunisme, en el terreny polític, ens sembla una planta per l'estil. A determinades condicions econòmiques i socials dels pobles, el comunisme es desenvolupa o es marceix. Depèn més de causes extrínseques a la seva ideologia que no d'intrínseques. El panorama universal i històric ens ho confirma. El comunisme és implantat a Rússia quan la fam i l'analfabetisme estan a l'ordre del dia. El comunisme creix a Alemanya, al costat del seu germà bessó el nacionalisme hitlerià, quan hi ha sis milions de sense feina. El comunisme es passa en bloc a la social-democràcia en un país de progrés i de benestar social com Txecoslovàquia. El B.O.C., l'organització comunista de Catalunya, tindrà a fer poc o molt segons el comportament dels partits que ací governin.  E1 proletariat català, com el de tot el món, en situació normal, repugna la tàctica i la moral comunistes. El lema jesuític de Lenin: «tot és moral mentre afavoreixi el partit bolxevista», resulta de mal pair per als nostres obrers. El règim dictatorial, per adjectius que s'hi afegeixin, ens és antipàtic a ultrança. Ens sembla, doncs, que els serà bon xic més difícil als nostres comunistes d'obtenir un èxit electoral que un èxit de «claque» en els mítings.

La Federació Anarquista Ibèrica. - Amb actes d'audàcia i de pocs escrúpols aconseguí de fer-se mestressa de la direcció de la C.N.T. Ha plantejat una infinitat de vagues absurdes i ha fet alguns assaigs de revolució social. En una paraula, ha reeixit en el seu objectiu de destroçar l'organització obrera catalana. La  F.A.I.  recomana als obrers de la C.N.T.  el més immaculat abstencionisme. Sens dubte, perquè es creu que aquests treballadors no posseeixen dos dits de front i no han assistit mig any a l'escola. I així li deu semblar que són incapaços de resoldre una senzilla qüestió de matemàtica elemental i de sentit comú com és la que els presenten.

De tot plegat en parlarem amb més extensió un altre dia.

Iu Bohigas

dimecres, 19 d’octubre del 2011

HI HAVIA A SALT ...

El filòleg, historiador i escriptor  Albert Manent, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2011, escriu a l'epíleg de les seves memòries La represa: memòria personal, crònica d'una generació, 1946-1956, parlant de la seva estada a Girona: 
Hi havia a Salt un professor de català per correspondència, Iu Bohigas i Blanch. Em va rebre molt bé i he sabut que el 1948, en ple exili, va rebre el títol de professor del mateix Pompeu Fabra.
Fa uns dies vaig tenir el goig de poder parlar per telèfon amb el senyor Manent, i malgrat que estava convalescent, em va dir que encara recordava aquella trobada però que poca cosa més podia afegir a les paraules que havia escrit.

Sembla ser que en aquella trobada, o en alguna lletra posterior, el senyor Manent va aconsellar al meu pare que fes arribar informació del seu curs a una sèrie de gent que hi podria estar interessada, i li va facilitar alguns contactes: Sr. Bonaventura Selva (revista Inquietud de Vic), Revista Pyrene d'Olot, Mn. Joan Costa (Seminari de Solsona "L'infantil", Sr, Pere Puig d'Igualada, Dr. Bonaventura Vallespinoses, metge de Reus, Sr. J, Massip, advocat de Tortosa (revista Gèminis), Dr. Joan B. Manyà, de Tortosa (canonge), Sr, Antoni Massanells de Vilafranca del Penedés, Sr. Soler Quintana de la revista Bages de Manresa, Sr. Esteve Albert d'Engordany (Pessebre vivent) i Rectors de Catalunya.

Encara tenim les còpies de les cartes que el meu pare va enviar a alguns d'ells.

Per sort, entre els papers del meu pare també he trobat part de la correspondència que ambdós van mantenir l'any 1957. Tot seguit transcric les dues cartes que conservem, una del meu pare i l'altre del senyor Albert Manent:


Salt, 22 de gener de 1957
Sr. Albert Manent
Barcelona

Benvolgut amic:
La vostra carta, tan optimista, em va produir una gran satisfacció, no sols perquè demostra que encara us recordeu de mi -cosa que us agraeixo molt-, sinó per les encoratjadores notícies que m'hi doneu.

Ja estava assabentat de l'aparició del "Calendari dels Infants" i del periòdic infantil "Història i llegenda". És un primer pas, i hem d'esperar que s'en faran d'altres.

Celebro que hàgiu trobat tan bon ambient aquí, a Barcelona. Certament, l'´èxit del vostre curs no deixa lloc a dubtes. Endavant. I si us fa falta un col·laborador, compteu amb mi.

Em dieu que hi ha un veritable afany d'aprendre la nostra llengua . Magnífic. Jo us diré que em sento cada dia més inclinat a ensenyar-la, a fer d'això la meva ocupació preferent. Permeteu, doncs, que us faci una confidència. Sempre he tingut ganes d'establir-me a Barcelona. D'ençà que he tornat a Catalunya, he cercat repetidament, però endebades, de trobar-hi una col·locació, fos la que fos. No hi tinc cap situació, a Girona. Ajudo provisionalment el meu cunyat i dono classes de francès i de català. Això darrer, també ho podria fer a Barcelona, no us sembla? Si pogués col·locar-me en alguna impremta o casa editora com a corrector de proves i de textos, vet aquí el meu problema resolt. Fóra molt difícil trobar un càrrec així?

No he fet posar a la premsa cap més anunci de les meves lliçons per correspondència. Voldria, abans, modificar-ne el mètode i la presentació. Però, disposo, malauradament, de pocs mitjans i no hi puc anar de pressa. En una propera lletra us parlaré de la nova fòrmula que penso adoptar-hi.

Ben cordialment,


P.S. - Vaig rebre el llibre d'adagis sobre els vents, de la Barcino, i la revista "Germinàbit". Mercès




dimecres, 5 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (7)

El 6 d'agost l'Iu Bohigas agraeix al Diccionari la seva col·laboració, alhora que anuncia un curs de català a la UEC de Girona.




Salt, 6 d’agost de 1956
Secretariat del Diccionari
Català-Valencià-Balear
Consell de Cent, 261
BARCELONA

Distingits senyors:

He rebut la vostra carta del 30 de juliol proppassat, en resposta a la meva del 7 del mateix mes.

En l’interval d’aquestes dues dates, un segon anunci de les meves “lliçons” , que no us ha passat desapercebut, va aparèixer a les pàgines literàries de “La Vanguardia”. Segons sembla, aquest diari gaudeix d’un cert privilegi respecte al règim de censura, i potser em serà possible d’inserir-hi de tant en tant la meva propaganda.

Us reitero el meu agraïment per la nova oferta de distribuir els meus prospectes entre els vostres subscriptors, la qual tindré en compte quan en faci imprimir de diferents.

En l’endemig, recullo la vostra suggerència d’enviar cartes a centres excursionistes del nostre país. Ja tinc l’adreça d’algunes d’aquestes entitats, puix que estic en relació amb la secció de Girona de la Unió Excursionista de Catalunya, on donaré probablement ben aviat un curs de català. De totes maneres, em seria d’utilitat, i us ho regraciaria, que me’n facilitéssiu d’altres.

No cal dir que aprofitaré la primera avinentesa de baixar a Barcelona per venir a visitar-vos. També a mi em plauria molt de conèixer-vos i de parlar amb vosaltres de totes aquestes coses.

Canviant d’enraonament, sense sortir-nos, però, del vast assumpte de la nostra estimada llengua, us voldria demanar un petit favor: que em diguéssiu si el vostre “Diccionari Català-Valencià-Balear” figura en alguna biblioteca de Girona on em fora permès de consultar-lo. No m’és possible, ai las!, ara com ara, d’adquirir pel meu compte aquesta obra cabdal i monumental de la nostra lexicografia i, nogensmenys, em convindria de poder-la utilitzar. Actualment dedico el meu lleure a aplegar frases fetes catalanes (adagis, dites populars, expressions figurades i familiars, locucions diverses), amb la intenció de compondre’n un extens  recull ordenat alfabèticament i ideològicament, i no dubto que el vostre diccionari em proporcionaria material abundós.

No podríeu facilitar-me, així mateix, un espècimen d’aquesta obra?

Amb gràcies a la bestreta, us abraça afectuosament el vostre amic i servidor.


dilluns, 3 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (6)

El 30 de juliol de 1956, el secretari de l'obra del diccionari respon a l'Iu Bohigas, lamentant l'acció de la censura i donant-li alguns consells per divulgar el curs de català.

 


BARCELONA, 30 de juliol de 1.956
Sr.  IU BOHIGAS
Unió, 16
SALT (Girona)

Molt senyor ntre:

vàrem rebre la vostra carta, que contestem avui.

És veritablement lamentable que la censura posi pegues a la publicació dels vostres anuncis. De totes maneres, la setmana passada en vàrem veure un a la pàgina literària de la Vanguardia. Potser insistir prop dels periòdics us donarà resultat i, sobretot, donar els anuncis per inserir en les pàgines literàries.

Sobre aquest particular, nosaltres no us podem ajudar, ja que també toquem les conseqüències de la censura. Respecte a la proposició en el sentit d’organitzar o patrocinar un curs de gramàtica catalana, per la nostra part resulta impossible, tota vegada que a nosaltres ja ens coneixen massa i ens hem de moure amb peus de plom. Això ho veiem bastant problemàtic.

Nosaltres us oferim novament els 2.500 subscriptors del Diccionari i Raixa per a enviar-los-hi, com ho vàrem fer l’altra vegada, la vostra propaganda.

Us suggerirem algún possible bon recurs: per exemple, vós mateix enviar cartes oferint les vostres lliçons a centres excursionistes del nostre país. Per aquest cas concret us podríem facilitar les adreces que aquestes entitats tenen a Barcelona.

Lamentem no disposar de més mitjans i recursos per tal d’ajudar la vostra tasca de difusió de la nostra llengua. Nosaltres sempre estem a punt quan es tracta de coses així, però en aquest cas ens veiem frenats, tant com vós mateix, per les circumstàncies.

Si mai baixeu per Barcelona, no deixeu de visitar-nos. Ens plaurà mot coneixer-vos i parlar amb vós de tot això.

Una bona abraçada dels vostres amics i servidors 


diumenge, 2 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (5)

Uns dies més tard, el 7 de juliol de 1956, l'Iu Bohigas respon al secretari de l'obra Diccionari, agraïnt el seu oferiment, bo i deixant palès les dificultats que la censura posava per fer publicitat del curs.



Salt, 7 de Juliol de 1956

Secretariat del Diccionari
Català-Valencià-Balear
Consell de Cent, 281
Barcelona


Distingits senyors:

En aparèixer. a “La Vanguardia” del 21 de març proppassat, l’anunci de les meves “lliçons pràctiques de català per correspondència”, vau tenir la gentilesa d’oferir-me desinteressadament la vostra col·laboració, que us vaig acceptar agraït i commogut, per a la difusió dels meus prospectes de propaganda.

Així, doncs, al cap de més de tres mesos d’iniciada la meva experiència - amb la qual em proposava incorporar-me, dins el camp de la meva especialització, l’ensenyança, a la tasca patriòtica de “dignificar la nostra llengua i exaltar-ne l’amor”, per dir-ho amb les belles paraules vostres (lletra del 21 de març) -, em crec en el deure de donar-vos compte dels resultats assolits, així com de les dificultats trobades.

L’anunci de “La Vanguardia” va cridar l’atenció a una trentena de persones, que em van demanar el prospecte de les “lliçons”. Però, només he pogut reclutar, fins ara, una desena d’inscrits, gairebé tots gràcies al vostre concurs.

Això vol dir que caldria fer-hi més publicitat, inserir nous anuncis a la premsa.

Justament aquí està la dificultat: la censura s’hi oposa.

Davant d’això, que podria condemnar la meva iniciativa al fracàs, de no trobar-hi una sortida, m’atreveixo a demanar-vos una orientació, si és que podeu donar-me-la.

Què m’aconselleu que faci?

Crec sincerament que l’empresa reeixiria, de no interposar-s’hi aquest entrebanc, contra el qual, jo tot sol, difícilment puc lluitar.

Potser si una entitat de prestigi (una casa editorial catalana, el mateix secretariat del diccionari Català-Valencià-Balear, poso per exemples) volia organitzar o patrocinar un curs de gramàtica catalana, hom trobaria el camí més planer i, sens dubte, millor acollida en el públic.

En aquest cas, no cal dir que, per la meva part, prestaria volenterosament tot el suport a la patriòtica empresa, sobretot, si hom ho creia convenient, en qualitat de professor de català.

Esperant que us dignareu contestar-me i excusant-me de la molèstia que us ocasiono, us ho regracio a la bestreta i us saludo atentament.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (4)

Al cap d’uns dies d’haver publicat l’anunci a la Vanguardia, el secretariat de l’OBRA DEL DICCIONARI va enviar una carta a l'Iu Bohigas oferint-li la seva col·laboració desinteressada.




Barcelona, 21 març 1956

Sr. En Iu Bohigas
Unión, 16
SALT (Girona)

Molt senyor nostre:

Hem llegit la vostra nota a la Vanguardia d’avui en la qual oferiu “lliçons pràctiques de català per correspondència”.

Nosaltres us oferim la nostra col·laboració per tal de difondre els vostres prospectes de propaganda entre els nostres subscriptors del DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR i la BIBLIOTECA RAIXA. És un públic selectíssim que estima les nostres coses i és ben possible que entre ells hi hagi un nombre “x” al qual interessin les vostres lliçons de català.

El nostre oferiment és absolutament desinteressat. Amb un caràcter idèntic propaguem el DICCIONARI del senyor Moll per Barcelona i resta de Catalunya. Tot allò que contribueix i ajuda a dignificar la nostra llengua i a exaltar-ne l’amor, mereix la nostra estima, el nostre entusiasme i la nostra col·laboració.

Us adjuntem alguns prospectes de les obres que distribuïm.

Si la nostra proposició us interessa, ens hauríeu d’enviar de 2.000 a 2.200 prospectes que inclouríem en la primera tramesa que hem de fer, dintre de pocs dies, als nostres subscriptors.

Desitjant haver-vos interessat i esperant contesta a la nostra carta, us saludem ben cordialment,

Vostres s.s.