dimecres, 22 de juny de 2011

A TOTS ELS SALTENCS

Un dia, a Madrid, van pensar en nosaltres:
no per fer-nos pler, ans per fer-ne a d'altres.
Per capritx d'algú, sense consultar-nos,
ens colpí un ucàs que va anorrear-nos.
Salt fou suprimit, esborrat del mapa:
rebé el vil afront d'un treball de sapa.
Fou cap a la fi d'una nit molt llarga,
una negra nit de membrança amarga.
Fou la mort civil de la nostra vila,
rea del pecat de fer bona fila.
Feia massa set a massa golafres,
i ens la van sollar i cobrir de nafres.
Eren temps dolents. Ara, amb més bonança,
brilla als nostres cors un raig d'esperança,
car aquell decret el setanta-quatre,
si bé ens malferí, no ens va pas abatre.
S'ha de desfer el tort que ens va punyir l'ànima:
Cal que ho vindiquem amb un clam unànime.
Triem un camí que a bon terme ens meni,
no beguem vi que ens desassereni.
Fem la feina units, fugim de bullangues:
qui cerca borbolls sol ensumar gangues.
I us vull recordar -potser us farà gràcia-
que, en aquest país, ja hi ha democràcia.
Bandegem refrecs, travetes i catxes:
Posem-nos dempeus ... i endavant les atxes!

IU BOHIGAS

Salt, 29 de setembre de 1980
(Poema inèdit escrit quan Salt encara estava annexionat a Girona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada