dissabte, 4 de juny de 2011

BATECS

Passo les hores amb claror de pau
en aquest joc de sorra de platja:
el mar sembla tenebra, de tan blau,
i aquest ruixat de foc i argent que cau
congria, en el meu pit, mel i fel de solatge.

L'onada m'ha vist trist, i m'ha cridat,
i m'ha fet un llengot: - Cuita a encalçar-me! -
com si em digués... I el pit se m'ha eixamplat
i tot ha estat deliri de córrer i mullar-me.

Però aquest sol no crema solituds,
i el crit de goig no pot pas esbravar-se:
torna, esperit, als teus ensomnis muts,
sota una ombra de pins que frisen despullar-se.

I lliura't al neguit que és nervi i sang
de la dolça follia que t'acunça;
penedeix-te de viure en mig del fang
i compadeix aquest nudisme blanc
que, tanmateix, no esborra l'esclat encès de l'unça.

Que voli el pensament enllà d'enllà
a esbandir-se l'enuig que l'engavanya,
i mentrestant el sol m'escaldarà
la pell del cos i el nervi de l'entranya.

Si fos eterna aquesta fuga closa
que agombola els records d'un a un!
No hi hagués la cadena que et fa nosa,
quin bel volar, oh ment, amunt i amunt!

O si, tan sols, l'entranya deixondida
sentís, en el retorn, un bleix a prop!...
 ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

Ara trobo  la mar descolorida,
com si alguna sirena engelosida
s'hagués begut l'atzur d'un glop ...

L'Escala, 22-8-33

L'estiu del 33, l'Iu va fer de mestre a les colònies de l'Ajuntament de Girona a L'Escala. Durant l'estada va escriure aquests "Poemes de l'Escala" que va publicar a l'Autonomista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada