dijous, 16 de juny de 2011

POEMA SENSE TÍTOL (LES MOSQUES)

Mentre sa mare xerra amb les veïnes,
La nena juga sola. Per joguines,
Té un bon eixam de mosques carregoses
Que li pugen al nas porfidioses.

Com que, en lloc d'esquivar-les, hi enraona,
Sa mare la reprèn, quan se n'adona:

"¿No les saps mosquejar, aquestes marranes,
Que, com més els dius coses més te'n vénen?
Parlant-hi, cap de trons, toques campanes.
Que no ho veus, que les mosques no t'entenen?".

I l'infant, que obre uns ulls que se li encenen,
Diu: "Les mosques ... també són castellanes?".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada