diumenge, 2 d’octubre de 2011

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (5)

Uns dies més tard, el 7 de juliol de 1956, l'Iu Bohigas respon al secretari de l'obra Diccionari, agraïnt el seu oferiment, bo i deixant palès les dificultats que la censura posava per fer publicitat del curs.



Salt, 7 de Juliol de 1956

Secretariat del Diccionari
Català-Valencià-Balear
Consell de Cent, 281
Barcelona


Distingits senyors:

En aparèixer. a “La Vanguardia” del 21 de març proppassat, l’anunci de les meves “lliçons pràctiques de català per correspondència”, vau tenir la gentilesa d’oferir-me desinteressadament la vostra col·laboració, que us vaig acceptar agraït i commogut, per a la difusió dels meus prospectes de propaganda.

Així, doncs, al cap de més de tres mesos d’iniciada la meva experiència - amb la qual em proposava incorporar-me, dins el camp de la meva especialització, l’ensenyança, a la tasca patriòtica de “dignificar la nostra llengua i exaltar-ne l’amor”, per dir-ho amb les belles paraules vostres (lletra del 21 de març) -, em crec en el deure de donar-vos compte dels resultats assolits, així com de les dificultats trobades.

L’anunci de “La Vanguardia” va cridar l’atenció a una trentena de persones, que em van demanar el prospecte de les “lliçons”. Però, només he pogut reclutar, fins ara, una desena d’inscrits, gairebé tots gràcies al vostre concurs.

Això vol dir que caldria fer-hi més publicitat, inserir nous anuncis a la premsa.

Justament aquí està la dificultat: la censura s’hi oposa.

Davant d’això, que podria condemnar la meva iniciativa al fracàs, de no trobar-hi una sortida, m’atreveixo a demanar-vos una orientació, si és que podeu donar-me-la.

Què m’aconselleu que faci?

Crec sincerament que l’empresa reeixiria, de no interposar-s’hi aquest entrebanc, contra el qual, jo tot sol, difícilment puc lluitar.

Potser si una entitat de prestigi (una casa editorial catalana, el mateix secretariat del diccionari Català-Valencià-Balear, poso per exemples) volia organitzar o patrocinar un curs de gramàtica catalana, hom trobaria el camí més planer i, sens dubte, millor acollida en el públic.

En aquest cas, no cal dir que, per la meva part, prestaria volenterosament tot el suport a la patriòtica empresa, sobretot, si hom ho creia convenient, en qualitat de professor de català.

Esperant que us dignareu contestar-me i excusant-me de la molèstia que us ocasiono, us ho regracio a la bestreta i us saludo atentament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada