tag:blogger.com,1999:blog-59946419393422381162024-03-05T00:52:55.428-08:00IU BOHIGAS i BLANCHBloc en memòria de l'Iu Bohigas i Blanch, mestre de catalàMiquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.comBlogger93125tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-86780705344376106112023-11-27T14:31:00.000-08:002023-11-29T04:57:05.041-08:00Reflexions del moment<p><span face="Verdana, Geneva, sans-serif" style="background-color: white; color: #990000; font-size: 13.524px;">Article publicat a l'Autonomista el 27 de juny de 1934</span></p><p>En el debat parlamentari d’abans d’ahir, Miquel Maura va confessar que reconeixia haver comès error en creure que l’autonomia de Catalunya afavoriria la creixença del separatisme. Ara s’adona prou que ço que fomenta el dessig d’independència dels catalans, no és pas el reconeixement d’unes llibertats nacionals i d’unes facultats autonòmiques. És davant la incomprensió centralista que el sentiment nacionalista dels catalans s’exacerba i el separatisme es nodreix. Però el problema de Catalunya –problema de llibertat– no serà mai comprès per les dretes reaccionàries que avui imperen a Espanya. Obtinguèrem l’Estaut mentre regiren els destins d’Espanya les esquerres republicanes i socialistes. En advenir un canvi de situació política a Espanya, en pujar al poder les dretes de Lerroux i de Gil Robles, les llibertats de Catalunya es trobaren amenaçades. El conflicte promogut per la Llei de Contractes de Conreu, és la substantivació de la incompatibilitat entre una Espanya reaccionària i una Catalunya dignament autònoma, democràtica i liberal.</p><p>Parodiant una frase cèlebre, podríem dir que Catalunya serà esquerrista, o no serà. Sí més no, en períodes de domini de les dretes, Catalunya no respirarà aires de llibettat. Que és com dir que romandrà somorta. I si Catalunya necessita per a la seva plena vida nacional una ànima esquerrista, enamorada de la llibertat i la justicia, no viurà pas tranquil·la si ha de mantenir relacions més o menys estretes amb governs de Madrid a base de lerrouxisme, agrarisme, populisme i monarquisme. Va errat qui cregui que Catalunya s’avingui a viure sempre amb l’ai! al cor. Els catalans som gent de seny. I la gent de seny vol que se’ls respecti.</p><p>Per a català nacional, un nacionalista de Catalunya, no era gaire agradable de constatar l’esllanguiment de l’entusiasme catalanista en aquests darrers mesos. Hom arriba a sospitar que sota aquest son de l’entusiasme no hi havia un afebliment real de l’esperit de catalanitat. Se notava com si oblidéssim el fons de les nostres coses, no tenint ja necessitat de cridar i de manifestar-nos sorollosament. Però no. El sentiment patriòtic dels catalans no s’havia apagat gens ni mica. No hi havia flama, però el caliu es conservava ben roig entre les cendres d’una època de calma. L’atac darrer, el fall del Tribunal de Garanties ha estat el buf que ha arraconat la cendra i ha abrandat el caliu. Ja tornem a tenir flames. Les apagarà algun vent geliu? O, pel contrari, cremaran totes les noses que s’oposin al pas del nostre poble, camí de la llibertat? </p><p>Vivim moments trascendentals i decisius. És qüestió de saber-ne treure profit. </p><p> Iu Bohigas </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fd0QXLj-jp2VwiAwAqlBhlrLY49IfntAvxbUMWvYmM35fwiKDZ-XHKxISyy9ngk-WYsWhKeHtPzIRKmzs3KX_brmycO0w5U5xSYyWebH-FEHq_Q1QOXgNTxO5JQ9BDmek50pVYA7Dp3WNMfv75BXbVr86VItwmhLgKYnIvBLnWGHIRt3qXhlVTAeXAah/s800/reflecions-iu-copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="551" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_fd0QXLj-jp2VwiAwAqlBhlrLY49IfntAvxbUMWvYmM35fwiKDZ-XHKxISyy9ngk-WYsWhKeHtPzIRKmzs3KX_brmycO0w5U5xSYyWebH-FEHq_Q1QOXgNTxO5JQ9BDmek50pVYA7Dp3WNMfv75BXbVr86VItwmhLgKYnIvBLnWGHIRt3qXhlVTAeXAah/s16000/reflecions-iu-copia.jpg" /></a></div><br /><br /><p></p>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-85788600445061749552023-08-05T06:13:00.001-07:002023-08-05T06:15:45.865-07:00Lírica
<p style="text-align: center;"> –<b>Lírica</b> –</p>
<p style="text-align: center;">Al volgut amic S. Dabàu Caussa, cordialment</p>
<p style="text-align: center;">–––––––––––––––––––</p>
<p style="text-align: center;">Frisança, anhel, fretura, </p>
<p style="text-align: center;">mon cor sentint amor, com trist plorava! </p>
<p style="text-align: center;">Perdut ja en la malura, </p>
<p style="text-align: center;">ni l’alta serra brava </p>
<p style="text-align: center;">l’encanta, ni la mar amb s’aigua blava.</p>
<p style="text-align: center;">Llavors tendres poesies </p>
<p style="text-align: center;">mon estre ara fecond amb senzillesa </p>
<p style="text-align: center;">cantava d’… </p>
<p style="text-align: center;">riblertes de puresa </p>
<p style="text-align: center;">mostrant tots llurs encants i suàu bellesa. </p>
<p style="text-align: center;">Per què ma estèril lira </p>
<p style="text-align: center;">no entona ja aquells himnes de dolçura? </p>
<p style="text-align: center;">Cap ninfa ja no em mira, </p>
<p style="text-align: center;">ni brolla nota pura </p>
<p style="text-align: center;">de l’arpa abans espill de formosura. </p>
<p style="text-align: center;">Oh, musa que m’escoltes! </p>
<p style="text-align: center;">Per què no em dons fulgència inspiradora? </p>
<p style="text-align: center;">Per què infinites voltes, </p>
<p style="text-align: center;">per mi sorda en tota hora, </p>
<p style="text-align: center;">ta vèu m’abandonat, dolça i sonora? </p>
<p style="text-align: center;">I un jorn quasi melangiosa </p>
<p style="text-align: center;">mon ànima es queixava dissortada, </p>
<p style="text-align: center;">suàu música harmoniosa </p>
<p style="text-align: center;">de nàiade estimada.</p>
<p style="text-align: center;">Així em cantà deixant-me-la extassiada:</p>
<p style="text-align: center;">“Desitjes, oh poeta! que a l’home commogui</p>
<p style="text-align: center;">amb himnes gloriosos o tristos ton arpa?</p>
<p style="text-align: center;">Doncs, posi altres fils, en lloc de ses cordes,</p>
<p style="text-align: center;">que del fons arrenquis sensible de l’ànima …</p>
<p style="text-align: center;">Veuràs que bé que plora,</p>
<p style="text-align: center;">Veuràs que bé que canta.” (1)</p>
<p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;">Iu Bohigas i Blanch</p>
<p style="text-align: left;">Veïnat de Salt, 10 de febrer de 1928</p>
<p style="text-align: left;">(1) De Ventura Ruiz Aguilera</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjevEqWfe5F6R1DRXoJPvSOWJzTTWs-IOzMZg7t7Xb-iFWKTuPapA2jpfXHkNMotV32s83ur5lBpWUhSqokHBqEtsz8RyXMb7b-19Ccht2g12yPkkJtXvR4-afN80xnZkW9qLLCm9ZeiakmgO7S0Pmx8WHRL2euzWfzaK3Ogvu6Bz_ERX5VZxzRP-Pii9Yj/s2625/1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2625" data-original-width="1883" height="679" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjevEqWfe5F6R1DRXoJPvSOWJzTTWs-IOzMZg7t7Xb-iFWKTuPapA2jpfXHkNMotV32s83ur5lBpWUhSqokHBqEtsz8RyXMb7b-19Ccht2g12yPkkJtXvR4-afN80xnZkW9qLLCm9ZeiakmgO7S0Pmx8WHRL2euzWfzaK3Ogvu6Bz_ERX5VZxzRP-Pii9Yj/w488-h679/1.jpg" width="488" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJDGB5log8Q_i9NolVEYUcMas5e3xMbtzOQyEFFkYqVJBOngFLXzG1VcoJqee3xjjd4z0z56ztLpO1s8nAaheS5PZN49dqeT5rsC3_oT2rIFJqXbYECerPqHDrdnfOjd0JFYbrMyGOkuu4Q1aEr5aYHwy7vA7uEywDLoru0KdDXyQVJx0GkdO_Zd29_To/s2625/2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2625" data-original-width="1883" height="657" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJDGB5log8Q_i9NolVEYUcMas5e3xMbtzOQyEFFkYqVJBOngFLXzG1VcoJqee3xjjd4z0z56ztLpO1s8nAaheS5PZN49dqeT5rsC3_oT2rIFJqXbYECerPqHDrdnfOjd0JFYbrMyGOkuu4Q1aEr5aYHwy7vA7uEywDLoru0KdDXyQVJx0GkdO_Zd29_To/w473-h657/2.jpg" width="473" /></a></div><br /><p style="text-align: left;"><br /></p>
Agraïm als familiars de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dabau_i_Caussa" target="_blank">Salvador Dabau Caussa</a> que ens hagin lliurat el document original d'aquest poema, escrit quan l'Iu Bohigas tenia 17 anys. Possiblment l'Iu i en Salvador es van conèixer quan estudiaven Magisteri.Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-65557481997165546692023-06-27T02:44:00.028-07:002023-06-27T02:44:00.141-07:00Passejada literària, homenatge a Iu Bohigas<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMTPyQ8IkHwiHYw2QozrZBUMEkYdei0TD8G28zJ7_tLLE6C7ameA9q2Ye4CbOc6W9KIPAdvqwbDwm3usDf_p-e9EGktdreB5rWyDE-rSv7FFahVsd3qztfBAz0H7AJcN6eXUAQgBQ5qzau0czwUkHpIDUddLNa6Xio2nsnZ7aYn9WYmQFKt8jwy0NVuA/s1000/passejadaweb.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="735" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMTPyQ8IkHwiHYw2QozrZBUMEkYdei0TD8G28zJ7_tLLE6C7ameA9q2Ye4CbOc6W9KIPAdvqwbDwm3usDf_p-e9EGktdreB5rWyDE-rSv7FFahVsd3qztfBAz0H7AJcN6eXUAQgBQ5qzau0czwUkHpIDUddLNa6Xio2nsnZ7aYn9WYmQFKt8jwy0NVuA/s320/passejadaweb.jpg" width="235" /></a></div>El passat 22 d’abril, la Biblioteca Iu Bohigas, en col·laboració amb l'Oficina de Català de Salt, va organitzar la sisena passejada literària a Salt, en el marc de la campanya “Al Gironès llegim”. Com que en aquesta ocasió la caminada estava dedicada a Iu Bohigas, em van proposar que hi col·laborés fent-ne el guiatge, atès la meva condició de fill de l’homenatjat; proposta que vaig acceptar de molt bon grat. <p></p><p>La passejada va transcòrrer per alguns carrers del Veïnat, i vam aturar-nos en alguns punts determinats, vinculats a la vida del meu pare, per llegir-hi els textos que havíem preparat per a l’ocasió. </p><p>L’Iu Bohigas era fill de Salt, d’una família d’hortalans del Veïnat concretament. Per això, tot sortint de la Biblioteca ens vam dirigir cap on hi havia hagut can Ridaura, la seva casa natal. Allà vam llegir <a href="https://iubohigas.blogspot.com/2011/09/aplec-de-poesies-1926-1928.html"><b>Blat segat</b></a>, un poema primerenc, de quan tenia poc més de quinze anys, i un fragment del <b><a href="https://iubohigas.blogspot.com/2011/07/plet-per-un-rat-dun-gos-i-un-gat.html">Plet per un gat d’un gos i un gat</a></b>, un del seus darrers poemes que va escriure ja al tram final de la seva vida. Es tracta d’una faula en vers en rims d’un cinc i tres de deu i mots d’un sol cop de veu de més de cinc-cents versos que li portà alguns anys de feina i on l’Iu va fer palesa la riquesa de la nostra llengua usant només monosíl·labs.</p><p> Ara, can Ridaura ja no existeix; la van demolir als anys setanta per construir-hi un bloc de pisos, just on ara hi ha el Carrer de les Teixidores. Com a reconeixement a la classe obrera de Salt, i en especial a les teixidores que ara donen nom al carrer, vam llegir un fragment de <b><a href="https://iubohigas.blogspot.com/2012/12/vista-panoramica.html">Vista panoràmica</a></b>, l’editorial del <b><i>Poble de Salt</i></b> que l’Iu va escriure l’l de juliol de 1933:<i>"</i> <i>[…] Salt, 1933. Cinc milers i escaig de vides humanes. A mitja hora, la ciutat ensunyada de les gestes heroiques. Ací, fums de xemeneia i repicaments de martell. Vestits blaus. Dones emborrades. Al primer cop d’ull, tot vulgar monotonia activa d’un nucli industrial. Però, sota els vestits blaus dels homes i els vestits emborrats de les dones, hi batega quelcom. […] Dintre el moviment obrer, el poble de Salt té renom d’insurgent. Els faistes catalans consideren que hi tenen un baluard inexpugnable. Els pares de familia de la veïna capital, quan llurs criatures no els volen creure, els parlen d’aquelles dones tan terribles de Salt. Però, què hi ha d’exacte en tot això? De moment, molta fantasia, car no hem d’oblidar que […]els obrers i les obreres de Salt no han arribat mai a un desenllaç de tragèdia com en tantes poblacions d’arreu d’Espanya. En els dos anys que van de República i de lluita de sindicats, a Salt no ha caigut una sola víctima ni s’ha disparat cap tret. […]I les obreres i els obrers de Salt, ja en plena República, han irromput més d’un cop a la veïna capital en manifestacions de protesta subversiva.[…] Vet ací, doncs, el motiu de la nostra mala anomenada"</i>. Aquest fragment el vam llegir a la Travesssera de Sant Antoni, a tocar del mur de can Mulleres, l’única mostra que en queda d’aquella fàbrica on tantes dones emborrades, tantes teixidores i filadores hi devien viure dures jornades de treball.</p><p>Tot seguit vam enfilar cap al carrer de la Unió per aturar-nos davant del núm. 16, on havia viscut la meva mare, Felipa Costabella, amb els seus pares i el seu germà. Unió, 16, aquesta era l’adreça que portaven les cartes que el meu pare va escriure a la meva mare al llarg dels dotze anys que van haver de viure separats, primer per la guerra i després per l’exili. Davant de la casa dels meus avis vam poder llegir alguns fragments de les cartes que l’Iu va escriure des de l’exili a la meva mare. Com que durant els primers anys va haver d’escriure les cartes en castellà, per allò de la censura franquista, vaig escollir alguns fragments de les darreres lletres que ja estan escrites en català. El dotze de febrer de 1948 l’Iu escrivia des de’Estagell: <i>"Ara gairebé podem donar per segur que enguany celebrarem junts la diada del nostre aniversari (tots dos eren nascuts l’1 de maig). Per fi el nostre somni esdevindrà realitat. Malgrat el temps que hem perdut, no dubto que serem molt feliços. Començarà per a nosaltres una nova vida, que sabrem embellir amb el nostre amor"</i>.
Al cap d’un mes d’aquella carta va rebre la primera trucada de la Felipa: <i>"En efecte, em va semblar que estaves mol emocionada –tant, al menys, com jo mateix– quan vares telefonar-me el dilluns de la setmana passada. No n’hi havia per menys, tanmateix, si tenim en compte que era el primer cop, després de 9 anys, que ens “sentíem”</i>. <i>Que no serà, doncs, el dia que ens veiem.</i>" </p><p>Però, a causa de les dificultats i els entrebancs per obtenir els permisos i els papers necessaris, el retrobament encara es va retardar uns mesos molt llargs. El sis de maig de l’any 1948, escrivia: <i>"Si tot va bé, vers el dia 15 o 16 d’aquest mes tindràs tots els papers que et fan menester. Espero, doncs, que aleshores serà qüestió de pocs dies perquè el nostre casament sigui un fet. I que, un cop casats, t’estendran fàcilment el passaport per poder venir ací"</i>. Però no va ser tan fàcil i, després d’haver-se pogut casar per poders, encara van haver d’esperar uns mesos perquè es produís l’enyorat retrobament. En una altra lletra fa esment a unes fotos que li havia enviat la meva mare: <i>"En una de les darreres cartes hi havia dues fotos teves. Totes m’han fet molt de plaer. Sobretot aquella en què estem tu i jo sols, tirada ara ha fet 12 anys"</i>. Es tracta d’una foto de l’any 1936 on tots dos estan asseguts a la biblioteca del Centre Republicà, a la plaça del Veïnat. Al dors de la foto la meva mare hi havia escrit: <i>"Record de l’últim 14 d’abril passat junts i feliçment"</i>. No es van retrobar fins a finals de l’any 1948, quan la meva mare per fi va poder anar a viure amb ell a França. </p><p>Uns anys més tard, l’any 1953, en retornar de l’exili, ens vam establir tots plegats a la mateixa casa, al núm.16 del carrer de la Unió; al cap d’uns anys ens vam traslladar al núm. 23 del mateix carrer, en una casa propietat del flequer Pau Masó, bon amic del meu pare. Aprofitant l‘avinentesa que la passejada es feia la vigilia de Sant Jordi, vam llegir el poema <b><a href="https://iubohigas.blogspot.com/2011/07/les-tres-roses.html">Les tres roses</a></b>, uns versos que l’Iu havia publicat al <i><b>Poble de Salt</b></i>. </p><p> Després ens vam dirigir cap a la plaça del Veïnat on hi havia hagut dos llocs que també van marcar la seva vida: la casa on el mestre Pere Gallostra, el senyor Peret, hi tenia l’escola, i el Centre Republicà. A l’escola del senyor Peret l’Iu hi va aprendre de lletra … i alguna cosa més. Veiem que en deia el deixeble del seu mestre:"<i>[…] Un mestre, per sostraure’s una mica a les imposicions del clericalisme aleshores imperant, necessitava revestir-se d’un veritable esperit de sacrifici. Dedicar tota l’existència a l’educació de la mainada proletària, sense altre emolument que la mensualitat individual d’una trista pesseta, és ja acció i abnegació que frega l’heroisme. I no altra cosa que això fou la vida del senyor Pere Gallostra. Quan el mestre de l’Estat, per mor de la retribució mesquina que se li donava, s’ajupia generalment, arreu del teritori d’Espanya, a les exigències de la triple aliança oligàrquica regnant, el gest d’un home que s’exposava a les amonestacions sense vaselina de qualsevol inspector carcunda perquè no ensenyava prou “catecisme” als alumnes de la seva escola, és un gest que es podria qualificar, sense hipèrbole, de veritable gesta liberal. […] Els que assistirem a les seves classes ens adonem avui del gran bé que rebèrem d’un mestre que, si més no quan a per tot arreu es mediatitzaven les consciències infantils en nom d’uns principis sectaris, sabia pujar el nostre esperit lliure de prejudicis confessionals que haurien pogut determinatr la fanatització de mantes promocions de joves […]"</i> Aquest text està extret de l’article <b><a href="https://iubohigas.blogspot.com/2012/01/un-homenatge.html">Un homenatge</a></b>, on Iu Bohigas demanava a l’Ajuntament d’aleshores que donés el nom de Pere Gallostra a un carrer de la Vila. No va ser fins haver recuperat la democràcia que aquell desig del meu pare es va fer realitat. </p><p>Aprofitant que erem davant del local que havia estat el Centre Republicà, vam llegir uns fragments del l’article <b><a href="https://iubohigas.blogspot.com/2012/03/les-banderes-republicanes-de-salt.html">Les banderes republicanes de Salt</a></b>, que l’Iu havia escrit al Suplement Literari de l’Autonomista de l’any 1933. També hi vam llegir uns passatges de <b><a href="https://iubohigas.blogspot.com/2011/07/catalanisme.html">Catalanisme</a></b> l’editorial del <i><b>Poble de Salt </b></i>de l’agost del 32 que, malgrat el temps transcorregut, a més d’un ens va semblar d’una actualitat innegable. </p><p>D’allà vam fer cap al carrer del Sol, ara carrer de la Indústria. Al capdavall del carrer, a la cantonada amb el carrer de Sant Antoni hi ha can Gil, la casa on la família del meu pare es va traslladar després de deixar can Ridaura. En aquella casa, a banda d’haver-hi escrit segurament molts dels escrits a què ens hem referit, l’Iu també hi havia fet classes; en una altra carta li preguntava a la meva mare: <i>"No saps si encara són a casa les taules i bancs que tenia a la meva escola de vespres? I els meus llibres es conserven bé?"</i>. Una preocupació, els llibres, gairebé una dèria, que no va deixar mai d’estar present a la seva vida i que no podia haver tingut una millor recompensa que haver posat el seu nom a la Biblioteca del seu poble. </p><p>Vam acabar el recorregut al carrer de l’Agustí Cabruja, amic de joventut del meu pare i amb qui van tirar endavant la revista <b><i>El Poble de Salt</i></b>. Allà vam llegir<a href="https://iubohigas.blogspot.com/2011/09/record-llunya-dagusti-cabruja.html"> un fragment de l’escrit</a> que l’Iu va fer quan van batejar el carrer amb el nom del seu company: <i>"Fent abstracció de les col·laboracions espontànies […]”El Poble de Salt” el redactàvem, pràcticament, en Cabruja i jo. Jo hi solia escriure els editorials i, de tant en tant, algun altre article i qualque poesia. També tenia cura de la correcció dels originals i les proves d’impremta. La resta, articles, poesies, gacetilles, comentaris, xafardeig, retalls de premsa, etc., anava a càrrec d’ell"</i>. </p><p>Ja a la Biblioteca, vam tancar l’acte llegint uns fragments de l’opuscle on l’Iu explicava l’objecte i el mètode de les seves <b><a href="https://iubohigas.blogspot.com/2011/09/llicons-practiques-de-catala-per.html">Lliçons Pràctiques de Català per Correspondència</a></b>, una de les primeres iniciatives per ensenyar el català que es van poder fer a Catalunya, a mitjans dels anys 50. </p><p> No voldria acabar aquest escrit sense agraïr l’assistència a tots els que van acompanyar-nos aquell matí pels carrers del Veïnat, i en particular a les lectores i lectors que van posar veu als escrits del meu pare, amb un reconeixement especial als alumnes de català, pel seu esforç per llegir els textos, bo i superant les dificultats pròpies de llegir una llengua que aviat també serà la seva.
La meva gratitud també per a la Ingrid i a la Belén per la idea de dedicar la passejada d’enguany al meu pare i per tot el seu suport. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg10J0MD_1zwmzhm-ohi-oki5Id61X6sj_IZFkGoUXOAMOpVpr7hCViG_DMHfYLFnzZwnd9_f16IWaMUawUMtE7GQ8om14myXmYhcFlzKhNIeQ5DxamskM_7NSs1OoXGdlqP9hQob2j53VSU4ran0mRQpbFoWBm1mrMWIdGBeweikfroNtjpMw7mOzoGw/s820/pass2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="820" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg10J0MD_1zwmzhm-ohi-oki5Id61X6sj_IZFkGoUXOAMOpVpr7hCViG_DMHfYLFnzZwnd9_f16IWaMUawUMtE7GQ8om14myXmYhcFlzKhNIeQ5DxamskM_7NSs1OoXGdlqP9hQob2j53VSU4ran0mRQpbFoWBm1mrMWIdGBeweikfroNtjpMw7mOzoGw/s320/pass2.jpg" width="312" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGUJ4aFeX5bHzY6B9lTvCznh-cnKog4j4n3sQrnQIIHrC_W0aorFQU1d9p3N4bQNbEHYiND6ROawK_J35fgU2bQ0thJh_TBvK-6S0Pcq9k93ChhOs6PKNRkDABPJbSjX8mkXgk3cD2mTYMK0Cd-TfF_DFx3iGhsC4wEdcz-W-ttx06qLD0_uqLGRBmEg/s800/passejada1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="800" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGUJ4aFeX5bHzY6B9lTvCznh-cnKog4j4n3sQrnQIIHrC_W0aorFQU1d9p3N4bQNbEHYiND6ROawK_J35fgU2bQ0thJh_TBvK-6S0Pcq9k93ChhOs6PKNRkDABPJbSjX8mkXgk3cD2mTYMK0Cd-TfF_DFx3iGhsC4wEdcz-W-ttx06qLD0_uqLGRBmEg/s320/passejada1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografies de la passejada <br />(Instagram @bibliotquesdesalt)</td></tr></tbody></table><p><br /></p><p><br /></p>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-77912618856032394302023-04-03T14:13:00.005-07:002023-04-03T14:13:50.975-07:00Passejada literària<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRb3kFLQboEOss-MOYVtsoZgzyuF0TU1dalwjl797pguUap8BfbKrEA853LQhqIYhXBRTrSYTsaoV1Z-ouAXANYIPI3MS8Th2m1JdAmCwiFOrizE9vQFiRj1qE47iqgUfxYBAvEsm520VDD7l2WHjx-wL32pUJkJZgzYbBl4V2XOGSOZfJ8tchTsi9uQ/s1000/passejada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="735" height="660" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRb3kFLQboEOss-MOYVtsoZgzyuF0TU1dalwjl797pguUap8BfbKrEA853LQhqIYhXBRTrSYTsaoV1Z-ouAXANYIPI3MS8Th2m1JdAmCwiFOrizE9vQFiRj1qE47iqgUfxYBAvEsm520VDD7l2WHjx-wL32pUJkJZgzYbBl4V2XOGSOZfJ8tchTsi9uQ/w485-h660/passejada.jpg" width="485" /></a></div><br /> <p></p>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-15061618357685427092022-09-17T05:21:00.002-07:002022-09-17T05:26:18.967-07:00Homenatge a Iu Bohigas a Nit de Poetes<p>Ahir a la nit (22/09/2022) va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de Girona, l'homenatge a Iu Bohigas, en el marc de la 29a edició de Nit de Poetes.</p><p>La primera part de l'acte va estar dedicada a la lectura de poemes per part dels premiats als XLI Jocs Florals i Literaris Escolars de Girona (Núria Abate Felip, Carla Garralaga Ais i Mateu Llopart Mases) i dels poetes Ma. Dolors Godoy Rotllens, Susanna Rafart Corominas, Joan-Lluís Lluís i Mercè Saurina i Clavaguera; la primera part es va cloure amb la lectura de diversos poemes de Pier Paolo Passolini.</p><p>Tot seguit es va fer l'homenatge a Iu Bohigas, amb la representació de l'obra de teatre "Aquest vespre visitarem al sr. Bohigas", amb guió i direcció de Martí Peraferrer Vayreda i interpretada per Gerard Minovas, Bernat Castro, Paula Moreta i Biel Pagès. Nuri Salleras, Isabel Aymerich, Mariona Ventura, Josep Maria Canaleta, Mateu Ciurana i Iban Martínez van participar a l'obra llegint alguns poemes d'Iu Bohigas.</p><p>L'acte va ser transmés en directe per Televisió de Girona.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdS3TVa19ZlAnAjC5xWwsBTPb1u30bgbvGrpa8A6ZdhWOEK1MaY4VHkyLj4l3qCyOCNGnEcvpqPWahGgoKM-Adz4FR3xPgoXDbg7oV3DvDtiZ6Rnx1J4rhF2htYYAnhm9Q9Npo507ZiFO021OU89Qu33OoZHykUsDiuFN96MR9swJAT3TpUNt92Rc-g/s1600/IMG-20220917-WA0000.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1251" data-original-width="1600" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmdS3TVa19ZlAnAjC5xWwsBTPb1u30bgbvGrpa8A6ZdhWOEK1MaY4VHkyLj4l3qCyOCNGnEcvpqPWahGgoKM-Adz4FR3xPgoXDbg7oV3DvDtiZ6Rnx1J4rhF2htYYAnhm9Q9Npo507ZiFO021OU89Qu33OoZHykUsDiuFN96MR9swJAT3TpUNt92Rc-g/w400-h313/IMG-20220917-WA0000.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWMBv-zGC7H_8A9Xz3IWVecdJVkHI-WwqqHsGzKKedMEP99KuCcXb01AvFTIuhbtr-M_Z8wfLDi2owS6coHPggmmChIuVj-r8zhrkWPA6c992zs7XwIV7_4l2HSw_7IkgRjGJaX3s-zciRo1jtlNwBG8bina2-Cv-y_Qok0Yov6FHuH7TF6EatsdrDPg/s1565/IMG-20220917-WA0005.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1045" data-original-width="1565" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWMBv-zGC7H_8A9Xz3IWVecdJVkHI-WwqqHsGzKKedMEP99KuCcXb01AvFTIuhbtr-M_Z8wfLDi2owS6coHPggmmChIuVj-r8zhrkWPA6c992zs7XwIV7_4l2HSw_7IkgRjGJaX3s-zciRo1jtlNwBG8bina2-Cv-y_Qok0Yov6FHuH7TF6EatsdrDPg/w400-h268/IMG-20220917-WA0005.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieBLJQRU_1AnYRhQwp2sssGEVR0DrhmB8DTp88QbTKFCPwD4BfHcwYFYkbcesbrRP43l7cgoUqsDANNF3wQyQ3qwJ-gijPUDebuu187PW7r8JuI14LqNCbCvijv9gQYcOZd9pYN9h52iFVesRWA74LjFkrbME--rcM5F7_NMA_KjxAWNd-4hufy1jWvQ/s1600/IMG-20220917-WA0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1287" data-original-width="1600" height="322" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieBLJQRU_1AnYRhQwp2sssGEVR0DrhmB8DTp88QbTKFCPwD4BfHcwYFYkbcesbrRP43l7cgoUqsDANNF3wQyQ3qwJ-gijPUDebuu187PW7r8JuI14LqNCbCvijv9gQYcOZd9pYN9h52iFVesRWA74LjFkrbME--rcM5F7_NMA_KjxAWNd-4hufy1jWvQ/w400-h322/IMG-20220917-WA0001.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuyUEfGRnECBdIdhIaSaMSKIFH9LYJaNukJ8MbHmZRYHGIm9e__MuQvJ4Gehil-N-pCe9le1tKaRYKrjvPvnEmHQPEOrVHqMnzFGmqYe8CaUW3qPBB-mtHBBxcAyoYTQJAtVKloOD6Bh2EH1_C6OHZXM1gB9Cg_ZAJC2EPx8b6St5W5Fc7MddQykW48g/s1600/IMG-20220917-WA0002.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1363" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuyUEfGRnECBdIdhIaSaMSKIFH9LYJaNukJ8MbHmZRYHGIm9e__MuQvJ4Gehil-N-pCe9le1tKaRYKrjvPvnEmHQPEOrVHqMnzFGmqYe8CaUW3qPBB-mtHBBxcAyoYTQJAtVKloOD6Bh2EH1_C6OHZXM1gB9Cg_ZAJC2EPx8b6St5W5Fc7MddQykW48g/w341-h400/IMG-20220917-WA0002.jpg" width="341" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2tzhGY9UcNPqZfuw3UqvrXKuiS4sN6s_V1mY_bsbg7RwwA7dizffHju19o7t7xQzL44news2G2jsCvE31NuPqBbti3smYEIQDcTgxX1eITEYbeOGvvG9TvhEB4iBaOhsJoEDPSJiD3dXn0Y72qu1agVlxsCw9T0qBnPnPRvUznW9Uz7DJsjjtA0D0tA/s1600/IMG-20220917-WA0003.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1261" data-original-width="1600" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2tzhGY9UcNPqZfuw3UqvrXKuiS4sN6s_V1mY_bsbg7RwwA7dizffHju19o7t7xQzL44news2G2jsCvE31NuPqBbti3smYEIQDcTgxX1eITEYbeOGvvG9TvhEB4iBaOhsJoEDPSJiD3dXn0Y72qu1agVlxsCw9T0qBnPnPRvUznW9Uz7DJsjjtA0D0tA/w400-h315/IMG-20220917-WA0003.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimHfrzol7OTyK8coHJGuwfXjuAc_4gPCDFMmTDhIKXHIvkn_GTqV4JCGf6R-m6U4gO-xF5AZW8k2trUfCekncS0GAQ0aRYUmoOe1egiK9wkLAw9hotaF8tOX7u4t8UYZRuvDOtLa_OGsD3owRAdHyqXx3_tEvlpmi8-2B2llVW3QQ7GD_ulMkF0trp-w/s1600/IMG-20220917-WA0004.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1537" data-original-width="1600" height="384" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimHfrzol7OTyK8coHJGuwfXjuAc_4gPCDFMmTDhIKXHIvkn_GTqV4JCGf6R-m6U4gO-xF5AZW8k2trUfCekncS0GAQ0aRYUmoOe1egiK9wkLAw9hotaF8tOX7u4t8UYZRuvDOtLa_OGsD3owRAdHyqXx3_tEvlpmi8-2B2llVW3QQ7GD_ulMkF0trp-w/w400-h384/IMG-20220917-WA0004.jpg" title="Fotografies de Josep Burset (@josepburset)" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: center;">Fotografies de Josep Burset (@josepburset)</p><p><br /></p>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-51249094715728368522022-08-27T05:56:00.003-07:002022-08-27T05:56:51.244-07:00NIT DE POETES: Homenatge a Iu Bohigas i Blanch<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcVxN54w8pS1VXkW8JbBLSVfu2hIxLrnjpF95XA0AOS18tG-LjgAP8UH6a3r38Cy3QdodTk6rbp1FeBJbX8m4gsOW97lsG79KB-kp9Rxb4Wq7Q_-HZM9LYW161M2hqm83F3SPR47czIFZAvg6p25fWWg7NRr4Q7DLHRVIHB1i-Y76bHqJJK2Z3qg116Q/s1600/nitdepoetes.jpeg" style="display: block; margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 1em 0px; text-align: center;"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcVxN54w8pS1VXkW8JbBLSVfu2hIxLrnjpF95XA0AOS18tG-LjgAP8UH6a3r38Cy3QdodTk6rbp1FeBJbX8m4gsOW97lsG79KB-kp9Rxb4Wq7Q_-HZM9LYW161M2hqm83F3SPR47czIFZAvg6p25fWWg7NRr4Q7DLHRVIHB1i-Y76bHqJJK2Z3qg116Q/s1600/nitdepoetes.jpeg" style="display: block; margin-left: 1em; margin-right: 1em; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="730" data-original-width="429" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcVxN54w8pS1VXkW8JbBLSVfu2hIxLrnjpF95XA0AOS18tG-LjgAP8UH6a3r38Cy3QdodTk6rbp1FeBJbX8m4gsOW97lsG79KB-kp9Rxb4Wq7Q_-HZM9LYW161M2hqm83F3SPR47czIFZAvg6p25fWWg7NRr4Q7DLHRVIHB1i-Y76bHqJJK2Z3qg116Q/s16000/nitdepoetes.jpeg" /></a><span style="color: black;">El 16 de setembre de 2022, en el marc de Nit de Poetes 2022, homenatge a Iu Bohigas i Blanch.</span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="color: black;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="color: black;">L'acte, organitzat per la coordinadora Nit de Poetes i el Club d'Amics de la UNESCO de Girona, tindrà lloc al Pati de les Magnòlies* a partir de les 9 del vespre, amb la següent programació:</span></div><div class="separator" style="clear: both;"><b><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both;"><b>1a part </b><b>: "Poetes d’avui (i de sempre)" </b>(coordinació i presentació de Lluis Lucero Comas)</div><div class="separator" style="clear: both;">
<ul><li>Guanyadors dels Jocs Florals Escolars 2022 de l'Ajuntament de
Girona: Núria Abate Felip (Flor Natural), Carla Garralaga Ais
(Englantina) i Mateu Llopart Mases (Viola)</li>
<li>Poetes d’avui: Maria Dolors Godoy Rotllens, Joan-Lluís Lluís, Mercè
Saurina i Clavaguera i Susanna Rafart Corominas (Premi Miquel de Palol
2021)<br />
</li>
<li>Poeta de sempre: Pier Paolo Pasolini (Santo Stefano-Bolonya 1922-Òstia-Roma, 1975)<br />
<br />
</li>
</ul>
<p><b> 2a part: </b><b>Homenatge a Iu Bohigas Blanch </b>(Salt, 1911- Sant Gregori, 2004) (amb dramatúrgia i direcció de Martí Peraferrer Vayreda)</p>
<p> * En cas de pluja, l'acte es farà a l'Auditori Josep Irla.</p>
<p><br /></p></div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-47424724267016141922020-12-22T02:17:00.000-08:002020-12-22T02:17:09.734-08:00BONES LLAVORS<p>Amb aquest títol, David Pagès i Cassú aplega un conjunt d'articles publicats els darrers anys en diversos mitjans de comunicació. Entre aquests articles, fem esment del que porta per títol "Iu Bohigas: passió per la llengua catalana", que ja havia vist la llum al núm. 301 de la Revista de Girona.</p><p>Al próleg del llibre, Albert Jané es congratula d'haver descobert, gràcies a aquesta publicació, "l'existència del senyor Iu Bohigas, un digne col·lega meu". </p><p>Ens n'alegrem d'aquesta descoberta i felicitem a en David per la iniciativa, alhora que desitgem que el llibre tingui una bona acollida.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1vVWaYc5uqfyrbk3fD2yl9ROE0a1EQiqsw8cl8I-UbJasZGNVhJJpfivYRkwkXLqC6DFawg1CUB8z7WKsMEL91QiVEwck1L1Tx7rApCWCF3dfRr0aNMrSbZAwBAGdn6vHao1D-3FsUSq/s1221/Bones+llavors001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1221" data-original-width="851" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1vVWaYc5uqfyrbk3fD2yl9ROE0a1EQiqsw8cl8I-UbJasZGNVhJJpfivYRkwkXLqC6DFawg1CUB8z7WKsMEL91QiVEwck1L1Tx7rApCWCF3dfRr0aNMrSbZAwBAGdn6vHao1D-3FsUSq/s320/Bones+llavors001.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-5621870151068932792020-12-22T01:41:00.001-08:002020-12-22T01:45:29.937-08:00UNIVERSITAT DE GIRONA: FONS IU BOHIGAS<p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1c2441; font-family: "Tiempos Text", Georgia, serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1.5rem; margin-top: 0px; word-break: break-word;">L'any 2017, la família de l'Iu Bohigas, a través de Mon Marquès, vam cedir la documentació que teníem relativa a l'ensenyament del català a la Universitat de Girona.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1c2441; font-family: "Tiempos Text", Georgia, serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1.5rem; margin-top: 0px; word-break: break-word;">El Fons és de gran importància per la història de la llengua, en tant que permet documentar la represa en l'ensenyament del català durant la primera postguerra i el franquisme.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1c2441; font-family: "Tiempos Text", Georgia, serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1.5rem; margin-top: 0px; word-break: break-word;">El fons està format principalment per documents relatius a les "Lliçons pràctiques de català per correspondència" que Iu Bohigas va idear i impartir a partir de 1956, incloent els materials del curs i la correspondència creuada entre Iu Bohigas i els seus alumnes. El fons inclou també documentació relativa al "Curs de llengua catalana per correspondència", organitzat per la Generalitat de Catalunya a l'exili i supervisat per Pompeu Fabra, que Iu Bohigas va cursar entre 1948 i 1949 per formar-se i acreditar-se com a professor de català, a més de correspondència amb diferents entitats i editorials, o amb Albert Manent i Joan Sales.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1c2441; font-family: "Tiempos Text", Georgia, serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1.5rem; margin-top: 0px; word-break: break-word;"><a href="https://fonsespecials.udg.edu/historia-de-leducacio/biblioteques-integrants/iu-bohigas/" target="_blank">Inventari del fons IU BOHIGAS I BLANCH</a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.udg.edu/ca/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="125" data-original-width="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTXzR5M8j83nfIXJ_TcvcCsBOTRuuEfdiAnhSZUwsb56k3pOQOO0i-1To4uD1ceLPyIn5aU0FFLfZ-fmjwi8_-6h5RT9gdhjVyqfZM52Xs8ZXA3lnrTpsY5GBTKbR_H_j0MuuVFbVafzWL/s0/Captura+de+pantalla+2020-12-22+a+las+10.36.50.png" /></a></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1c2441; font-family: "Tiempos Text", Georgia, serif; font-size: 16px; margin-bottom: 1.5rem; margin-top: 0px; word-break: break-word;"><br /></p>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-78289666694357250122019-12-09T03:31:00.002-08:002019-12-09T03:31:41.562-08:00Iu Bohigas a la ViquipèdiaGràcies a la col·laboració de la Biblioteca que porta el seu nom, Iu Bohigas ja figura a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Iu_Bohigas_i_Blanch" target="_blank">Viquipèdia</a>.<br />
<br />Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-2890823903632225482018-06-10T16:12:00.001-07:002018-06-10T17:35:14.729-07:00ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA CATALANA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjVQZAfltsPAzA2XIuBWNC3wNih7Nv-BOOd_Emy_FmCHJ5LeLUys08Cwjr6px_g5cZo90xTEC0fAXKaRqemzW0H2sMFNqekVNU1qxs-tVy3HXDuK9R2R-_udqpBP_1yHc-YSQhUnyzW02u/s1600/img001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="652" data-original-width="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjVQZAfltsPAzA2XIuBWNC3wNih7Nv-BOOd_Emy_FmCHJ5LeLUys08Cwjr6px_g5cZo90xTEC0fAXKaRqemzW0H2sMFNqekVNU1qxs-tVy3HXDuK9R2R-_udqpBP_1yHc-YSQhUnyzW02u/s1600/img001.jpg" /></a></div>
<br />
El 29 d'agost de l'any 1933, a l'edat de vint-i-dos anys, l'Iu Bohigas va ser admès com a soci de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_Protectora_de_l%27Ensenyan%C3%A7a_Catalana" target="_blank">Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana</a>.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="541" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqb6SEYQBuEPc-zh7g95FJap4UlH_ALhmvF1DLTA7kqFNMFQNCHF1stsm0-UJnp4xGu5202Weyprv1YgxidYEIwlzi5t9fc0pq2Z5E2QWY7s1sqhLTWE050zcW-xgztEWQiY3dIpJf_7yU/s640/butlleti%25CC%2581.jpg" width="432" /></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white; font-family: "arial";"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://butllet%C3%AD%20de%20l%27associaci%C3%B3%20protectora%20de%20l%27ensenyan%C3%A7a%20catalana.%20any%2011%2C%20n%C3%BAm.%2028%20%28oct.%201933%29/" target="_blank">Butlletí de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Any 11, núm. 28 (oct. 1933)</a></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-3713149964515008412017-05-01T06:20:00.000-07:002019-10-25T06:29:02.729-07:00Passió per la llengua catalanaAl núm. 301 de la Revista de Girona, David Cassú presenta un escrit sobre Iu Bohigas, amb el títol <i><a href="http://www.revistadegirona.cat/recursos/2017/0301_042.pdf" target="_blank">"Passió per la lengua catalana"</a></i>.<br />
<br />
Així comença l'article:<br />
<br />
<i>"Iu Bohigas i Blanch formava part d’aquell col·lectiu de persones que, malgrat haver perdut la guerra,
tenien consciència que encara hi havia país. Que no estava tot perdut. Que, des d’allà on fos, calia
continuar. Ell, en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, féu les primeres classes de català de la
postguerra a Girona i a Salt, i ideà un mètode propi d’ensenyament de la llengua per correspondència."</i>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-27721155991910049272015-08-16T02:39:00.001-07:002015-08-16T02:39:36.797-07:00l'Iu Bohigas vist per en Lluís Mateu<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiffJvf_08JAbnyG_DctfrSOzgzgoH8HPPfpExGzDJCWuk3TjKLy57qvWaF4WRzPEujZrSshYIcPhK9XZtIOdAxx-cA116YVrhw4eC7XYxRcAGXSpksivfoFekbjOhT-LD-VVvqFoWg_mJ7/s1600/Iu-per-Llui%25CC%2581s-Mateu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiffJvf_08JAbnyG_DctfrSOzgzgoH8HPPfpExGzDJCWuk3TjKLy57qvWaF4WRzPEujZrSshYIcPhK9XZtIOdAxx-cA116YVrhw4eC7XYxRcAGXSpksivfoFekbjOhT-LD-VVvqFoWg_mJ7/s1600/Iu-per-Llui%25CC%2581s-Mateu.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Apunt d'en Lluís Mateu (<a href="http://www.revistalafarga.net/" target="_blank">Revista La Farga</a>)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-58005450431233044382015-04-27T05:23:00.003-07:002015-04-27T05:25:52.015-07:00Les tres roses<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.flickr.com/photos/desdibuix/11226351214" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" title="Rosa de l'Estany by Miquel Bohigas Costabella, on Flickr"><img alt="Rosa de l'Estany" height="500" src="https://farm3.staticflickr.com/2840/11226351214_e98f250c4a.jpg" width="491" /></a></div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Del roser de la veïna<br />
tres poncelles han florit:<br />
<br />
una d'elles –purpurina–<br />
quatre dies l'han marcit ...<br />
<br />
La segona –sense espina–<br />
se l'ha endut l'anhel d'un pit ...<br />
<br />
(Del roser de la veïna<br />
tres poncelles han florit.)<br />
<br />
Només queda la menys bella,<br />
sense flaire ni color ...<br />
<br />
–Oh!, qui encara fos poncella!–<br />
diu la rosa, trista flor ...<br />
<br />
Mira entorn i plega el plor:<br />
es veu sola ...<br />
i es consola.</blockquote>
</blockquote>
<blockquote>
<br />
<a href="http://iubohigas.blogspot.com.es/2011/07/les-tres-roses.html">Iu Bohigas </a></blockquote>
<br />
<blockquote>
<br /></blockquote>
Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-16454360458298054912014-12-23T03:42:00.001-08:002014-12-23T03:42:34.420-08:00Bones festes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFnWl6_UinavAJ_qChLb8Ji96m5yTBty70OKesOgNEPHuZWpMHoA7dXdFmvftjcxIvnC_T2F2xR1A4KiA2RplP9kkVoyDpSDbXbn7w0zXg9qQAGhhzu4lniz-yB1_ThdA-KU3z-31voIu/s1600/bonesfestes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFnWl6_UinavAJ_qChLb8Ji96m5yTBty70OKesOgNEPHuZWpMHoA7dXdFmvftjcxIvnC_T2F2xR1A4KiA2RplP9kkVoyDpSDbXbn7w0zXg9qQAGhhzu4lniz-yB1_ThdA-KU3z-31voIu/s1600/bonesfestes.jpg" height="320" width="298" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellspacing="18">
<tbody>
<tr>
<th colspan="2">Diada de Reis</th>
</tr>
<tr>
<td>Festa d’alegria<br />
i de goig sens fí<br />
n’és allà i ací<br />
la d’aquest sant dia<br />
els tres reis ja’n venen,<br />
i tots els infants<br />
per a esperà els Sants,<br />
llurs fanals encenen.<br />
Criden amb content;<br />
Viscan els reis bons,<br />
que porten turrons<br />
a tota la gent!<br />
Després, tot saltant,<br />
marxen cap al llit,</td>
<td>prô, en tota la nit<br />
poc s’adormiran ...<br />
Son tot just les set,<br />
i sens fer cap fressa,<br />
s’en lleven amb pressa,<br />
qu’avui no fa fret.<br />
- Guaita quina nina!<br />
- Verge, quin caball!<br />
Quin pueril estrall!<br />
Quantes de joguines!<br />
Un himne fervent<br />
canten nens i nenes:<br />
Mercès a mans plenes<br />
als tres Reis d’Orient !</td>
</tr>
<tr><td></td><td><b>Iu Bohigas</b><br />
<i><a href="http://iubohigas.blogspot.com/2011/09/aplec-de-poesies-1926-1928.html">Aplec de poesies </a>(1926-28)</i></td>
</tr>
</tbody></table>
Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-56659670148680191452013-01-20T13:35:00.004-08:002013-01-20T13:35:59.817-08:00BIBLIOTECA IU BOHIGAS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP5M2Q3RZ2oasloMuNtUzbcC-Fpz_mo0TDclgVPH8Am2zg4NfgWL8koRTCS-z-jiFIbOrrNm4oGP2Iy3QhqqoNCkwWq9iON1S2XI3xdTNAqJxZsZIkeL3Qzlp08lDf8P43xM297Yu-S4tW/s1600/IMG_0137.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP5M2Q3RZ2oasloMuNtUzbcC-Fpz_mo0TDclgVPH8Am2zg4NfgWL8koRTCS-z-jiFIbOrrNm4oGP2Iy3QhqqoNCkwWq9iON1S2XI3xdTNAqJxZsZIkeL3Qzlp08lDf8P43xM297Yu-S4tW/s1600/IMG_0137.jpg" /></a></div>
<br />Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-10389549685738608672012-12-01T05:50:00.037-08:002023-05-09T06:42:31.297-07:00Vista panoràmica<p><i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Editorial d' El Poble de Salt de l'1 de juliol de 1933</i></p>
<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT_028n7gkT6TOqiuF-i6Y9NtgD_dmr8iEn2WG0j3q9D_2D1rlaOsg7tyx2v0MUjH_8XNRzOkGinhh9hh6PicxNAw6X0o5NcBDgLQho957RvOVtM4G6a6Iu6orWPTkvy5zBjJCw2iQkGLtEl9GzuV6AQf44Gy-200ECX6FE2CbHGmPqnLB102DYiZygA/s600/portada2.jpg" style="clear: left; display: block; float: left; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="600" data-original-width="416" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT_028n7gkT6TOqiuF-i6Y9NtgD_dmr8iEn2WG0j3q9D_2D1rlaOsg7tyx2v0MUjH_8XNRzOkGinhh9hh6PicxNAw6X0o5NcBDgLQho957RvOVtM4G6a6Iu6orWPTkvy5zBjJCw2iQkGLtEl9GzuV6AQf44Gy-200ECX6FE2CbHGmPqnLB102DYiZygA/s320/portada2.jpg" /></a></div>
Quan comenceu a adonar-vos que la terra que trepitgeu no és tan massissa com us pensàveu; quan constateu una mica difícilment que no haveu sabut sostraure’s al parany llaçós que algú ha col·locat als vostres peus; quan comenceu a percebre sentors nauseabundes de llot xipollejat, us entren unes ganes cada dia més irresistibles, si no sou un poca-pena, d'abandonar les misèries d'ací baix i enfilar-vos per uns moments a les altes cimes de la meditació serena. Us sentiu Manelic i exclameu: “Anem-nos de la Terra Baixa!”. I això que encara, molt sovint, no heu mort el llop. Però us guanya el desig de respirar uns aires més sanitosos, d'esplaiar millor la vista i d'acostar-vos més al sol. I aleshores, de dalt estant, podeu contemplar amb repòs les petjades que haveu deixat en aquell afrau de les vostres lluites endanyades. <div><br /></div><div>Salt, 1933. Cinc milers i escaig de vides humanes. A mitja hora, la ciutat ensunyada de les gestes heroiques. Ací, fums de xemeneia i repicaments de martell. Vestits blaus. Dones emborrades. Al primer cop d’ull, tot vulgar monotonia activa d’un nucli industrial. Però sota els vestits blaus dels homes i els vestits emborrats de les dones hi batega quelcom. Un quelcom molt complex, molt heterogeni. Afinem la vista i posem-hi esment.<p></p><p>Dintre el moviment obrer, el poble de Salt té renom d'insurrecte. Els faistes catalans consideren que hi tenen un baluard inexpugnable. Els pares de família de la veina capital, quan llurs criatures no els volen creure, els parlen d'aquelles dones tan terribles de Salt. Però, què hi ha d'exacte en tot això? De moment, molta fantasia. Car no hem d'oblidar que, malgrat d'haver passat llargues temporades de rancorosa passió i de malestar econòmic, els obrers i les obreres de Salt no han arribat mai a un desenllaç de tragèdia com en tantes poblacions d'arreu d'Espanya. En els dos anys llargs que van de República i de lluita de sindicats, a Salt no ha caigut una sola víctima ni s'ha disparat cap tret. Però Salt tenia ja una història de lluita sindical d'abans de la Dictadura. Les obreres i els obrers de Salt, ja en plena República, han irromput més d'un cop a la veina capital en manifestacions de protesta subversiva. I Salt ha estat un dels pobles de la “província” que més feina ha donat, en conflictes socials, als governadors civils. Vet ací, doncs, el motiu de la nostra mala anomenada.</p><p>Encara, potser contribueix a acréixer aquesta injusta fama, la crua palestra que de fa temps tenen entaulada els elements del Centre Floreal contra els elements del Centre Republicà, exterioritzada en tertúlies i en converses de carrer i en els òrgans periodístics respectius. Tots recordem que, abans de la República, molts faistes d'avui feien causa comuna amb nosaltres, els republicans demòcrates i liberals. Alguns, pocs, que es comptarien amb els dits, salvaven llurs diferències ideològiques i proclamaven que eren al nostre costat perquè lluitàvem per un objectiu que significava un pas més en el camí de llurs ideals. Els altres, els més, eren aleshores republicans entusiastes i incondicionals, i avui encara més republicans que ningú —al dir d'ells mateixos—, però republicans desil·lusionats. I per això faistes. Els primers —els que ja sempre, sense claudicació nominal, s'havien dit anarquistes— era natural que un cop aconseguida la República es desplacessin de nosaltres per tal de continuar bregant en pro de llurs ideals respectabilíssims. Però no comprenem perquè adopten amb els republicans avui al poder, abans llurs companys de causa, una actitud molt més violenta, enormement més agressiva que la que adoptaven contra els monàrquics governants ahir, aristòcrates, clericals, militaristes, burgesos i terratinents. Als segons als "soi-disants": avui republicans desil·lusionats i, per tant, elements del faisme, ja no sabríem excusar-los tan fàcilment llur actual situació i, sobretot, llurs cabrioles en els moments del trànsit. Però, què hi farem! Tothom és lliure de fer el que li passi per la barretina. Només hem de lamentar que els que havien estat correligionaris nostres, sense donar-se n gens de vergonya, ara ens maltractin i ens tinguin odi d'enemic perquè no ens hem desenganyat com ells, perquè hem tingut una mica més de fe en els ideals que abans tots plegats defensàvem. Constatem un fet. Els individus que més es signifiquen per llur campanya contra la República i contra els republicans, són, precisament, els que abans més temien d'aixecar la veu i que es sotmetien més fàcilment a les imposicions del patró i del cacic. Nosaltres sabem prou bé que no tots els que avui ens combaten i es diuen anarquistes són gent de mala mena com els que acabem d'esmentar. Sabem prou bé que existeixen desenganyats de debò, que abans de la República eren, sentimentalment, autèntics republicans. Però els ha mancat fe i esperança en l'ideal. Mentalitats simplistes, temperaments excitables, esperits messiànics, aviat s han cansat de sostenir una República que no ha pogut solucionar tots els conflictes de la vida espanyola. No havent arribat de cop a la meta, els sembla que no ha donat un sol pas. I per això no val la pena de continuar sacrificant-se. </p><p>Distingim, dintre el faisme saltenc, tres sectors ben definits: el sector dels anarquistes de sempre, si més no nominalment, el sector dels antics republicans desenganyats de la República, i el sector deis indesitjables, molt nombrós i el més cridaner, que no han estat mai sinó arribistes cent per cent i joguines més o menys elàstiques del cacic i del patró. </p><p>Deixem els primers: tenen perfecte dret a treballar a favor de l'ideal que creuen de redempció per a la humanitat. Encara que haurien de mirar-se un xic més a escollir els mitjans de lluita. </p><p>Dels segons potser ja n'hem parlat prou. Allà ells i bona sort si els va bé la nova vida a què s'han ficat. Només exposarem una sospita que tenim. Que ens sembla que, en la qüestió de llur canvi sobtat d'ideologia, el factor "sexe" no és pas dels que menys hi ha intervingut. </p><p>I dels tercers poca cosa en direm, també. Si no és recomanar a la gent de bona fe que faria bé de no escoltar-los gaire i de demanar-los la cèdula abans d'admetre'ls per companys i correligionaris. </p><p>Els republicans som allà on érem. Un poc menys infantils que els desil·lusionats d'avui, sabíem que la República no seria pas cap panacea. I per això ens hem estalviat de desenganyar-nos i de perdre la confiança en els principis que informen el nostre credo esquerrista i liberal. Ens dolen, naturalment, certes posicions i certes actituds dels nostres companys de classe. Però també sabíem per endavant que havien de venir. l estem convençuts que tard o d'hora desapareixeran evolutivament. Els republicans continuem
essent republicans. Però, vol dir això que ja ens donem per satisfets amb les conquestes que ha fet l'actual República? De cap manera. No som uns il·lusos, però tampoc uns pessimistes de dalt a baix. Creiem, senzillament, que podem anar fent, i de faisó més positiva que els altres, a favor del nostre lema d'igualtat, llibertat i fraternitat, sense deixar d'estimar la República, el Liberalisme i la Democràcia, i sense necessitat d'haver d'enrolar-nos a cap organització més o menys faista o antipolítica. </p><p>El paper F. A. I., a Salt com arreu de Catalunya, cada dia es cotitza més baix. Veiérem venir l'onada, la sabérem resistir amb dignitat, i ara veiem com recula a grans gambades. El faisme és ferit de mort, i lentament anirà dessagnant-se. És un monstre que no ha necessitat heroi que el malferís. Ha bastat la seva pròpia golafreria insensata per anorrear-se. </p><p>Si el seu mal és de mort, per què hem de continuar preocupant-nos de la F. A.I. i donar-li bel·ligerància. Castiguem els seus delictes com el que són, no altra cosa que vulgars delictes, i no fem cas de les seves escopinades fastigoses i insignificants. </p><p> IU BOHIGAS </p></div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-45355337112886027142012-04-01T02:08:00.000-07:002012-08-29T01:49:00.581-07:00INGRÉS A LA NORMAL<span style="color: #660000;">L'agost de l'any 1925, l'Iu Bohigas va presentar la sol·licitud per entrar a estudiar a la Normal de Girona. Tenia 14 anys.
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif7kjKKohyphenhyphen8pzR7QKDY1MwHdNKvXTnilOFuOUeywo2Kxnz3oVR7A9Tag8GbSVqowBiQpjG8Kfkn3lvzOc_L8-p-hwSdCyd1L7-CxKhIl8QiZfd2-TOQVximYtpL2OXKFhPGYqNl_MiKqha/s1600/Sol-ingres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif7kjKKohyphenhyphen8pzR7QKDY1MwHdNKvXTnilOFuOUeywo2Kxnz3oVR7A9Tag8GbSVqowBiQpjG8Kfkn3lvzOc_L8-p-hwSdCyd1L7-CxKhIl8QiZfd2-TOQVximYtpL2OXKFhPGYqNl_MiKqha/s400/Sol-ingres.jpg" width="290" /></a></div>
<span style="color: #660000;">Al cap d'uns dies va haver de fer l'examen d'admissió, consistent en una redacció i un problema de càlcul. Hem de recordar que en aquella època l'ensenyament era en castellà.
</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJs__VPQfn6gu6Hr-3de3lMcMRInc9wxQTwba5aup96BlY-kYpBtB6RMaFR7XOnxDsxFUudWe7efr-_Wmp_Zio8rEY-PQFwXzWYBhow82cc-tC4pw620KqJboNY1kBiJjQUsA8YV_SR0Z1/s1600/examen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJs__VPQfn6gu6Hr-3de3lMcMRInc9wxQTwba5aup96BlY-kYpBtB6RMaFR7XOnxDsxFUudWe7efr-_Wmp_Zio8rEY-PQFwXzWYBhow82cc-tC4pw620KqJboNY1kBiJjQUsA8YV_SR0Z1/s400/examen1.jpg" width="302" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWUUTx93EII_nwKsASAXt43DMZfWBc7l_flBmGvSoqNHOwbzphBWYvDNQkQcBUjQvzLv3tc5qtMnG4wNdKsDTewYpdzJva3aM5TQRJcGp1VlIcGdluNZhiDOOYGIsdTKzuUpneBp-bNWoS/s1600/examen2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWUUTx93EII_nwKsASAXt43DMZfWBc7l_flBmGvSoqNHOwbzphBWYvDNQkQcBUjQvzLv3tc5qtMnG4wNdKsDTewYpdzJva3aM5TQRJcGp1VlIcGdluNZhiDOOYGIsdTKzuUpneBp-bNWoS/s400/examen2.jpg" width="345" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000;">Tot seguit transcrivim l'examen que va fer el jove Iu:</span><br />
<div style="text-align: center;">
Relato de un viaje o de una excursión </div>
<div style="float: left; padding: 10px; text-align: justify; width: 45%;">
Hace algún tiempo, con unos compañeros de clase, nos fuimos a visitar el fuerte o castillo de San Julián de Ramis.
<br />
Salimos de Gerona bastante temprano para que el calor no nos molestara. Al llegar al vecino pueblo de Sarriá descansamos y almorzamos en una fuente de agua ferruginosa conocida por el nombre de “La Font de la Costa Roixa”. Emprendimos el camino hasta llegar al pie de la colina en donde está situado el fuerte. Allí descansamos y reparamos nuestras fuerzas. Durante el camino podimos admirar diferentes clases de piedras, entre ellas: pizarras, calizas y de volcán. Pedimos permiso al guardián para entrar en el fuerte y no nos lo negó, al contrario, él mismo nos acompañó y enseñó las minas, habitaciones, grutas, etc., del castillo. </div>
<div style="float: right; padding: 10px; text-align: justify; width: 45%;">
Nos llamó la atención ver que el fuerte no estaba, todavía, terminado y el guardián nos dijo que antes de terminarlo lo habían dado por inútil. Después de haber recorrido casi todo el fuerte, nos marchamos muy satisfechos del castillo, dando antes gracias al guardián, y nos dirijimos hacia la hermosa fuente del Congost, en donde comimos poco después de llegar porque teníamos mucho apetito. Nos divertimos un poquito, y, ya cerca de las cuatro, emprendimos el camino en dirección a Gerona. Regresamos a ésta a las 6, muy satisfechos de la excursión.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
– Problema –</div>
<br />
<span style="text-align: justify;">Sabiendo que un metro es la diezmillonésima parte de un cuadrante de meridiano terrestre, hallar en Kms. la distancia entre dos pueblos situados en el mismo meridiano y distantes 30º<br /> 1º = 40.000.000 / 360 = 111.111,111 m = 111,111111 Kms.<br />30º = 111,111.111 x 30 = 3333,333330 Kms.</span>
<span style="color: #660000;">No cal dir que va aprovar l'examen:
</span><br />
<span style="color: #660000;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhclt9C49QyYG-BagK5MjACZrEzq65vRRs7XWDFivrlZHoSSHNcPeGb-Yl7d87alGx-KL25A8etMEDF0H5pYLQUaQVj5SCU5VMkQM88E4ud3cUhaA7Qzmm0cy7fBTSb6nVGnxZFYJ87_JTl/s1600/actaexamen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhclt9C49QyYG-BagK5MjACZrEzq65vRRs7XWDFivrlZHoSSHNcPeGb-Yl7d87alGx-KL25A8etMEDF0H5pYLQUaQVj5SCU5VMkQM88E4ud3cUhaA7Qzmm0cy7fBTSb6nVGnxZFYJ87_JTl/s320/actaexamen.jpg" width="318" /></a></div>
<br />
<span style="color: #660000;">Els documents reproduïts en aquesta entrada formen part de l'expedient acadèmic de l'Iu Bohigas a la Normal de Girona i han estat cedits per la Secció de Gestió Documental i Arxiu de la Universitat de Girona (UdG).</span>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-349931582366290462012-03-28T08:00:00.000-07:002012-08-29T01:51:36.769-07:00LES BANDERES REPUBLICANES DE SALT<span style="color: #990000;">Article publicat al Suplement Literari de l'Autonomista, l'octubre de 1933</span><br />
<br />
<div style="padding: 10px; float: left; width: 45%; text-align: justify;">
En l'homenatge a Miquel Santaló, aquest, en el seu discurs a la plaça de braus, féu al·lusió a les flamejants banderes tricolors que, vingudes de totes les comarques gironines, adornaven en aquells moments la tribuna. En ponderà sobretot la vella i gloriosa de La Bisbal, relíquia del memorable foc del 6 d'octubre de 1869, foradada de bales i descolorida pels anys. Els republicans de Salt, que escoltàvem interessats el plausible tribut de justícia que rendia
el nostre Diputat a l'heroica gesta dels protomàrtirs gironins de la primera República, culminada en la resistència de la capital baix-empordanesa i simbolitzada pel drap venerable que arborava amb emoció un ancià testimoni d'aquelles passades hores de combat, al costat de la pregona admiració i simpatia que ens despertava semblant evocació per la bandera Bisbalenca, sentírem sense voler una mena de depressió d'ànim impossible de contenir. Sabeu per què? Doncs, perquè Miquel Santaló, a ben segur ignorant de la injustícia que cometia, confonia una altra bandera gloriosa i arnada pel temps i foradada per les bales, la nostra vella bandera de l'any 69, entre el munt de teles llampants i sense història que hom havia aplegat a honor del republicà il·lustre que era objecte d'un merescut homenatge. Això ens va fer pensar que potser seria interessant de divulgar la "vida" magnífica de l'ensenya dels republicans de Salt. I a aquest intent, tot i no deixant d'entendre que es tracta d'una feina poc apropiada a les nostres traces, hem redactat aquestes línies.<br />
<br />
L'aspecte de cosa antiga i guerrejada que presenta la nostra bandera, tacada de sang i tot, fa que cridi l'atenció dels bons republicans arreu on és portada. Quan a Girona es celebra algun acte de caire polític esquerrà i nosaltres hi assistim, els veterans lluitadors del carrer del Carme ens pregunten tot seguit per la nostra "àvia ". Els companys d'Olot ens l'envegen, i més d'un cop, al·legant no sé quins pretextos, ens han volgut demostrar que els la corresponia. Però, malgrat tot, arreu de la comarca i a casa nostra mateix són ben comptats els que tenen una clara notícia del valor de la nostra bandera. O de les nostres banderes, perquè són dues les que existeixen el nostre Centre Republicà, gairebé tan antiga l'una com l'altra. Però una d'elles, la menys destroçada, és tanmateix la més gloriosa.<br />
<br />
A fi d'esvair-nos els dubtes que sobre la història de les dues banderes republicanes del nostre Centre pesen damunt gairebé tots els saltencs d'avui que la coneixen una mica, ens havem entrevistat amb el veí i correligionari Jaume Gelada, barber d'ofici, per anys enrere president del Cens republicà del nostre poble. Jaume Gelada potser és l'únic home que queda que pot ésser perfecte coneixedor de la història de les nostres banderes. Vet ací la relació que hem tret de la seva conversa amb nosaltres:<br />
</div>
<div style="padding: 10px; float: right; width: 45%; text-align: justify;">
- Quan l'aixecament republicà federal de les comarques gironines, per l'octubre de 1869, la fase més important del qual es desenrotllà a La Bisbal el dia 6, diversos voluntaris republicans de Salt es posaren a les ordres de l'Ametller, de Banyoles, per tal de lluitar per la Llibertat i per la República. Duien una bandera. Transcorreguts aquells fets, la dita bandera. que havia estat foguejada, tornà plena de glòria al nostre poble, al seu poble. Succeí, dos o tres anys després, que vingué a establir-se ací, de cafeter. un tal Pau Torres, de Banyoles. del qual hom havia fet córrer, àdhuc quan mai no es confirmà, que havia estat còmplice en el vil assassinat del gran Ametller. Encara que tot això no passés d'ésser rumor, i sense base ferma, el cert és que Pau Torres encetà les suspicàcies de la majoria dels federals de Salt. Ell, però, aconseguí ficar-se a l'organització, cosa que provoca immediatament la seva bifurcació comprensible. Fou per aquest temps que en Buixò, del qual encara servem un record inesborrable, s'apoderà de la bandera i la guardà algun temps al seu domicili, ja que no volgué permetre que mai pogués aixecar-la un home que no inspirava tota la confiança als bons republicans. Aleshores, la fracció que va seguir en Torres va adquirir una nova bandera, que és l'altra que encara existeix. La força pública de la monarquia, sabedora de l' existència de la nostra gloriosa bandera, molestava sovint en Buixó per veure si la hi enxarpava, per la qual cosa es veia obligat a confiar-la a una seva amiga, una tal Brugada, que la duia enrotllada al cos, sota el gipó, quan era perseguida. Temerós que un dia o altre la hi trobessin, decidí en Buixó transportar-la a Olot i confiar-la a en Deu, qui la guardà qualques anys i d'aquí deu néixer la pretensió dels olotins per la possessió de la nostra bandera. Reincorporada al Cens federal del nostre poble, i essent-ne president el nostre vell interlocutor, la bandera de Salt fou duta a una assemblea republicana que es celebrà a Barcelona l'any 1904 presidida per Alexandre Lerroux, que llavors gaudia de la màxima popularitat, fou premiada amb la primera distinció consistent en un llaç de seda dels colors republicans. El senyor Pere Gallostra havia redactat una memòria de la història de la nostra bandera.<br />
<br />
Passaren els mesos i els anys. Durant tota la Restauració i encara més durant la Dictadura, les nostres dues banderes hagueren de guardar-se en lloc amagat. Però el dia 14 d'abril de 1931, quan encara a Girona no havien proclamat la República, als balcons del nostre Centre
Republicà voleiaven ambdues amb aquell mateix espetegar que devia fer la més antiga d'elles, anys endarrere, quan era desplegada al vent de la batalla i les bales xiulaven al seu entorn deixant-hi indeleble petjada.<br />
<br />
IU BOHlGAS<br />
<br />
Salt, octubre de 1933.</div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-45264645065286977232012-03-25T12:31:00.000-07:002012-03-25T12:31:00.161-07:00UNA MENA DE DEMÒCRATES<i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Editorial d' El Poble de Salt del 25 de març de 1933</i><br />
<i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJMJTTLhUpHfzSZyIzOq7X6QpXfTUGPrpZjqGawxk7xDRvagwiYQt6wKqrVfbh9Efwi3udkp0SAvrd2h21QJ9dSG0Wk8lM5XjQ3xZgylxFqneEQjd1-BoTrTKMTU5e5cnI9SUAcmIhuqYe/s1600/57-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJMJTTLhUpHfzSZyIzOq7X6QpXfTUGPrpZjqGawxk7xDRvagwiYQt6wKqrVfbh9Efwi3udkp0SAvrd2h21QJ9dSG0Wk8lM5XjQ3xZgylxFqneEQjd1-BoTrTKMTU5e5cnI9SUAcmIhuqYe/s320/57-1.jpg" width="225" /></a></div>
<div class="p1">
<span class="s1">La </span>casualitat <span class="s1">m'ha </span>fet a mans un exemplar <span class="s1">del darrer número </span>de <span class="s1">«L'Amic del </span>Poble». <span class="s1">Feia </span>una bona tongada <span class="s1">que </span><span class="s2">no </span>en tenia <span class="s1">es</span>ment. Adhuc m'havia fet la íntima <span class="s2">convicció </span>que els nostres <span class="s2">reac</span>cionaris ja no «espigolaven». Però anava errat. El periodiquet de les dretes saltenques apareix a llum <span class="s3">encara. </span>N'acabo d'assabo<span class="s3">rir </span>el darrer <span class="s3">tast. </span>Exquisit, <span class="s3">per </span>cert, com <span class="s3">a </span>ben pastat <span class="s3">per </span>unes <span class="s1">ma</span>netes d'àngel. Però, mal paladar deu ésser el meu per a gustar menges així delicades. Perquè <span class="s4">és </span>la veritat que, tot <span class="s1">i l</span>'excel·lent impressió primera, de mica en mica s'ha <span class="s5">anat </span>esllanguint el regust de <span class="s6">«pa </span>de figues» que <span class="s6">la </span>lectura <span class="s6">del «full </span>inefable» <span class="s6">m'havia </span>deixat. <span class="s1">Aquell </span>obituari consternat de <span class="s7">la </span>Democràcia, sobretot, d'antuvi m'havia fet enternir. Pobra Democràcia! «Tots els <span class="s8">símptomes </span>que destaquen en molts països <span class="s6">del </span>món <span class="s2">fan </span>endevinar un <span class="s2">fet </span>cert <span class="s1">i </span>in<span class="s1">discutible: </span>que la democràcia <span class="s1">política </span>va morir lentament, però de manera eficaç <span class="s1">i </span>decisiva». Per <span class="s2">als </span>«inefables amics», són proves irrecusables d'aquesta asseveració <span class="s1">la </span>discussió, al Parlament <span class="s6">de la </span>nostra República, del «projecte ominós» de Confessions <span class="s1">i </span>Congregacions religioses, que «ha deixat en tots - aguanteu-vos! <span class="s6">-un </span>regust feixístic <span class="s6">ben </span>acusat». <span class="s9">Encara </span>en <span class="s2">són </span>testimonis <span class="s2">fefaents la defensa que fan </span>les esquerres <span class="s10">del </span>sistema <span class="s11">electoral majoritari i</span> l'ofensiva «absurda <span class="s1">i </span>monstruosa», empresa <span class="s1">contra </span><span class="s6">el </span>proporcionalista. Ves per <span class="s5">on, </span>les dretes de Catalunya es declaren les més decidides partidàries dels avenços liberals i <span class="s1">democràtics! </span>Però, no havíem quedat, <span class="s1">amb </span>el <span class="s6">Dr. </span>Sardà i Salvany, que era <span class="s1">pecat </span>el liberalisme? I no són, precisament, les dretes que més plauen als «inefables amics», les que llegeixen «El Correo C<span class="s1">atalan» i aplau</span>deixen els «discursos» de «Doña Urraca», no són, precisament, <span class="s1">aquestes dretes </span>les que s'han dit sempre enemigues recalcitrants del parlamentarisme <span class="s1">i </span>de tot sistema de Democràcia? A què ve, doncs, senyors cacics de la nostra contrada, aquesta inopinada defensa dels més alambinats principis liberals? Per <span class="s1">imperatius </span>de consciència? Ara tot just la consciència us <span class="s8">fa </span><span class="s1">rum-rum? </span>És que teniu por d'haver perdut les forces <span class="s1">i </span>de quedar-vos sense representació en les properes eleccions? Ja us <span class="s1">hem </span>vist d'un<span class="s12">a </span><span class="s1">hora lluny.</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
Ara us dieu partidaris del sistema electoral <span class="s7">proporcionalista </span>perquè teniu la convicció que, <span class="s3">d'aquesta </span>manera, per <span class="s8">més </span>majoria <span class="s2">que </span>obtinguessin les <span class="s2">esquerres, </span><span class="s5">no </span><span class="s2">els </span>seria <span class="s1">possible </span>de governar sense el «vist <span class="s1">i </span>plau» de <span class="s1">les </span>oposicions, que és tant com dir que no s'avançaria ni <span class="s5">una </span>polzada. El que us cou és que les esquerres no es <span class="s1">deixin </span>fascinar pels mirallets de la Democràcia platònica que ara cuiteu <span class="s13">a </span>manejar amb intencions inconfessables, «Tu que tens el bec llarg--diu la guineu <span class="s14">a </span>la cigonya- fica el teu cap</div>
<div class="p1">
dins la meva boca i treu-me, per favor, aquest os que tinc entravessat <span class="s1">al </span>canyó.» <span class="s1">Ah!</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
Però no ens ensibornareu una vegada més, senyors llops vestits d'ovella! La cigonya de la faula ha posat experiència <span class="s6">i </span>ja no es deixa entabanar per cap veu de sirena ploranera. Pobra Democrà<span class="s6">cia! </span><span class="s1">Sí, </span>efectivament, <span class="s6">la </span>Democràcia <span class="s15">està </span>en <span class="s1">crisi. Però </span><span class="s6">el </span>vostre <span class="s1">plany </span>pel seu <span class="s1">relaxament </span>no és pas sincer. Si <span class="s1">estiméssiu </span>de debò la Democràcia, «inefables amics», ja no us quedarien <span class="s6">avui </span><span class="s2">llàgri</span>mes per a plorar-la, perquè les hauríeu vessat totes durant els passats anys d'iniquitat que vosaltres ajudàreu a sostenir.</div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">La Democràcia és un pacte, fruit de la civilització, entre les diverses forces contendents en les palestres polítiques. En virtut d'aquest pacte, d'aquest conveni, els partits polítics que demostrin posseir més simpaties entre tot el poble han de governar. Els al</span>tres partits, des de l'oposició, poden controlar <span class="s1">l'obra </span>del que governa. Tots els grups ideològics han de poder <span class="s2">fer </span>sentir la veu de llurs representants en el Parlament. Oi, que és bonica la Democràcia? <span class="s3">Però </span>un conveni pot ésser trencat <span class="s2">per </span>un <span class="s3">dels </span>concertants.</div>
<div class="p1">
</div>
<div class="p2">
<span class="s1">I </span>les dretes, part <span class="s4">concertant </span>en el <span class="s4">pacte </span>de la <span class="s4">Democràcia, </span>què han fet <span class="s3">sempre </span>sinó <span class="s3">rompre el </span>conveni així que han tingut <span class="s3">el </span>poder? <span class="s3">Està </span>bé ésser bo; <span class="s3">però massa </span>bo, massa bo vol dir ruc, Està bé ésser demòcrata, però massa demòcrata, massa demòcrata vol dir impolític, Sobretot en els temps que correm. Llibertat, sí; però no pas per atemptar contra <span class="s3">la </span>llibertat. Això seria llibertinatge. <span class="s3">De</span>mocràcia, sí; però no pas <span class="s2">per </span>a <span class="s2">fer </span>impossible el <span class="s2">governament</span> d'un <span class="s2">estat </span>democràtic. Pobra <span class="s3">Democràcia! Està </span><span class="s2">a punt </span>d'ésser b<span class="s3">ona </span>per anar <span class="s5">a </span>enterrar. <span class="s3">Així ho </span>constaten, almenys, els «inefables amics del poble». I li <span class="s4">canten </span>les <span class="s4">absoltes consternats. </span>Però no pas per<span class="s4">què </span>Mussolini no deixa <span class="s6">respirar </span>els liberals <span class="s3">i </span>socialistes <span class="s7">a </span><span class="s3">Itàlia, </span>no</div>
<div class="p1">
pas perquè Hitler persegueix <span class="s8">a </span>sang <span class="s3">i </span><span class="s5">a </span>foc els elements avançats <span class="s3">a </span>Alemanya. <span class="s3">Per a ells </span>la Democràcia està perduda perquè en el nostre país <span class="s4">el govern </span>Azaña <span class="s4">i </span>les Corts <span class="s4">de la </span>República <span class="s4">van esporgant </span></div>
<div class="p1">
paulatinament els privilegis seculars de les sectes confessio<span class="s1">nals </span>i de les castes oligàrquiques.</div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
Per <span class="s9">a </span>ells <span class="s10">la </span>Democràcia està <span class="s10">perduda </span>perquè els verilables de<span class="s10">mòcrates </span>van perdent la <span class="s10">ingenuïtat </span><span class="s3">i </span><span class="s5">no </span>es deixen <span class="s11">arrabassar </span>així <span class="s4">com </span>així <span class="s12">les </span><span class="s4">conquestes assolides</span> <span class="s4">en </span>dos anys <span class="s13">de </span>República. No fa «inefables amics»? <span class="s4">Una Democràcia </span>que <span class="s4">no </span>es deixi encolomar un dictador <span class="s10">feixista qualsevol, </span>uix! quina Democràcia!</div>
<div class="p3">
<br /></div>
<div class="p3">
IU BOHIGAS</div>
<br />Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-76491643315504160072012-03-11T09:04:00.000-07:002012-03-11T09:25:42.899-07:00EL CONFLICTE DE LA CASA GASSOL, RESOLT DEFINITIVAMENT<i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Editorial d' El Poble de Salt de l' 11 de març de 1933</i><br />
<div class="p1">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioMLwpbq0j-J3ZS11DAk2jIizF6wYqw-i3S0jdWhHBdIh0qYm84e7CE1xMmncTu2iIn9jNZite8LgDw92Ht7JT_cagDnjYwoFrBZQAFb1l7JGrK75OICOXtUzqABUrGxhQYPLNKmJLYBFG/s1600/56-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioMLwpbq0j-J3ZS11DAk2jIizF6wYqw-i3S0jdWhHBdIh0qYm84e7CE1xMmncTu2iIn9jNZite8LgDw92Ht7JT_cagDnjYwoFrBZQAFb1l7JGrK75OICOXtUzqABUrGxhQYPLNKmJLYBFG/s320/56-1.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="p2">
Dimarts passat, dia <span class="s1">7, </span>fou un jorn d'alegria per al nostre poble. L'enverinat <span class="s1">conflicte </span>de la casa Gassol, que amenaçava d'eter<span class="s2">nit</span><span class="s1">zar-</span><span class="s1">se, </span>trobà una honrosa solució per <span class="s1">a </span>tots els litigants.</div>
<div class="p2">
<br /></div>
<div class="p2">
Ja <span class="s1">estaran assabentats els </span>nostres lectors dels <span class="s1">successos </span>ocorreguts la matinada del proppassat dilluns en relació <span class="s1">amb </span>el conflicte que <span class="s1">comentem. </span>En <span class="s1">adreçar-se </span>a la fàbrica les obreres i obrers del Sindicat Local del torn de les <span class="s3">4, </span>foren <span class="s1">sorpresos </span>per un grup nombrós d'individus del Sindicat Unic que <span class="s1">els comminaren </span>a retirar-se a llurs domicilis sense entrar al <span class="s1">treball. </span>A les<span class="s5"><b> </b></span><span class="s6">9 </span>del matí es repetí <span class="s1">el </span>mateix fet. En tot el dia no <span class="s1">funcionà </span><span class="s2">la </span>fàbrica. L'endemà, dimarts, tampoc no es treballà. Però <span class="s1">a </span>les <span class="s3">11 </span>de <span class="s2">la </span>nit del mateix dia s'arribava a un acord entre totes les parts <span class="s1">en </span>plet. <span class="s2">Segons </span>els nostres informes, dilluns <span class="s2">vinent </span><span class="s1">entraran </span>al treball tots <span class="s2">els </span>obrers de <span class="s2">la </span><span class="s1">casa </span>Gassol, <span class="s2">tant </span><span class="s1">e</span><span class="s2">ls </span>del Sindicat <span class="s2">local </span>com els del Sindicat Unic. Aquests darrers, <span class="s1">en </span>vaga des de fa alguns mesos, percebran l'import d'onze setmanes íntegres, i l'horari de <span class="s2">tre</span>ball serà de <span class="s6">8 </span>hores i <span class="s6">20 </span>minuts al dia, tal <span class="s1">com </span>ja es convingué a primers d<span class="s7">'</span>any. Per fi s'ha aconseguit <span class="s1">l'arranjament </span>d'una qüestió <span class="s2">que </span><span class="s1">esdevenia </span>cada dia més enutjosa i <span class="s1">complicada. </span>Al·leluia.</div>
<div class="p2">
<br /></div>
<div class="p2">
El nostre comentari, però, no s'acaba ací. <span class="s1">¿Com s'exp</span><span class="s2">li</span><span class="s1">ca </span>que, en moments de màxima passió i complexitat, quan tothom menys ho esperava, <span class="s1">en </span>una paraula, s'hagi trobat la forma conciliatòria que ha posat terme al <span class="s1">conflicte? </span>Ho direm en quatre mots: el bon sentit <span class="s1">s'ha </span>imposat en uns i altres. Tal com propugnàvem nosaltres i <span class="s1">com </span>era d'esperar que <span class="s2">suc</span><span class="s1">ceís </span>a la curta o a <span class="s2">la llarga. </span>Però cal fer justícia a qui se <span class="s2">la </span>mereix. Un dels que més han fet a darrera hora <span class="s2">per </span>a possibilitar l'arranjamant del <span class="s1">conflicte, </span>ha estat el President del Sindicat Local, <span class="s2">Franc</span><span class="s1">esc </span>Vilà.<span class="s7"> </span>En la secció de tribuna lliure d'aquest propi número, inserim un <span class="s1">escrit </span>de <span class="s2">l'esmentat </span>individu <span class="s1">en </span>què es posa de <span class="s1">relleu </span><span class="s2">l</span><span class="s1">a seva </span>serenitat, comprensió, <span class="s1">consc</span><span class="s2">ièn</span><span class="s1">cia </span>obrerista i bona predisposició <span class="s1">a </span>la <span class="s1">concòrdia </span>entre treballadors. Cal tenir en compte que Francesc Vilà ha <span class="s1">estat </span>objecte de tota mena d'insults i d'atropells per part dels del bàndol contrari al <span class="s1">seu. </span><span class="s3">I, </span>no obstant, ell no ha volgut <span class="s1">ésser </span><span class="s2">un </span>obstacle a la <span class="s1">solució </span>harmònica de l'afer de <span class="s2">la </span>fàbrica <span class="s1">Gassol. </span>Ans tot al contrari. S<span class="s7">'</span>ha mostrat <span class="s1">el </span>més decidit <span class="s1">inte</span><span class="s2">re</span><span class="s1">ssat </span>a resoldre la qüestió i ha <span class="s1">sabut </span>despullar-se de tota passió i de tota intransigència, que l'honora notablement. No <span class="s2">ha </span>vacil·lat ni davant <span class="s1">el </span>risc de <span class="s2">pro</span>vocar <span class="s2">la </span>indignació incomprensiva dels seus. Llegiu el seu <span class="s2">article </span>que <span class="s2">publiquem </span>avui, <span class="s2">redactat </span>molt abans de la solució <span class="s2">del confli</span><span class="s1">c</span>te, i us en <span class="s2">podreu </span>fer càrrec.</div>
<div class="p2">
<br /></div>
<div class="p2">
També cal fer justícia a les autoritats <span class="s2">local</span><span class="s1">s, </span>pesi a l'apassionament i a <span class="s2">l</span><span class="s1">a </span>incomprensió de molts, i en particular a l'Alcalde <span class="s2">Emi</span><span class="s3">li </span><span class="s2">Pi</span><span class="s2">bernat</span><span class="s1">, </span>com així mateix <span class="s1">a </span>l'actual Governador Civil Sr. Prunés. Els treballs que han <span class="s2">portat </span>a cap per a solucionar el conflicte del nostre poble<span class="s7">, </span>resplendiran algun dia, quan hagi cessat tota passió, i <span class="s2">no </span>dubtem que mereixeran l'agraïment de tots <span class="s1">e</span><span class="s2">ls </span>conveïns i <span class="s1">àdhuc </span>dels <span class="s2">més </span>recalcitrants desagraïts d'avui.</div>
<div class="p2">
<br /></div>
<div class="p2">
El bon<span class="s10"> </span>sentit <span class="s1">s'ha </span>imposat, i el conflicte de <span class="s2">la </span>casa Gassol, que <span class="s2">semblava </span>insoluble, ha quedat d<span class="s2">efinitivament </span><span class="s1">resolt. </span>I sense vergonya <span class="s2">p</span><span class="s1">er </span>a ningú. Sense vencedors ni vençuts. Ara convé que tothom <span class="s11">sàpiga </span>percatar<span class="s1">-se </span>de la <span class="s11">significació de </span>l'acord <span class="s11">del </span>passat <span class="s2">dimarts i que </span>ningú, ressuscitant odis mesquins i abominables, <span class="s2">no vuigui </span>enterbolir la magnifica conjuntura de reconciliació necessària <span class="s2">que </span>es despunta en <span class="s1">e</span><span class="s2">l nou </span>nat <span class="s2">horit</span><span class="s1">zó </span>de comprensió i fraternitat <span class="s11">proletària</span><span class="s7">. </span></div>
<div class="p2">
<span class="s11"><br /></span></div>
<div class="p2">
<span class="s11">IU </span>BOHIGAS</div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-51631787424494138002012-03-05T11:41:00.001-08:002012-03-05T11:41:57.053-08:00NI UN PAS ENRERE!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFkp7J1Oe6Gw4YMdFWotBvuLYDvlZ5Ce3YHIJJxCKQdWNLlJUJGQyMhtqrXBQUdaEgztFATA1x4q0Ll5KkpfirPH-eZx9iTJJS0nYjk7-Clwp_Jr718vk76y-C5EAnhafquRq4Us6rbZEU/s1600/Escolaencatala.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFkp7J1Oe6Gw4YMdFWotBvuLYDvlZ5Ce3YHIJJxCKQdWNLlJUJGQyMhtqrXBQUdaEgztFATA1x4q0Ll5KkpfirPH-eZx9iTJJS0nYjk7-Clwp_Jr718vk76y-C5EAnhafquRq4Us6rbZEU/s400/Escolaencatala.jpg" width="400" /></a></div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-9818411837907387952012-02-11T08:40:00.000-08:002012-03-03T00:27:35.486-08:00DE NOMS I DE FETS<i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Editorial d' El Poble de Salt de l' 11 de febrer de 1933</i><br />
<i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW7xHnySd5TLpysmh0QsoxxYr7T9XXyAnJLnYjvN1pELt435xYoU-MQzTliXxZwEwy5_MzPaGMCGyYXdgi1ACGyHtozh7T-IZvGLHorUx8Sv8oMvgFsqs40LE_FzdoqXP1Il4IGfKYAA2/s1600/54-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEW7xHnySd5TLpysmh0QsoxxYr7T9XXyAnJLnYjvN1pELt435xYoU-MQzTliXxZwEwy5_MzPaGMCGyYXdgi1ACGyHtozh7T-IZvGLHorUx8Sv8oMvgFsqs40LE_FzdoqXP1Il4IGfKYAA2/s320/54-1.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="p1">
Els resultats electorals ens han demostrat que els principis que informen el nostre credo polític gaudeixen en aquest poble de mantes simpaties que en direm extraoficials. En efecte: el nombre de socis del «Centre Republicà» no deu passar de dues centenes. Però el «Centre Republicà» del nostre poble no és realment una disciplina política. La disciplina política està dins el «Cens» adherit a l'Esquerra Republicana de Catalunya. I aquest «Cens», creat recentment, compta només amb uns 75 afiliats.<br />
<br />
¿Vol dir això que l'Esquerra no té a Salt les simpaties de la major part dels seus republicans? De cap manera. Els resultats electorals ens diuen tot el contrari. Les candidatures patrocinades per l'Esquerra han obtingut sempre en el nostre poble la majoria dels sufragis.El resultat de les darreres eleccions, que ens foren les menys favorables, ens confirma que no tan sols l'Esquerra aconseguí els vots de tots els associats al «Centre Republicà», sinó també els de molts ciutadans que es mantenen al marge de la nostra Societat.<br />
<br />
Així, doncs, com ens explicarem que el «Cens polític» del nostre «Centre» quedi a un tan baix nivell numèric? Per antipatia al partit a què ens hem adherit, no, ja que els resultats electorals ens confirmen que és el que més simpatitzants posseeix en aquest poble. Per dificultats d' entrada en el «Cens», tampoc, puix que aquest és democràtic tant en la seva ideologia com en el seu funcionament intern i, per tant, no priva la vinguda en el seu clos a ningú que es presenti net de culpa. Només precisa ésser soci del «Centre Republicà».<br />
<br />
¿Per què, doncs, els que donen llurs sufragis a les candidatures de l'Esquerra no vénen a engrossir el local d'aquest partit? Solament els en pot privar la manca de sentiment polític. Però han de pensar que, obrant així, són els menys indicats per a blasmar després de la tasca de les organitzacions. ¿Per què no hi intervenen? ¿Per què deixen de prestar llur concurs a l'obra d'enaltir i propagar la ideologia que diuen que sustenten?.<br />
<br />
No n'hi ha prou de donar un vot. Cal treballar també perquè aquest vot no resulti inútil o perjudicial als ideals que el feren emetre. No n'hi ha prou de dir-se i proclamar-se els primers i millors republicans i esquerristes. Mantenint-se al marge de les organitzacions, dels partits, un hom podrà, això sí, donar la seva confiança a una determinada candidatura, la que ell consideri més adient als seus ideals, però no podrà intervenir en la seva confecció i en el control dels elegits. Ni li serà tan fàcil de fer campanya de proselitisme. En una paraula, es mostrarà passiu. I passiu vol dir tot el contrari d'actiu. I qui no és actiu perd el temps i les oportunitats. I, encara que tingui una ideologia, no fa res perquè aquesta progressi. Mantenir-se al marge dels partits republicans i esquerristes serà ésser republicà i esquerrista de nom, si voleu. Però no de fet. I el que cal és ésser-ne de fets i no de noms. Meditin bé això els simpatitzants amb la política de l'Esquerra i no dubtin a enrolar-se al «Cens» local que s'ha constituït recentment.<br />
<br />
Iu Bohigas
</div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-61053607986979963282012-02-04T11:47:00.001-08:002012-02-04T11:47:46.797-08:00L'escola en català<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQjK636hrKF9I1CCF8dZ-2KkUdkBlBviho6L58sUWOjdHz2ID-yPcf92s6_bMWRJBYI2XPyF1Qj7oBphWouLFBauSN_ZZSTriRqIRrR6Wtpkya7jD7kTkqK-SBGKcUspEaR0_ocFtbSE3C/s1600/cartell12febrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQjK636hrKF9I1CCF8dZ-2KkUdkBlBviho6L58sUWOjdHz2ID-yPcf92s6_bMWRJBYI2XPyF1Qj7oBphWouLFBauSN_ZZSTriRqIRrR6Wtpkya7jD7kTkqK-SBGKcUspEaR0_ocFtbSE3C/s640/cartell12febrer.jpg" width="452" /></a></div>
<br />Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-64634898970034291282012-01-28T10:51:00.000-08:002012-02-04T03:53:42.580-08:00UN HOMENATGE<i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;">Editorial d' El Poble de Salt del 28 de gener de 1933*</i><br />
<i style="background-color: white; color: #990000; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></i><br />
<div class="p1">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnywQqrUT5Bk2ofBJBS4XcSC1Ubte4HxYeRzfydD0ukzLIxMXFrJ7OcNJ4H1I-ntq6dq3v0LOpmJDKM4RP_FwkRMhA0cZETnGEiFwoYyDnMSuLCvDwdTCm_U9cK3ZJ_u67Vkh-BsOqO8J5/s1600/53-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnywQqrUT5Bk2ofBJBS4XcSC1Ubte4HxYeRzfydD0ukzLIxMXFrJ7OcNJ4H1I-ntq6dq3v0LOpmJDKM4RP_FwkRMhA0cZETnGEiFwoYyDnMSuLCvDwdTCm_U9cK3ZJ_u67Vkh-BsOqO8J5/s320/53-1.jpg" width="224" /></a></div>
<span class="s1">Dins el vinent mes de març s'escaurà el primer aniversari de la mort del que en vida fou, durant més de quaranta anys, mestre particular del Veïnat, el senyor Pere Gallostra. El sol fet d'haver-se dedicat a les tasques docents durant prop de mitja centúria, ja bastaria perquè no li manqués el reconeixement i l’admiració de tots els ciutadans del nostre poble. Però cal tenir en compte, encara, les circumstàncies que caracteritzaven l'època en què exercia el magisteri el senyor Gallostra. No existia la llibertat de consciència que avui existeix. Un mestre, per a sostraure's una </span>mica a les imposicions del clericalisme aleshores imperant, necessitava revestir-se d'un veritable esperit de sacrifici. Dedicar tota una existència a l'educació de la mainada proletària, sense altre emolument que la mensualitat individual d'una trista pesseta, és ja acció i abnegació que frega l'heroisme. I no altra cosa que això fou la vida del senyor Pere Gallostra. Quan el mestre de l’Estat, per mor de la retribució mesquina que se li donava, s'ajupia generalment, arreu del territori d’Espanya, a les exigències de la triple aliança oligàrquica regnant, el gest d'un home que s'exposava a les amonestacions sense vaselina de qualsevol inspector carcunda perquè no ensenyava prou «catecisme» als alumnes de la seva escola, és un gest que es podria qualificar, sense hipèrbole, de veritable gesta liberal. Parem esment en una realitat: Els homes que iniciaren i sostingueren la campanya democràtica i republicana en el nostre poble, són en llur majoría ex-deixebles del senyor Pere Gallostra. ¿Què significa això? Suposem que tothom sabrà donar-s'hi resposta. Els que assistírem a les seves classes ens adonem avui del gran bé que rebérem d'un mestre que, si més no, quan a pertot arreu es mediatitzaven les consciències infantils en nom d’uns principis sectaris, sabia pujar el nostre esperit lliure de prejudicis confessionals que haurien pogut determinar la fanatització de mantes promocions de joves. No hem d'examinar ací els mètodes pedagògics d'un home que exercia la seva professió amb tota la fe i amb tot l’entusiasme. Cinquanta anys enrera no es podien exigir els coneixements didàctics i paidològics que avui es requereixen a tot educador.</div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">En la crítica de l'actuació d'un mestre com el Sr. Pere Gallostra, seria censurable que descendíssim al detall i ens oblidéssim d'albirar la magnífica perspectiva total de l’obra en conjunt. I bé, doncs; per tot això, per tots els seus mèrits contrets, que no són pocs, per la seva tasca benedictina i benemèrita a través de quatre dècades i escaig, seria injust que soterréssim en la indíferència la memòria del ciutadà Pere Gallostra. Hi tenim un deure d'agraïment.</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">En un règim de liberalisme i democràcia com ens trobem, cal homenatjar </span>com es mereixen els ciutadans que es distingiren en llur labor per a provocar-lo. És precís tributar un homenatge digne dels seus mereixements al que en vida fou el mestre Sr. Pere Gallostra. S'acosta la data del primer aniversari del seu dolorós traspàs. ¿Per què en tal dia el nostre digníssim Ajuntament no podria donar el nom de Pere Gallostra a un carrer de la nostra localitat?</div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
<span class="s1">¿Per què alguns dels que foren deixebles seus no podrien retre-li tribut de commemoració en un acte que es podria celebrar en el Centre Republicà, del qual fou soci fundador el Sr. Pere Gallostra? Nosaltres ja hem exposat la nostra opinió. Al nostre digníssim Ajuntament, sobretot, toca ara, si la creu encertada, de recollir i encarrilar la suggerència nostra. -IU BOHIGAS.</span><br />
<span class="s1"><br /></span><br />
<span class="s1"><span style="color: #990000;">*Observem que la data de la portada d'aquest número és 28 de gener de 1932, quan havia de ser 28 de gener de </span><b style="color: #990000;">1933</b></span></div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5994641939342238116.post-80482558184312492462012-01-14T08:30:00.000-08:002012-01-14T08:30:02.092-08:00SI ELS NOSTRES OBRERS FOSSIN CULTES ...<div style="color: #990000;">
<i>Editorial d' El Poble de Salt del 14 de gener de 1933 *</i></div>
<i> </i> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV4Sano-P1nxuUbD3J4tC5exeJ6v9hAyGv1Skkr8avIM6GhTUo2SK3ZUxIsY22vWfwPhZphXre08l-NxJCM0v2_fu5teq0fJaVsmVFhud9V-nxvN2ka09pwXIoS0wXZ1rb53hIDRFnHza1/s1600/52-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV4Sano-P1nxuUbD3J4tC5exeJ6v9hAyGv1Skkr8avIM6GhTUo2SK3ZUxIsY22vWfwPhZphXre08l-NxJCM0v2_fu5teq0fJaVsmVFhud9V-nxvN2ka09pwXIoS0wXZ1rb53hIDRFnHza1/s320/52-1.jpg" width="225" /></a></div>
Tot i l'actualitat palpitant dels darrers esdeveniments revoltosos, preferim no comentar-los directament. Tan sols els tocarem de biaix com a reforç dels conceptes que desenvoluparem a continuació.<br />
<br />
No volem moure'ns avui de l'àrea limitada de la nostra localitat. En aquest poble de Salt també es desenrotllen assumptes de gran interès pel comentarista d'un periòdic local. I assumptes totalment atenyents a la classe treballadora.<br />
<br />
La vinguda de la República possibilità la ràpida reorganització dels sindicats obrers. A Catalunya, la tradició anarcosindicalista d'abans de la Dictadura preponderà novament en la direcció de les organitzacions proletàries. Circumstàncies diverses barrejaren, ja de bell antuvi, en els comitès directius, individus que s'havien distingit, en la primera època sindical, per llur tasca assenyada a favor de la Confederació, i individus de significació extremista que, per audàcia, acabaren a la llarga per ésser els únics rectors de les masses obreres catalanes. El caràcter messiànic del nostre poble contribuí notablement a bandejar els directors responsables del nostre organisme confederal. La gent s'havia imaginat que la República era com una panacea universal que ens portaria de cop i volta una felicitat paradisíaca. I, naturalment, aviat es produïren els desenganys. Instigats barroerament per les propagandes demagògiques dels extremistes, ben tost es desfermaren els ímpetus continguts dels que patien fam i set de justícia. La bona fe i el malestar dels treballadors foren camp adobat per a la ràpida ascensió dels energúmens sense escrúpols que aspiraven al governament exclusiu del proletariat de la nostra terra. Es fàcil l'explotació sentimental d'una massa culturalment poc elaborada. Els moviments vaguistes i sediciosos continuats exacerbaren de mica en mica els ànims dels eterns desposseïts. A la qual cosa col·laborava ben cautament la reacció patronal. Qui aleshores va voler-se oposar als procediments de violència estèril que preconitzaven els elements radicalistes de la F. A. I., per mèrits contrets que portés a sobre va ésser arraconat d'una manera fulminant. Amb la publicació del conegut manifest dels «Trenta», la C. N. T. passava a ésser arma absoluta de les apetències dels verbalistes del trasbalsament social. Ja no tingueren a dins ningú que els fes nosa. Ja pogueren lliurar-se sense entrebancs a la preparació de tota mena d'assaigs d'acció directa i de revolució social. Les veus sensates dels foragitats eren apagades pel brogit «revolucionari» de les hosts de Bonaventura Durruti. El poble treballador, embrutit per les prèdiques dissolvents dels seus ídols del moment, estava assedegat de «sang i fetge». Però aviat, sortosament, en gran part d'ell no es féu esperar el retorn a la serenitat i la sensatesa. I, impossibilitats de contrarestar encara el guirigall derrocador dels menys serens i capacitats, molts foren els obrers que paulatinament anaren posant-se al marge de la lluita reivindicativa. El balanç de la Confederació en aquest període de predomini faista no pot ésser més catastròfic. L'organisme sindical gairebé desfet. Les cotitzacions gairebé nul·les. Els ànims desil·lusionats. La massa socialitzant de la República a cada pas entorpida. La «Soli» amb una cinquena part dels seus lectors primitius.<br />
<br />
I bé: ¿quina actitud han vingut observant els obrers i les obreres del nostre poble, des de la proclamació de la República ençà? Primerament, com les de pertot arreu, fundaren llur organització única. La cosa anava bé. L'organització única, el sindicat únic, la veritable i absoluta unió proletària preconitzada per Marx i Engels, és una cosa magnífica. Però aquesta comunió dels treballadors en un mateix organisme, no ha d'ésser imposada brutalment. Ha d'ésser provocada per mútua simpatia, pel convenciment general que només la perfecta unió pot donar jornades de triomf a la classe obrera. En un principi aquest convenciment existia. La necessitat d'un agrupament compacte, era convicció de tothom. Però, perquè el bloc no s'esberlés, era precís que ningú no volgués imposar la seva ideologia particular als altres. Calia mantenir una impoluta democràcia sindical. Allò que es venia predicant, que en els sindicats únics hi cabien tots els assalariats, no havia de resultar una mera paraula. Ningú no havia d'abusar de la incultura de la massa i de l'estratègia d'uns lloc directius, per a fer proselitisme particularista dintre els sindicats. Començar per plantar cara, amb aires de reptador, a les autoritats democràtiques i liberals del poble, era una solemne i perniciosa follia. Voler-se posar fora de la llei, no era cap cosa necessària ni lògicament profitosa. I, no obstant, a casa nostra com en tants altres llocs, moltes coses que no s'havien de fer, es practicaren, i moltes altres que s'havien de verificar, es deixaren en oblit . La fúria pseudorevolucionària ho envaïa tot, i els obrers del nostre poble no se n'escaparen.<br />
<br />
En el sindicat de l'art tèxtil i fabril d'aquesta població, es produí una escissió lamentable, que desplaçà, perniciosament, els objectius i les energies de la lluita sindical. ¿Per què es verificà semblant rompiment? Hi ha qui acusarà tot seguit de traïdors i de venuts a la patronal, a uns individus. No li donem ni li neguem la raó. Però, ¿i la massa que els seguí, separant-se del sindicat únic? ¿Per què aquesta massa trencà la primitiva unió? ¿Per què fou possible que uns pocs individus, de desacreditada conducta obrerista, arrosseguessin darrera seu un nombre tan crescut d'obrers que des del primer dia militaven en el sindicat únic? ¿Hi ha algú que pugui sostenir que la democràcia sindical i el respecte a totes les ideologies es guardà regularment dins l'organització?<br />
<br />
I, per tant, ¿hi ha algú que s'atreveixi a donar tota la culpa a uns «mals companys» que abandonaren el sindicat? Els tòpics i les excuses contra el pròxim, no guareixen res, obreres i obrers amics. És millor adonar-se que els «mals companys» tenen múltiples causes per a justificar llur obligadíssim comportament. De vegades per arranjar una qüestió, és precís saber començar reconeixent el «mea culpa ».<br />
<br />
Però, ens havíem desviat del fil de la nostra «conversa». Una vegada efectiva la referida secessió del nostre element assalariat de les fàbriques de filats i teixits, l'objectiu de la batalla proletària es desenfoca precipitadament.<br />
<br />
La brega queda establerta ben aviat exclusivament entre els dos sindicats existents. Des de l'insult i la «matonada» fins a la contradicció sistemàtica de les iniciatives del <i>contrari</i> (!!!), no es deixa res per verd. Mentrestant, la burgesia reposa tranquil·la i riu per sota el nas. El motiu fútil d'unes festes intersetmanals és l'espurna que encén una baralla acarnissada i eterna entre els obrers del sindicat únic i els obrers del sindicat local. Aquests, a mesura que els altres incrementen llur tàctica xivarrista i dinamitera, es van agafant cada dia més a la levita del patró. Uns i altres posen en la palestra suïcida un ímpetu i una perseverança que és increïble que contra la burgesia sàpiguen esmerçar mai. Els més petits conflictes esdevenen, per mútua tossuderia, problemes insolubles i enverinats. ¿I on anirem a parar? ¿No ens serà gens alliçonadora la darrera revolta comunista llibertària que ha regat de sang una vegada més mants carrers de Barcelona i altres poblacions de Catalunya i d'Espanya? ¿Seguirem per «saecula saeculorum» amb els procediments nefands que ens vilipendien i ens dessagnen i esterilitzen? Ah! Sí els nostres treballadors fossin cultes!... Si no portessin arrapats a la consciència uns dogmes fanatitzadors que els aniquilen i els ceguen!... Si la llum diàfana de la raó reposada imperés en ells i no els enterbolís el raciocini la cortina opaca que ininterrompudament els han anat teixint uns mercenaris a sou del vergonyant reaccionarisme borbònic!. .. Si els nostres obrers fossin cultes, ¿no els hauria dit res el fet que homes com Pestanya i Foix i Clara, que havien estat llurs capdavanters en l'època passada i a les primeries de la present, hagin estat amenaçats de mort per llur no conformisme amb la campanya de la F. A. I.? ¿I no els diria res l'assassinat a sang freda d'uns agents de l'autoritat que ja havien caigut exànimes, i el dispars criminals contra la multitud diumengera que es passejava confiadament per les Rambles barcelonines? ¿I tampoc no els faria obrir els ulls el fet d'haver estat detingut Garcia Oliver amb dues mil pessetes a la butxaca i en companyia de bombes i de pistoles? Nosaltres creiem que si la ignorància i el fanatisme no impedissin a molts dels nostres companys proletaris de llegir tota mena de premsa i de literatura, creiem que aquests nostres companys reconeixerien ben prompte llurs errors i atzagaiades i es disposarien tot seguit a seguir els viaranys del seny i de la raó que menen, ells únicament!, al benestar i a la victòria. Cessi ja la palestra intestina entre camarades d'explotació. De banda totes les rancúnies i que vingui l'encaixada franca i cordial. Amunt els cors! Rectifiquem sincerament uns i altres. Prou dèries de «sang i fetge». Prou obcecacions nihilistes. «Cessi el diàleg de les pistoles»!, que cridava Àngel Pestanya. Unió, comprensió, respecte, serenitat, seny: CULTURA!<br />
<br />
<blockquote>
Iu Bohigas</blockquote>
<br />
<div style="color: #990000;">
*Observem que la data de la portada d'aquest número és 14 de gener de 1932, quan havia de ser 14 de gener de <b>1933</b></div>Miquel Bohigas Costabellahttp://www.blogger.com/profile/16865303625012508179noreply@blogger.com0