dissabte, 2 de juliol de 2011

SI ELLS S'HI ACOSTEN, NOSALTRES QUÈ HEM DE FER?

Comentari publicat a l'Autonomista (27-01-1934)

La nota sobresortint de l'actual moment polític espanyol, és la declaració de republicanisme feta pels diputats de la minoria agrària. El retret més unànime que hom fa als dits diputats, respecte a llur recent determini d'encapolar-se amb la gorra frígia, és que aquest acord arriba molt tardà, en un moment de nul·la escaiença per a despertar un pols de confiança en la consciència dels vers republicans.

Ja hem dit, doncs, que a nosaltres no ens fa ni fred ni calor aquesta declaració flamant de fe republicana dels agraris. En el mateix concepte els tenim ara, acollits sota la bandera tricolor, que els teníem abans, carregats de recança pel "rojo y gualda".

Però, hem de creure que un acord de tal envergadura no es pren pas perquè sí. Treball els ha costat de decidir-se; però, a la fi, ací els tenim amb tot el llustre d'ésser els més ferms puntals del règim. Ni els ha fet vacil·lar la probabilitat de minvar llur força numèrica, amb la separació descomptada d'algun monàrquic nat.

Aquesta declaració, d'altra banda, pot disgustar molts dels electors de la candidatura agrària, els qual votaren uns homes no pas per llur republicanisme, ans més aviat per llur poca simpatia per les idees genuïnament republicanes. Tanmateix, totes les dificultats han estat vençudes. Els diputats agraris, molts d'ells a risc de no fer altra cosa que riure, s'han declarat republicans.

Què persegueixen, doncs, amb aquesta actitud, que han hagut de prendre amb palès desmenjament i àdhuc, ben segur, amb no poca violència?

A ningú se li amaga que la composició de l'actual Parlament de la República era ben poc a propòsit per assegurar una vida normal a qualsevol govern amb mitges tintes, tan sols, de tendència liberal i democràtica. Lerroux i els seus, fins ara, no han governat; s'han assegut en el banc blau. I encara en poden donar les gràcies a la divina eufòria que, segons es veu, es va fent senyora i majora de tots els cors i de tots els enteniments dels homes de la situació. Però ara, amb l'acord dels agraris, la cosa ja canvia d'aspecte. Ara ja es podrà atrevir el senyor Lerroux, amb tota desimboltura, a llegir projectes de llei que hauran de restablir la tranquil·litat perduda a tot el país.

I, naturalment, com que Don Alejandro és home agraït i sap recordar-se dels amics, no hi pas cap dubte que voldrà complaure en tot i per tot el desig dels diputats agraris, corresponent així al favor impagable de sostenir-lo amablement a la capçalera del banc blau.

Cal no oblidar que la declaració tocatardana dels agraris arriba, nogensmenys, amb una oportunitat: la d'ésser feta en vistes als debats parlamentaris immediats sobre l'acta de Calvo Sotelo, honoraris a la clerecia, reforma o derogació de lleis socials i l'amnistia.

En resum, doncs, la declaració de republicanisme feta aquests dies pels diputats agraris, tema polític capital de les converses i els comentaris d'actualitat, ens fa a nosaltres un petit servei: el de donar-nos un motiu més de desconfiança en aquestes segones Corts de la República i el d'afermar-nos en la posició d'alerta en què ens col·locàrem així que tinguérem notícia dels resultats catastròfics de les eleccions del 19 de novembre.
Iu Bohigas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada