dimarts, 22 de desembre del 2020

UNIVERSITAT DE GIRONA: FONS IU BOHIGAS

L'any 2017, la família de l'Iu Bohigas, a través de Mon Marquès, vam cedir la documentació que teníem relativa a l'ensenyament del català a la Universitat de Girona.

El Fons és de gran importància per la història de la llengua, en tant que permet documentar la represa en l'ensenyament del català durant la primera postguerra i el franquisme.

El fons està format principalment per documents relatius a les "Lliçons pràctiques de català per correspondència" que Iu Bohigas va idear i impartir a partir de 1956, incloent els materials del curs i la correspondència creuada entre Iu Bohigas i els seus alumnes. El fons inclou també documentació relativa al "Curs de llengua catalana per correspondència", organitzat per la Generalitat de Catalunya a l'exili i supervisat per Pompeu Fabra, que Iu Bohigas va cursar entre 1948 i 1949 per formar-se i acreditar-se com a professor de català, a més de correspondència amb diferents entitats i editorials, o amb Albert Manent i Joan Sales.

Inventari del fons IU BOHIGAS I BLANCH



dilluns, 9 de desembre del 2019

Iu Bohigas a la Viquipèdia

Gràcies a la col·laboració de la Biblioteca que porta el seu nom, Iu Bohigas ja figura a la Viquipèdia.

dilluns, 1 de maig del 2017

Passió per la llengua catalana

Al núm. 301 de la Revista de Girona, David Cassú presenta un escrit sobre Iu Bohigas, amb el títol "Passió per la lengua catalana".

Així comença l'article:

"Iu Bohigas i Blanch formava part d’aquell col·lectiu de persones que, malgrat haver perdut la guerra, tenien consciència que encara hi havia país. Que no estava tot perdut. Que, des d’allà on fos, calia continuar. Ell, en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, féu les primeres classes de català de la postguerra a Girona i a Salt, i ideà un mètode propi d’ensenyament de la llengua per correspondència."

dilluns, 27 d’abril del 2015

Les tres roses

Rosa de l'Estany
Del roser de la veïna
tres poncelles han florit:

una d'elles –purpurina–
quatre dies l'han marcit ...

La segona –sense espina–
se l'ha endut l'anhel d'un pit ...

(Del roser de la veïna
tres poncelles han florit.)

Només queda la menys bella,
sense flaire ni color ...

–Oh!, qui encara fos poncella!–
diu la rosa, trista flor ...

Mira entorn i plega el plor:
es veu sola ...
i es consola.

Iu Bohigas


dimarts, 23 de desembre del 2014

Bones festes


Diada de Reis
Festa d’alegria
i de goig sens fí
n’és allà i ací
la d’aquest sant dia
els tres reis ja’n venen,
i tots els infants
per a esperà els Sants,
llurs fanals encenen.
Criden amb content;
Viscan els reis bons,
que porten turrons
a tota la gent!
Després, tot saltant,
marxen cap al llit,
prô, en tota la nit
poc s’adormiran ...
Son tot just les set,
i sens fer cap fressa,
s’en lleven amb pressa,
qu’avui no fa fret.
- Guaita quina nina!
- Verge, quin caball!
Quin pueril estrall!
Quantes de joguines!
Un himne fervent
canten nens i nenes:
Mercès a mans plenes
als tres Reis d’Orient !
Iu Bohigas
Aplec de poesies (1926-28)