Gràcies a la col·laboració de la Biblioteca que porta el seu nom, Iu Bohigas ja figura a la Viquipèdia.
dilluns, 9 de desembre del 2019
diumenge, 10 de juny del 2018
ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA CATALANA
El 29 d'agost de l'any 1933, a l'edat de vint-i-dos anys, l'Iu Bohigas va ser admès com a soci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
 |
| Butlletí de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Any 11, núm. 28 (oct. 1933) |
dilluns, 1 de maig del 2017
Passió per la llengua catalana
Al núm. 301 de la Revista de Girona, David Cassú presenta un escrit sobre Iu Bohigas, amb el títol "Passió per la lengua catalana".
Així comença l'article:
"Iu Bohigas i Blanch formava part d’aquell col·lectiu de persones que, malgrat haver perdut la guerra, tenien consciència que encara hi havia país. Que no estava tot perdut. Que, des d’allà on fos, calia continuar. Ell, en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, féu les primeres classes de català de la postguerra a Girona i a Salt, i ideà un mètode propi d’ensenyament de la llengua per correspondència."
Així comença l'article:
"Iu Bohigas i Blanch formava part d’aquell col·lectiu de persones que, malgrat haver perdut la guerra, tenien consciència que encara hi havia país. Que no estava tot perdut. Que, des d’allà on fos, calia continuar. Ell, en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, féu les primeres classes de català de la postguerra a Girona i a Salt, i ideà un mètode propi d’ensenyament de la llengua per correspondència."
diumenge, 16 d’agost del 2015
dilluns, 27 d’abril del 2015
Les tres roses
Del roser de la veïna
tres poncelles han florit:
una d'elles –purpurina–
quatre dies l'han marcit ...
La segona –sense espina–
se l'ha endut l'anhel d'un pit ...
(Del roser de la veïna
tres poncelles han florit.)
Només queda la menys bella,
sense flaire ni color ...
–Oh!, qui encara fos poncella!–
diu la rosa, trista flor ...
Mira entorn i plega el plor:
es veu sola ...
i es consola.
Iu Bohigas
dimarts, 23 de desembre del 2014
Bones festes
| Diada de Reis | |
|---|---|
| Festa d’alegria i de goig sens fí n’és allà i ací la d’aquest sant dia els tres reis ja’n venen, i tots els infants per a esperà els Sants, llurs fanals encenen. Criden amb content; Viscan els reis bons, que porten turrons a tota la gent! Després, tot saltant, marxen cap al llit, |
prô, en tota la nit poc s’adormiran ... Son tot just les set, i sens fer cap fressa, s’en lleven amb pressa, qu’avui no fa fret. - Guaita quina nina! - Verge, quin caball! Quin pueril estrall! Quantes de joguines! Un himne fervent canten nens i nenes: Mercès a mans plenes als tres Reis d’Orient ! |
| Iu Bohigas Aplec de poesies (1926-28) |
|
diumenge, 20 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)