LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (6)

El 30 de juliol de 1956, el secretari de l'obra del diccionari respon a l'Iu Bohigas, lamentant l'acció de la censura i donant-li alguns consells per divulgar el curs de català.

 

---

BARCELONA, 30 de juliol de 1.956
Sr.  IU BOHIGAS
Unió, 16
SALT (Girona)

Molt senyor ntre:

vàrem rebre la vostra carta, que contestem avui.

És veritablement lamentable que la censura posi pegues a la publicació dels vostres anuncis. De totes maneres, la setmana passada en vàrem veure un a la pàgina literària de la Vanguardia. Potser insistir prop dels periòdics us donarà resultat i, sobretot, donar els anuncis per inserir en les pàgines literàries.

Sobre aquest particular, nosaltres no us podem ajudar, ja que també toquem les conseqüències de la censura. Respecte a la proposició en el sentit d’organitzar o patrocinar un curs de gramàtica catalana, per la nostra part resulta impossible, tota vegada que a nosaltres ja ens coneixen massa i ens hem de moure amb peus de plom. Això ho veiem bastant problemàtic.

Nosaltres us oferim novament els 2.500 subscriptors del Diccionari i Raixa per a enviar-los-hi, com ho vàrem fer l’altra vegada, la vostra propaganda.

Us suggerirem algún possible bon recurs: per exemple, vós mateix enviar cartes oferint les vostres lliçons a centres excursionistes del nostre país. Per aquest cas concret us podríem facilitar les adreces que aquestes entitats tenen a Barcelona.

Lamentem no disposar de més mitjans i recursos per tal d’ajudar la vostra tasca de difusió de la nostra llengua. Nosaltres sempre estem a punt quan es tracta de coses així, però en aquest cas ens veiem frenats, tant com vós mateix, per les circumstàncies.

Si mai baixeu per Barcelona, no deixeu de visitar-nos. Ens plaurà mot coneixer-vos i parlar amb vós de tot això.

Una bona abraçada dels vostres amics i servidors 

---

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (5)

Uns dies més tard, el 7 de juliol de 1956, l'Iu Bohigas respon al secretari de l'obra Diccionari, agraïnt el seu oferiment, bo i deixant palès les dificultats que la censura posava per fer publicitat del curs.

---

Salt, 7 de Juliol de 1956

Secretariat del Diccionari
Català-Valencià-Balear
Consell de Cent, 281
Barcelona

Distingits senyors:

En aparèixer. a “La Vanguardia” del 21 de març proppassat, l’anunci de les meves “lliçons pràctiques de català per correspondència”, vau tenir la gentilesa d’oferir-me desinteressadament la vostra col·laboració, que us vaig acceptar agraït i commogut, per a la difusió dels meus prospectes de propaganda.

Així, doncs, al cap de més de tres mesos d’iniciada la meva experiència - amb la qual em proposava incorporar-me, dins el camp de la meva especialització, l’ensenyança, a la tasca patriòtica de “dignificar la nostra llengua i exaltar-ne l’amor”, per dir-ho amb les belles paraules vostres (lletra del 21 de març) -, em crec en el deure de donar-vos compte dels resultats assolits, així com de les dificultats trobades.

L’anunci de “La Vanguardia” va cridar l’atenció a una trentena de persones, que em van demanar el prospecte de les “lliçons”. Però, només he pogut reclutar, fins ara, una desena d’inscrits, gairebé tots gràcies al vostre concurs.

Això vol dir que caldria fer-hi més publicitat, inserir nous anuncis a la premsa.

Justament aquí està la dificultat: la censura s’hi oposa.

Davant d’això, que podria condemnar la meva iniciativa al fracàs, de no trobar-hi una sortida, m’atreveixo a demanar-vos una orientació, si és que podeu donar-me-la.

Què m’aconselleu que faci?

Crec sincerament que l’empresa reeixiria, de no interposar-s’hi aquest entrebanc, contra el qual, jo tot sol, difícilment puc lluitar.

Potser si una entitat de prestigi (una casa editorial catalana, el mateix secretariat del diccionari Català-Valencià-Balear, poso per exemples) volia organitzar o patrocinar un curs de gramàtica catalana, hom trobaria el camí més planer i, sens dubte, millor acollida en el públic.

En aquest cas, no cal dir que, per la meva part, prestaria volenterosament tot el suport a la patriòtica empresa, sobretot, si hom ho creia convenient, en qualitat de professor de català.

Esperant que us dignareu contestar-me i excusant-me de la molèstia que us ocasiono, us ho regracio a la bestreta i us saludo atentament.

---

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (4)

Al cap d’uns dies d’haver publicat l’anunci a la Vanguardia, el secretariat de l’OBRA DEL DICCIONARI va enviar una carta a l'Iu Bohigas oferint-li la seva col·laboració desinteressada.

---

Barcelona, 21 març 1956

Sr. En Iu Bohigas
Unión, 16
SALT (Girona)

Molt senyor nostre:

Hem llegit la vostra nota a la Vanguardia d’avui en la qual oferiu “lliçons pràctiques de català per correspondència”.

Nosaltres us oferim la nostra col·laboració per tal de difondre els vostres prospectes de propaganda entre els nostres subscriptors del DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR i la BIBLIOTECA RAIXA. És un públic selectíssim que estima les nostres coses i és ben possible que entre ells hi hagi un nombre “x” al qual interessin les vostres lliçons de català.

El nostre oferiment és absolutament desinteressat. Amb un caràcter idèntic propaguem el DICCIONARI del senyor Moll per Barcelona i resta de Catalunya. Tot allò que contribueix i ajuda a dignificar la nostra llengua i a exaltar-ne l’amor, mereix la nostra estima, el nostre entusiasme i la nostra col·laboració.

Us adjuntem alguns prospectes de les obres que distribuïm.

Si la nostra proposició us interessa, ens hauríeu d’enviar de 2.000 a 2.200 prospectes que inclouríem en la primera tramesa que hem de fer, dintre de pocs dies, als nostres subscriptors.

Desitjant haver-vos interessat i esperant contesta a la nostra carta, us saludem ben cordialment,

Vostres s.s.

---

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (3)

Anuncis a la Vanguardia i a Destino

11 de març de 1956

Factures de l'agència de publicitat

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (2)

Transcripció del prospecte "LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA"

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA

Objecte i mètode

L’objecte d’aquestes lliçons és d’ensenyar a escriure correctament la llengua catalana, no solament sense faltes de gramàtica, ans també evitar els nombrosos barbarismes de la parla vulgar.

Concebudes segons un mètode original, fundat en el bilingüisme dels catalans d’avui (que parlem ordinàriament en llengua vernacla, però que no solem llegir i escriure, en general, sinó en castellà), són de caràcter eminentment pràctic i d’estricta intenció privada, individual.

Cada lliçó conté un exercici de traducció d’u text castellà, que en constitueix la base. Aquests textos són especialment escollits per a cada alumne i responen a les seves progressives coneixences gramaticals.
Els exercicis són degudament corregits i retornats al seu autor acompanyats d’apropiades notes i explicacions del professor, les quals són redactades expressament per a cada deixeble, fetes a la seva mida, i constitueixen, en llur conjunt, l’equivalent d’un curs complet de gramàtica catalana.

Llegint aquestes explicacions i parant esment en les esmenes fetes als seus exercicis, l’alumne aprèn pràcticament, gairebé sense esforç, l’ortografia dels mots catalans, l'ús adequat de les diferents formes dels verbs i dels pronoms, la correcta construcció de les frases, etc... D’altra banda, obligat a comparar repetidament el català amb el castellà, s’acostuma a copsar les diferències entre ambdues llengües i a evitar, quan cal, de traduir mot a mot, calcant sobre la construcció castellana.

Condicions d’inscripció

El nombre total de lliçons és, per terme mitjà, de seixanta, però pot ésser augmentat o reduït a grat o a conveniència de cada alumne.

Els pagaments s’efectuen per grups de vint lliçons: 100 ptes. la primera vegada i 80 ptes. cadascuna de les altres, ço que fa un import de 260 ptes. per 60 lliçons, llibre auxiliar de gramàtica comprès. Es poden fer per gir postal (el primer, ensems amb la sol·licitud d’inscripció; els següents, un cop acabades les lliçons del grup anterior) adreçat a: Iu Bohigas - Unió, 16 - Salt (Girona), o contra reembossament.

El franqueig de la correspondència corre a càrrec de l’expedidor.

Facsímil del prospecte

LLIÇONS PRÀCTIQUES DE CATALÀ PER CORRESPONDÈNCIA (1)

L’any 1956, tres anys després de tornar de l’exili, l’Iu Bohigas va preparar un curs de català per correspondència.

Va encarregar 3000 prospectes a la impremta BAT de Salt i va posar uns anuncis a la Vanguàrdia i a la revista Destino de Barcelona. Després va fer una comanda de 20 llibres de gramàtica a l’editorial Barcino (El català en vint lliçons de B.Montsià).

Prospecte explicatiu del curs

Butlleta de subscripció al curs

Factura de Gràfiques Bat de Salt

Transcripció del prospecte

APLEC DE POESIES (1926-1928)

Aquest aplec de poesies correspon a l'adolescència de l'Iu, quan estava aprenent català. Per això hem procurat respectar l'ortografia original.

De la vida

Rublert d’aspresa i abatut, un vell epitafi fa sa ruta ... Mancat de força i de salut cau las al peu de fosca gruta Pobre mortal! ni un mos de pa té per calmar la fam qu’el mata I els raigs de sol davallen ja tenyits d’un roig clar d’escarlata. Passa la nit. Ve una altra diada Nou jorn torna amorosit: Quan apareix la fresca albada tot canta alegre, embadalit ... Mentre amb la còrpora gelada resta el captaire adormit.

Blat segat!
Segadors: la falç al puny, que ha arribat el mes de juny i les messes ja’n son rosses ... Arreu i arran, colps de volant, que les garbes siguin grosses. Fés beguda, oh segador! delit recobra, i cantant cançons d’amor retorna a l’obra. Força i gènit, volander que tan sols el rem darrer mitg dret s’aguanta. Saltant pel rostoll daurat, Blat segat, blat segat: amb anhel la guatlla canta.

Becqueriana

Retornaran les aus ... Suaus caderneres de nou refilaran quan canti el sol ... quan tornin, ai! si tornen, primaveres ... Quan vingui a alegrà als cors tot nou consol. I en floriran també ... quantes poncelles! I quantes mortes plantes brotaran! També nous aires i cançons novelles pastors i pastoretes cantaran ... Reverdiran també en el bosc les fulles, seques un temps quan tendre era el meu cor ... Tot tornarà, brotant damunt despulles ... Tot brotarà, menys l’arbre de m’amor.

- Jo aimo ... -
Jo aimo la mar i l’alta serra, també les planes i les valls, jo aimo el cel blau i aimo la terra, i aimo els vellets i aimo els briballs. Mon cor estima la bellesa, mon cor estima la bondat: N’és el meu cos flameta encesa que cerca arreu la santitat. Jo ho veig tot        en la natura

Idil·li del poeta

Dintre el gerd boscatge sot el verd follatge dels arbres gegants, damunt la catifa com toia de rifa, d’uns ramells fragants, tota vergonyosa, parella formosa refila els seus cants ... Llurs cants que me sonen mes suaument pregones lo que’l seu cor sent; ni tampoc s’emporta com floreta morta la fúria del vent ... Son cants que no sonen i, no obstant, conmouen als éssers menys bons; són himnes sens nota, mancats de veu tota, són mudes cançons. Cançonetes mudes per molts conegudes no encara per mí. Col·loquis de ditja que tothom desitja Qui en pogués fruí! Oh, gràcil parella qu’una amor novella féu néixer en mon cor! Seguiu nostre idil·li, vostre mut concil·li, canten vostre amor. Deixeu que ma pensa, dins la mar extensa de ses il·lusions, s’en forji una deesa, cantant sa bellesa amb pures cançons ... Idil·li del poeta, trist anacoreta del mon isolat que ses amors canta amb la veu dolça i santa sentint-se inspirat.

Diada de Reis

Festa d’alegria i de goig sens fí n’és allà i ací la d’aquest sant dia els tres reis ja’n venen, i tots els infants per a esperà els Sants, llurs fanals encenen. Criden amb content; Viscan els reis bons, que porten turrons a tota la gent! Després, tot saltant, marxen cap al llit, prô, en tota la nit poc s’adormiran ... Son tot just les set, i sens fer cap fressa, s’en lleven amb pressa, qu’avui no fa fret. - Guaita quina nina! - Verge, quin caball! Quin pueril estrall! Quantes de joguines! Un himne fervent canten nens i nenes: Mercès a mans plenes als tres Reis d’Orient !

Amor perdut

Oh, matins de primavera, perfumats de sentor vera per les flors! Blanques roses i assutzenes qu’oblidar feu moltes penes d’humils cors! Per què no allunyeu les meves? Per què sempre han d’ésser seves mes passions? És que sempre, ací en la terra, sofrir deuen trista guerra los cors bons? Jamai podran afogar-se més penes, i sens calmar-se trist de mi, faràn que sempre en sofreixi mon cor, i que mai no’n deixi de sentir? -Trist minyó, em digué la rosa, si aquella donzella hermosa ja no el vol, fas que ta pensa l’oblidi ... Vulgues sempre qu’ella et cridi suau consol ... Amb voluntat ferma aparta, sens que res puga estorbar-te, sa visió ... Grans mercès, la subtil rosa, ja no vull la cruel formosa diguí jo. Mes, passà llavors l’aimada i em ferí amb mortal mirada Torní aimar! Oh, ma voluntat ja es torça, i em batega el cor amb força sens parar! Jorn ja en la trista agonia d’abans que sempre sofria sens repòs ... I veig qu’en mon cor s’entrama brega acerba que n'és drama dolorós... Aixís passaré ma vida tinguent l’ànima ferida fins la mort ... I en viurà ella satisfeta de la seva malifeta fent cor fort ...

Ofrena
M’has ofrès, nina, el teu cor ... Sé, tal volta, si el perdria? El meu, doncs, t’ofresc, m’amor per què aixís el         sia ...

Pinzellada
Zumzades brandant Nacrada petxina, Tals ones gronxant ... Donzell, gentil nina dintre ella estimant. I al fons, negre abism ... I aital barca al cim ...

Del natural
Nit tenebrosa. Un carrê angost. Fatal silenci. Quietud. Pau. Fresseig més tard d'arcàica post ... I el fosc retruny d'un adeussiau! Mentres ressona al lluny la veu, altra'n respon: Fins a morir! Regna, de nou, quietud arreu, torbada sols per llarg sospir ...

?
Aima al Crist, qu'ell va morir redimint persona tota ... Mes, i a mi no m'aimes gota sols per             mon sofrir? jo ho veig tot suau, tot resplandent ... I és per què veig ta imatge pura per tots indrets, oh Omnipotent!

- Visió -
Com lleu sombra que s'esfuma paulatina i subtilment, veig en somnis, tal com lluna, la imatge del meu torment. Té de verge la figura i és talment verge i vestal, de les nimfes la més pura més gentil i escultural I eixa nina encisadora qu'ha ferit mon tendre cor ... Qui ésser pod, dolça aimadora més que tú, si ets mon tresor!

- Nocturna -

Diu l'amor: I com m'encanta la celístia capvespral ... Jo li dic: Quánt fulguranta n'ès m'amor ta faç vestal! I em respon: Bella és natura fins la nit dormitejant. I aixís dic: Ma fada pura, sols jo en tú veig mon encant. Mormola ella: Oh, quin goig porta l'humit bes del ventijol! Jo apropant-m'hi: Es quasi morta la llum d'astre fent son vol Vols qu'et mostri ara m'afecte? Vols t'ofreni ara el meu cor? Vols ma vida amor perfecte? No et commou mon cruel dolor? Vols t'abasti, en ma agonia, blanc estel de horitzó encès? Vols ... què vols, ma dolça aimia? ............................................ ............................................ ............................................ I em donà tan sols un bes.            .................

Pronòstic

Jo en la blanca celístia dels astres i estrelles, vestal nimfa formosa un capvespre vegí; novament contemplant-la al fulgor de centelles, parvca horrible d'avern visió aital fou per mi, i aclucant temorenc, poc després, mes parpelles, sols la mort, entorn meu, fantasmal resplandí. Aixís, doncs, sofriment, mort terrible i puresa en visions espectrals poguí, ai trist! contemplar, com presagi crú, acerb, per mon cor de tendresa, D'un eròtic futur d'amargant remembrar.

Esbós
Otomnal impressió en nostra Devesa: Ruixims de fullam ros. Brancatge erm. Tot brandant. Sublim aspresa! Soldats. Vells. Quiscún gos. I al nord, el riu gebrat, mut, silenciós ...

Madrigal
Si encès d'amor, ton cor suspira, apaga el foc dins d'ampla mar. Mes, ai! qu'el meu frisós delira per tal mar ser, nimfa a estimar ...

Almoina

Nevi o sol faça, calô o fred regni, siga tot calma, siga tot vent, fins vos arriba cada dissabte, l'orfe captaire cercant recapte, cercant l'almoina sempre igualment. Tan trista i tendra, tan dolça i pura; tan melangiosa n'apar sa veu, que vos donzella, formosa estrella, lliri en poncella, mitja il·lusió, quan el pobre orfe, tot ell amb gana, son pa us demanà pr'âmor de Déu, tot li daríeu sens res negar-li, sens saber dir-li: Déu vos en dô! I, oh! vos donzella d'un cor tan noble, mirall del poble; flor d'alba flor, quan vos demani mon cor el vostre també amb veu dolça, també amb amor, gosareu dir-li, formosa estrella, mitja il·lusió, gosareu dir-li, formosa estrella, gosareu dir-li: Déu vos en dô?

Així parla el meu cor
I
Si em giressis l'esguard, no em planyeria; no vull fer llàstima a ningú. però, ai de la mà, blanca o colrada, que es deixés caure al meu damunt! El gemec no em consola; la venjança, plaer dels déus, seria el meu conhort. I no saps ma venjança quina fóra? Tornar-me foll!...
II
M'he fet a creure't meva, i no em resigno a disposar mon pensament més car. Si vols dir-me que no, no acabaràs la frase, i si em mire al rostre, t'hauràs d'esgarrifar!...

A la de sempre

Pensava en tu; la teva imatge se m'ha gravat intensament; jo m'he adreçat al teu estatge de pensament. I m'he parat a contemplar-te i a cau d'orella t'he parlat; m'has conegut al desvetllar-te i el meu somriure t'ha encisat. Jo t'he expressat el meu afecte fit en ton rostre el meu esguard, jo t'he infiltrat, nimfa selecta, la meva amor d'endeví bard. T'he dedicat cent poesies plenes de flama i de turment... i m'arborava i t'esllanguies... i m'he cregut omnipotent. I m'he engolit d'una glopada la porpra musca del teu bes: quan ja t'he vist enamorada m'he despertat del somni encès. I estava sol. La llum sagnanta dava al meu cos caire espectral... I els llavis meus t'han clamat santa, desfent son rictus sensual.