Tens uns ulls de mar endins
Uns cabells de groc de xeixa
Tens uns llavis purpurins
Que no exhalen ni una queixa
A frec de la teva reixa
Fa bell goig contemplar-te
Si pogués acaronar-te
Em sentiria feliç
Dóna'm al menys un somrís
I ja no podré oblidar-te
Uns cabells de groc de xeixa
Tens uns llavis purpurins
Que no exhalen ni una queixa
A frec de la teva reixa
Fa bell goig contemplar-te
Si pogués acaronar-te
Em sentiria feliç
Dóna'm al menys un somrís
I ja no podré oblidar-te
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada