Uns turistes, vinguts en gran estol,
estibats a la sorra de les platges,
jeien nus, de bocons, al bat del sol,
per colrar-se bescoll, esquena i natges.
"A mi, m'agrada el sol, però a l'hivern;
a l'estiu, em plau més l'ombra o la brisa,
perquè el sol, en ple estiu, és foc d'infern
per qui l'ha d'endurar en cos de camisa.
Qui, com jo, és formiga de camp ras
i, de sol, se'n fa tips, si us plau per força,
s'estima més la gespa d'un fresc jaç
que l'arena roent que et cou a l'escorça".
Això deia un pagès de terra endins,
un dia que va anar a la Costa Brava,
veient com tanta gent, per gust, suava
i feia cas omís dels boscs de pins.
divendres, 17 de juny del 2011
APUNT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada