Bé et sento a dins
amb fermança de nosa estoricada
que mossega l'entranya dels instints
llaminers d'abaltir.se... Descotxada
i radiant et mostres als meus ulls
indecisos a esbatanar-se massa...
I, tanmateix, quin mar d'esculls
per atrevir-me a desplegar la passa!...
Com ets, turment
i bàlsam del meu pit? Quina paraula
et deixaria net de boires? Dent
de desig blau? Qui pararà la taula
de l'àpat de les noces amb la Ment?
Com és Ella? Qui ets Tú?
Ningú?...
L'Escala 24-08-33
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada