ELLA!

Ben despullat de noses, només amb un neguit! ...
Però la melangia m'estova l'esperit
i tot turment és Ella: la joia, la recança,
el nervi compungit
i tal vegada uns ulls tacats de nit,
una punta roent de cobejança...
Deliqui de les hores somnioses!...
Ran la llacuna de les gemmes foses,
el pensament es mira nu ... I és Ella
aquesta esgarrifança de parpella
que feny llampecs de serenor...
Un misteri de goig i de dolor:
Ella, sempre Ella, només Ella!...
Voldria dir que no
a tantes ales musques que m'atenyen
teixint l'estofa blava de l'alta il·lusió!...
Però,
hi ha fatals designis que m'empenyen
a decandir l'esguard massa golut
d'ambrosies i càntics de sirena...
A pleret s'allargassa el pit retut,
amb un pessigolleig a cau d'orella
que diu tot un poema d'uns llavis i una trena ...
Ella, sempre Ella, només Ella!

L'Escala, 23-8-33

L'estiu del 33, l'Iu va fer de mestre a les colònies de l'Ajuntament de Girona a L'Escala. Durant l'estada va escriure aquests "Poemes de l'Escala" que va publicar a l'Autonomista