CONDUCTES CONTRA CONDUCTES
La nostra campanya electoral
Article publicat a l'Autonomista el 14 de novembre de 1933
Si altra avantatge no, el règim que avui gaudim podria presentar, davant un parangó amb el que fa dos anys i mig enderrocàrem, aquesta superioritat democràtica: les freqüents avinenteses de poder el poble expressar la seva voluntat tocant a les qüestions de la cosa pública. Cal elegir el nou Parlament de la República. El seu anterior, el de la Constitució i l'Estatut, la Reforme agrària i les lleis socials i laiques, sucumbí fa poc a les contínues envestides de la reacció. Cal, doncs, substituir-lo, reemplaçar-lo. Si el nou Parlament té majoria d'esquerres, la República seguirà la seva marxa ascensional camí de la renovació profunda que necessiten Catalunya i Espanya. Sí, pel contrari, les dretes hi porten més representants, el panorama del nostre futur món polític és ben clar de preveure: la Constitució serà revisada, li serà llevada l¡ànima revolucionària, pregonament impregnada de llibertat i de justícia, i en el seu lloc hi posaran preceptes que garanteixin als terratinents de continuar esclavitzant la vida i a consciència del treballador de la terra; als grans industrials, de seguir avançant per la ruta de l'explotació de l'home per l'home; als militars fatxendosos, de lluir de nou sabres i botes i bigotis, i de ficar-se altre cop en tots els assumptes civils, i de preparar-nos noves guerres com la del Marroc; als clericals i als jesuïtes, d'intervenir en absolut en la formació de les consciències de les criatures i assegurar-se així, per a l'esdevenidor, uns ciutadans embrutats pel fanatisme i la intransigència, un esperit submís i castrat en els de baix, i una ànima roïna i despòtica en els de dalt. Si el nou Parlament té majoria de dretes, si hi predominen els Lerroux i els Maura, i els Gil-Robles i els Ventosa i Cambó, adéu Estatut de Catalunya, i adéu Reforma agrària, i adéu lleis laiques i socialitzants. Adéu, també, liberalisme democràcia! I adéu, en fi, esperit revolucionari del 14 d'abril! Si triomfa la reacció en les properes eleccions que s'acomiadin els obrers de llurs sindicats i de llurs cooperatives, i que es disposi tothom a veure, altra volta, processons i desfilades militars, suspensió de garanties i censura a la premsa, persecució del pensament avançat i llei de fugues.
Però, no és pas el nostre objecte pintar la situació del nostre país si el poble fes el disbarat inimaginable de negar-se com a tal, com a base de tot govern i de tota ciutadania. Ens caldria, per a això, posseir la fantasia del Dant, i encara ens quedaríem curts. Perquè les dretes -la plutocràcia i la caverna- no es portarien pas amb la "moderació" -i tots en tenim notícia d'aquesta d'aquesta "moderació" de les dretes espanyoles i catalanes- amb què ens portaren durant llur passat domini, si assolien de nou el triomf i el poder. Només cal donar un cop d'ull al món d'avui i veure la situació d'Alemanya i d'Itàlia per encertir-se'n. Però ja hem dit que no creiem pas que el poble català i el poble espanyol hagi perdut el seny o s'hagin begut l'enteniment.
El nostre objecte, en anar per les tribunes públiques i en escriure as periòdics per tal de fer a propaganda de la nostra candidatura i del nostre partit, no és pas el que sol guiar els nostres adversaris sense ideals i només amb interessos egoistes de llançar infàmies i calumnies contra els que tenim a l'andana d'enfront. Ens podem permetre el luxe de prescindir de semblants baixeses, perquè tenim uns nobles i enlairats principis i un sentit de la moral que no ens permeten davallar a les sentines de la politiqueria. Deixem l'insult i la grolleria per als qui només escampant bravada de corrupció poden obrir la boca per als qui senten culte al principi -únic principi de llur ètica maquiavèlica i jesuítica- que el fi justifica tots els mitjans. Nosaltres no. Nosaltres no podem situar-nos a aquest baix nivell. Encara que s'hi col·loquin tots els nostres adversaris.
Ens interessa, com és de suposar, fer resplendir els nostres ideals i presentar al descobert les nostres conductes. Únicament i exclusivament. La capçalera d'aquestes ratlles diu ben clar com està inspirada, ara i sempre, la nostra campanya de propaganda electoral: Principis conra principis; conductes contra conductes. I no respondre a la calúmnia amb la calúmnia, no respondre a la grolleria amb la grolleria.
És clar que es fa una mica difícil, per no dir impossible, d'establir un combat de principis amb uns partits que n'estan mancats. Amb uns partits i uns homes que ahir es deien fervents monàrquics i dinàstics i avui es proclamen republicans. Amb uns partits i uns homes que donaven llur suport incondicional al darrer govern del Borbó de mala memòria i que avui, al cap de quatre dies, ja voldrien ser els rectors de la política republicana. Amb uns altres partits i uns altres homes que es diuen d'esquerra i que no vacil·len a admetre a llur costat totes les escorrialles de la "Unión patriótica" i totes les patums i tot el caciquisme del règim caigut el 14 d'abril. I que es posen de part de la reacció quan aquesta dirigia la seva escomesa al Parlament de la república i a les sessions del règim republicà.
Però, en fi, falta de veritables principis, examinem i discutim, contrastant-les amb la nostra ferma ideologia, aquelles afirmacions que els nostres adversaris diuen que constitueixen llur programa i llur norma d'actuació. Comencem per la Lliga Catalana.
Com a punts bàsics de la seva ideologia, senta la Llig Catalana aquesta trilogia: Propietat, Família, Religió. Hi afegeix, encara, Catalanisme. I, avui com avui, segons les darreres i recents manifestacions del senyor Cambó: República i reivindicacions obreres.
Propietat. Què entén la Lliga per propietat? Ens ho diu ben clar la seva història i la conducta dels seus adeptes. Això: Possessió de les riqueses naturals i dels productes elaborats pels homes per uns quants privilegiats -els que s'arredossen al seu entorn- i explotació dels desposseïts, obligats per la necessitat de viure i subjectar-se a les imposicions, sempre despòtiques, sempre tiràniques, dels posseïdors. Per tal d'esparverar els petits propietaris -els únics respectables, perquè no fan més que beneficiar-se de l'esforç i el sacrifici que, sovint, han realitat ells mateixos-, la Lliga escampa als quatre vents que els partits d'esquerra, sobretot el nostre, són enemics de la propietat. Nosaltres diem: Sí, de la propietat segons el concepte que en té la Lliga en som enemics; però respectem la propietat que no és un abús i que es limita a complir una funció social. Encara, com que som evolucionistes, admetem la transformació successiva de la propietat privada cap a noves formes més adients a les necessitats dels temps i al fi que tenen reservades totes les riqueses i tots els útils de treball: servir la humanitat.
Família. En proclamar-se defensora d'aquesta institució bàsica de la societat d'avui, la Lliga, com tots els partits de dreta, imputa al mateix temps als partits d'esquerra un afany de destruir-la. Però, en realitat, els partits d'esquerra, i el nostre entre ells, no van conra la família. Com viuen, si no, tots, absolutament tots els homes que militen a llurs rengles? Naturalment, les esquerres no poden tenir tampoc el mateix concepte de la família que tenen les dretes. Les esquerres no són partidàries que la família sigui un mitjà d'esclavitud de la dona, no volem que serveixi per a fer classificacions de legítims i no legítims entre els fills. Vet ací per què les dretes ens presenten com a contraris a la família. Perquè hem establert la llei del divorci, la igualtat jurídica entre l'home i la dona, i la mateixa legitimitat entre els fills nascuts dins i fora del matrimoni.
I ara ens tocaria parlar de la Religió i del Catalanisme de la Lliga Catalana. Però allargaríem massa aquest article i, certament, aquests són punts que convé tractar amb una mica de detenció. En parlarem en un proper escrit, i també dedicarem algunes paraules als altres partits que es presenten enfront de nosaltres en la luita del dia 19.
Iu Bohigas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada