Fa uns dies vaig tenir el goig de poder parlar per telèfon amb el senyor Manent, i malgrat que estava convalescent, em va dir que encara recordava aquella trobada però que poca cosa més podia afegir a les paraules que havia escrit.Hi havia a Salt un professor de català per correspondència, Iu Bohigas i Blanch. Em va rebre molt bé i he sabut que el 1948, en ple exili, va rebre el títol de professor del mateix Pompeu Fabra.
Sembla ser que en aquella trobada, o en alguna lletra posterior, el senyor Manent va aconsellar al meu pare que fes arribar informació del seu curs a una sèrie de gent que hi podria estar interessada, i li va facilitar alguns contactes: Sr. Bonaventura Selva (revista Inquietud de Vic), Revista Pyrene d'Olot, Mn. Joan Costa (Seminari de Solsona "L'infantil", Sr, Pere Puig d'Igualada, Dr. Bonaventura Vallespinoses, metge de Reus, Sr. J, Massip, advocat de Tortosa (revista Gèminis), Dr. Joan B. Manyà, de Tortosa (canonge), Sr, Antoni Massanells de Vilafranca del Penedés, Sr. Soler Quintana de la revista Bages de Manresa, Sr. Esteve Albert d'Engordany (Pessebre vivent) i Rectors de Catalunya.
Encara tenim les còpies de les cartes que el meu pare va enviar a alguns d'ells.
Per sort, entre els papers del meu pare també he trobat part de la correspondència que ambdós van mantenir l'any 1957. Tot seguit transcric les dues cartes que conservem, una del meu pare i l'altre del senyor Albert Manent:
Salt, 22 de gener de 1957
Sr. Albert Manent
Barcelona
Benvolgut amic:
La vostra carta, tan optimista, em va produir una gran satisfacció, no sols perquè demostra que encara us recordeu de mi -cosa que us agraeixo molt-, sinó per les encoratjadores notícies que m'hi doneu.
Ja estava assabentat de l'aparició del "Calendari dels Infants" i del periòdic infantil "Història i llegenda". És un primer pas, i hem d'esperar que s'en faran d'altres.
Celebro que hàgiu trobat tan bon ambient aquí, a Barcelona. Certament, l'´èxit del vostre curs no deixa lloc a dubtes. Endavant. I si us fa falta un col·laborador, compteu amb mi.
Em dieu que hi ha un veritable afany d'aprendre la nostra llengua . Magnífic. Jo us diré que em sento cada dia més inclinat a ensenyar-la, a fer d'això la meva ocupació preferent. Permeteu, doncs, que us faci una confidència. Sempre he tingut ganes d'establir-me a Barcelona. D'ençà que he tornat a Catalunya, he cercat repetidament, però endebades, de trobar-hi una col·locació, fos la que fos. No hi tinc cap situació, a Girona. Ajudo provisionalment el meu cunyat i dono classes de francès i de català. Això darrer, també ho podria fer a Barcelona, no us sembla? Si pogués col·locar-me en alguna impremta o casa editora com a corrector de proves i de textos, vet aquí el meu problema resolt. Fóra molt difícil trobar un càrrec així?
No he fet posar a la premsa cap més anunci de les meves lliçons per correspondència. Voldria, abans, modificar-ne el mètode i la presentació. Però, disposo, malauradament, de pocs mitjans i no hi puc anar de pressa. En una propera lletra us parlaré de la nova fòrmula que penso adoptar-hi.
Ben cordialment,
P.S. - Vaig rebre el llibre d'adagis sobre els vents, de la Barcino, i la revista "Germinàbit". Mercès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada